[bar group="860×106"]

La crisi hondurenya des de dins del país

Policies hodurrenys clausurant el Canal 36 de televisió

Un català que està a Hondures ens envia una crònica del que està succeint al país centre-americà tres mesos després del cop d’Estat i pocs dies després que el president legítim hi hagi tornat. Denúncia el suport dels Estats Units per darrera als colpistes a través d’agències internacionals i formació militar.

A més de tres mesos del cop d’Estat, la crisi hondurenya no resol el conflicte polític intern. El retrat de la situació que es viu és que l’ocupació militar de tots els òrgans institucionals és fàcilment palpable: arreu del país, soldats, combois militars i tanquetes controlen a la població. Per moure’s, cal explicar allà on vas i per a quin motiu; la corrupció policial augmenta diàriament.

D’ençà del retorn del president legítim, el govern colpista ha decretat un Estat de setge per 45 dies, i s’han cancel·lat els drets a la lliure mobilització, la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió. S’han clausurat les poques ràdios i cadenes de televisió imparcials que quedaven, i contínuament hi ha detinguts sota el pretext de violar les lleis marcials.

Tancament de diaris i agressions a periodistes
El 27 de setembre, dos dies després del retorn del president legítim al país, Manuel Zelaya, el govern va signar un decret prohibint qualsevol reunió pública “no autoritzada” i donant poder a les autoritats per a tancar els mitjans de comunicació que “atempten a l’ordre públic”.
L’endemà de la signatura el govern colpista tancava l’emissora Radio Globo i la televisió Canal 36, els darrers canals afins a Zelaya. La policia va intervenir per desallotjar els edificis i confiscar el material. Al desallotjament agrediren Ronny Sánchez, periodista guatemalenc del canal mexicà Televisa, i Alberto Cardona, de Guatevisión.  A més, periodistes del país han denunciat que els han confiscat material fotogràfic i de vídeo.

Més enllà dels periodistes, a Tegucigalpa, els cossos policials assetgen, detenen i apallissen membres de la resistència. A la resta del país també hi ha hagut denúncies de violacions, assalts, detencions i pallisses. Els desapareguts, segons fonts de la resistència, ja superen les 200 persones.

Entrenaments a l’acadèmia de West Point
Una informació que s’ha fet pública és que un mes abans del cop d’Estat del 28 de juny, diversos soldats i policies de les forces especials hondurenyes i dels anomenats COBRA van ser enviats a cursos intensius a l’acadèmia militar nord-americana de West Point (ubicada a Nova York).

També cal destacar que els policies que aquests dies hi ha als carrers de Tegucigalpa amb el rostre cobert són sempre de pell més clara que la resta, i que els equips repressius utilitzats són de fabricació israeliana i els fan servir, suposadament, estrangers.

Aquests dies a la capital hondurenya també hi ha presència de USAID, l’agència nord-americana encarregada de distribuir la major part d’ajuda exterior de caràcter no-militar. Tot i presentar-se com un organisme independent, rep ordres directes del Departament d’Estat dels EUA. A més, cal assenyalar que aquesta agència ha estat expulsada de Bolívia per conspirar en contra de les polítiques del govern d’Evo Morales. Doncs aquesta presència als carrers contrasta amb el fet que no s’ha vist ni un sol cooperant de l’agència ni arribin informes de nous projectes en execució.

El suport demostrat d’organismes estrangers als colpistes, contrasta amb l’ajuda que reben els que resisteixen contra el cop d’Estat. Aquesta ajuda no arriba ni tan sols a la difusió del que està passant aquí. A més, les denúncies de repressió queden diluïdes pels mitjans de comunicació oficialistes, que donen una versió distorsionada dels fets.

La lluita armada, una opció que comença a agafar força
Mentre el bloc de la resistència es manté en la postura de la protesta pacífica i cívica, diferents grups organitzats, majoritàriament estudiantils, han optat per l’autoorganització en la lluita armada, tot i que no estan gens preparats per la poca falta d’activitat històrica d’aquest tipus de lluita i perquè el cop militar va ser inesperat.


[bar group="860×106"]