Els grans deutes contraguts per les administracions valencianes amb les societats musicals i els auguris de noves retallades en les subvencions a les escoles de música han fet que comencen a aixecar-se les primeres protestes al si d’aquest col·lectiu.
La música és un dels trets distintius del sud del país. De les 603 societats musicals federades existents als Països Catalans, la immensa majoria (552) es troben localitzades entre la Ribera de l’Ebre i el Baix Segura.
Es tracta d’un teixit associatiu popular dels més importants del país que reuneix més de 200.000 associats i desenes de milers de músics. Un fenómen associat a les nostres festes i que, a hores d’ara, amb més de 60.000 alumnes inscrits a les escoles de música hauria de tindre un futur esperançador.
Caixa buida per a la música La situació econòmica de les institucions valencianes és ruinosa. Així, l’Ajuntament de València té un deute de 801 de milions d’euros i és la major morosa d’entre les capitals dels Països Catalans. Per la seua banda la Generalitat registrà desembre passat un deute total de 14.533 milions d’euros que representa més del 14% del PIB del territori que administra. Aquest deute públic, però, no es relaciona amb un increment de la despesa social i cultural sinó més aviat és resultat del fracàs econòmic de la política de grans events.
L’esgotament del sector de la construcció ha agreujat la crisi econòmica arreu del país. Això, unit al deute astronòmic contragut als darrers anys ha servit de coartada als governants per anunciar retalls en les despeses municipals i autonòmiques.
José Vicente Garcia Alapont, portaveu de la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València, donà la veu d’alarma el proppassat 10 de febrer en advertir que l’Ajuntament devia 350.000 euros a les vint-i-cinc bandes de la capital. L’escrit lliurat per la Coordinadora a Rita Barberà era ben eloqüent si no es prenien mesures abans del 26 de febrer, cap de les associades participaria en la tradicional entrada de bandes de la Crida fallera -prevista per dos dies després de l’ultimàtum dels músics. La primera reacció de l’Ajuntament fou contractar bandes de fora de la ciutat. La resposta de Garcia Alapont fou tant contundent com efectiva: “Si finalment vénen de fora rebentarem l’acte”. A l’endemà la banda de Canet d’en Berenguer anunciava que no hi tocaria en la inauguració de les Falles en solidaritat amb la Coordinadora. Per la seua banda, la regidoria de festes anul·lava l’acord en les bandes esquiroles i començava a negociar amb la Coordinadora un avanç en el pagament del deute. El 17 de Febrer la institució municipal ingressava 92.500 euros com a primer pagament, i així l’entrada de bandes d’enguany es desenvoluparà amb normalitat.
L’altre front obert entre les societats musicals i l’Ajuntament prové de la constant retallada de diners del conveni que cada any signen les parts. Així doncs dels 170.000 euros contractats el 2008, s’ ha passat al conveni d’enguany a 125.000. Una situació semblant però si cap més preocupant és la que afecta a les escoles de música del País Valencià. La retallada en les subvencions de la Generalitat, unida a uns deutes que ascendeixen a 145.000 euros, fa que el pressupost de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana se situe aproximadament cinc vegades per sota del que es considera necessari. Les escoles de música són depenents de la Federació i l’amenaça de tancament comença a planar sobre algunes d’elles.
