[bar group="860×106"]

La CUP llueix múscul a les comarques gironines

comarques gironinesLa CUP obté l’alcaldia de Viladamat, 3 regidors a Girona i presència a tres capitals de comarca

La contundent entrada de la CUP al consistori de Girona fou una de les notícies destacades de la nit electoral al Principat. Els tres regidors obtinguts representaven el canvi d’hegemonia en l’independentisme d’esquerres a moltes ciutats, adequant la representació institucional d’aquest a la seva presència social.

Alhora, la derrota en tota regla d’ERC, que portava a l’excomissionada d’universitats Blanca Palmada com a cap de llista, simbolitzava l’enèsima desautorització de l’estratègia dels republicans en els darrers anys. Els tres recomptes demanats per aquesta formació per intentar entrar per la porta del darrera a l’ajuntament no han fet més que accentuar la imatge de desesperació d’una candidata que ha passat d’ocupar un lloc en el nucli de poder de la formació a esdevenir una outsider de la política local.

El repte de la CUP és, però, complicat. Si bé sembla clar que el proper equip de govern serà de CiU, les majories per a tirar endavant determinats projectes es podran articular de múltiples maneres. En aquest sentit, la candidatura ja ha iniciat una roda de reunions als barris per copsar el pols de la ciutadania i també ha convocat una assemblea ciutadana al Teatre Sant Narcís pel proper dimarts 7 de juny. L’objectiu és fixar les línies d’actuació davant l’actual escenari polític.

Presència de la CUP a les capitals de comarca

A banda de Girona, també Figueres, Banyoles i Santa Coloma de Farners compten amb representats de la CUP. Aquesta presència a capitals de comarca dóna a la candidatura una important implantació territorial de cara a una futura expansió.

A Olot, en canvi, Alternativa per la Garrotxa, després de bascular durant anys entre l’esquerra social i la satel·lització d’ICV, no ha assolit representació. L’aposta de la CUP per donar suport a una candidatura que ja tenia recorregut no ha rebut suficient recolzament ciutadà. A Blanes tampoc la CUP ha aconseguit superar la barrera del 5% per molts pocs vots.

La primera alcaldessa de la CUP

Irene Palol serà la primera alcaldessa de la CUP després que aquesta formació hagi obtingut majoria absoluta a Viladamat, un poble de l’Alt Empordà. Aquesta directora d’escola de 33 anys encapçalava un projecte que ja era la tercera vegada que concorria a les eleccions municipals. Davant seu té el repte de gestionar la institució sabent que hi haurà moltes mirades observant atentament com una CUP utilitza el poder d’una institució per a dur a terme les seves propostes polítiques.

El percentatge de vots també se situa per damunt del 20% a Bordils, Celrà i Mollet de Peralada. A les dues primeres localitats la CUP jugarà un paper molt important en la configuració de majories.

L’esquerra saltenca resisteix l’embat de la xenofòbia

Salt era un dels indrets on l’atenció informativa tenia un ull posat el passat 22M. La ciutat havia esdevingut un dels punts calents de la conflictivitat xenòfoba i la presència de candidatures ultradretanes era un test per veure com aquests grups capitalitzaven el conflicte. Si bé Plataforma per Catalunya aconseguí entrar amb força a l’ajuntament amb 3 regidors, la notícia fou l’alternança en la força més votada. L’alcaldessa socialista Iolanda Pineda perdé 3 regidors mentre que CiU n’augmentà 1, aconseguint així la primera posició.

Independents per Salt, la candidatura alternativa associada a la CUP, aconseguí en aquest context doblar resultats tot i no concórrer en coalició amb ICV, com sí que ho féu el 2007. Els Independents han aconseguit en solitari obtenir 2 regidors i superar el 10% dels vots. Tant ERC com ICV han quedat fora del consistori, essent IpS la força que aglutina l’esquerra social de la localitat.

Davallada a Arbúcies

A Arbúcies, que durant molts anys fou un símbol del municipalisme independentista i d’esquerres, l’auge de les CUP ha coincidit amb la davallada de la proposta de la CUPA. Aquesta situació es desencadenà el 2003, quan ERC decidí presentar candidatura per competir contra la CUPA i posteriorment els sectors reformistes de la CUPA, després d’intentar integrar-la amb procediments obscurs a les EPM, decidiren crear una altra candidatura vinculada a ICV. Elecció rere elecció la CUPA ha anat perdent suports fins a assolir només un regidor en aquestes eleccions municipals. Els antics sectors reformistes de la CUPA són qui ara ostenten l’alcaldia amb una candidatura que després de la desintegració de l’EPM ha acabat integrada al calaix de sastre de la Federació d’Independents de Catalunya.

  • Resultats de les candidatures d’unitat popular i d’esquerra alternativa a les comarques de Girona:

 

+ Tots els regidors de la CUP poble a poble

+ La CUP aferma posicions al centre del Principat

+ Les CUP pugen a Valls i entren a Reus, però l’onada de la dreta escombra el Camp de Tarragona i l’Ebre

+ Les CUP creixen als vallesos i les CAV es reforcen a l’Occidental

+ Es debilita el domini del PSC al Baix Llobregat i CiU esdevé segona força

+ La taca de la unitat popular s’estén al Penedès, Anoia i el Garraf

+ El PSC perd l’hegemonia al Barcelonès mentre CiU guanya Barcelona i el PP Badalona

+ Matisos dins el domini blau. Radiografia de les eleccions a la Ciutat de València

+ Illes Balears: El PP arrasa, però el PSM aguanta l’embestida


[bar group="860×106"]