L’11 de setembre més multitudinari de la història

Escrit per Redacció Publicat el 30/09/2014

Com ja és tradició, l’11 despertava a Barcelona al voltant de dos espais ben diferenciats. Per una banda, el monument a Rafael Casanova, que rep l’homenatge no només de la classe política sinó també d’un bon nombre d’institucions i associacions de signe ben divers. Per l’altra, el Fossar de les Moreres, l’espai històric de commemoració de l’11 per part de l’Esquerra Independentista, que aquest any va ser més concorregut que altres anys.

A més, i abans del que havia de ser la mobilització més massiva de la jornada, la concentració en forma de V convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el centre de Barcelona va viure diverses mobilitzacions. La primera, l’acte en record a en Gustau Muñoz, un jove militant independentista i comunista que va morir al carrer Ferran durant la Diada del 1978 a causa de trets de la policia. En acabat, l’organització de joves de l’esquerra independentista Arran va fer una manifestació que va aplegar centenars de persones al voltant de la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme a través de la lluita insubmisa, de la desobediència. I encara una altra manifestació va recórrer els carrers del centre de Barcelona, la que convoca Rescat, el col·lectiu de solidaritat amb les preses polítiques catalanes, i que va ser seguida també per centenars de persones.

A Barcelona era on hi havia d’haver les dues mobilitzacions més importants de la jornada. La primera d’elles, no només la més multitudinària de la jornada sinó probablement la més massiva de la història del nostre país, va ser la V convocada per l’ANC. Així, centenars de milers de persones -un milió vuit-cents mil segons la guàrdia urbana, més de cinc-centes mil segons delegació del govern- van omplir de gom a gom els carrers Diagonal i Gran Via de les Corts Catalanes fins la seva confluència a la plaça de les Glòries Catalanes. En acabada aquesta concentració, l’esquerra independentista es preparava per arrancar la seva manifestació nacional des de la plaça Tetuan amb una actuació del músic Feliu Ventura. Cap a quarts de set la capçalera començava a caminar direcció al passeig del born. Al seu darrera, la manifestació més gran mai organitzada per l’esquerra independentista, amb desenes de milers de persones que reclamaven tirar pel dret, avançar cap a la independència dels Països Catalans, cap al socialisme, cal al feminisme, per la via de la desobediència. Un cop al passeig del born, l’acte polític comptà amb intervencions de la militant feminista Montse Cervera, del pastisser i economista Josep Manel Busqueta, i el diputat de la CUP-AE Quim Arrufat. Arrufat clogué la seva intervnació recordant que “La sobirania ni la podem cedir al Tribunal Constitucional ni pertany a cap Parlament. La sobirania som el poble, aquest és qui més ordena!”:

Algunes altres ciutats del país van fer també actes propis. La més massiva, a Reus, on l’Esquerra Independentista del Camp de Tarragona fa anys que convoca mobilització, 2.000 persones van recórrer els seus carrers darrera una pancarta que advertia que “Sense desobediència no hi ha independència”. Ja a la plaça del Mercadal, l’acte polític comptà amb les intervencions d’Irene Jaume, del Comitè de suport a la Vaga Indefinida de Docents de les Illes i la Plataforma de Suport a Can Vies, i de la diputada independentista Isabel Vallet, de la CUP, i membre d’Endavant. A més, altres mobilitzacions convocades per l’esquerra independentista van aportar el seu granet de sorra a la Diada, com ara la que des de fa anys se celebra a Lleida, amb la tradicional ofrena floral al Roser, o a Vic, que enguany ha recuperat una mobilització que feia temps que no se celebrava. A Girona, un miler de persones van pàrticipar en la manifestació independentista.