Una altra economia és possible? No. “Una altra economia ja existeix!” Així presentava la Xarxa d’Economia Solidària (XES), entitat organitzadora d’una II edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que els passats 26 i 27 d’octubre acollia una realitat xifrada en dotze mil persones visitants, 184 empreses i entitats inscrites, 123 voluntàries, més de 70 xerrades, 15 activitats lúdiques, 124 conferenciants i talleristes i un volum de circulació de fins a 37.000 Ecosols, la moneda social que es presentava en l’edició anterior i que es consolida com a alternativa a les formes capitalistes d’intercanvi, de fet, el total del volum de consum de béns i serveis realitzats en el marc de la fira s’ha fet íntegrament en Ecosols.Tot això i molt més va tenir lloc el darrer cap de setmana d’octubre en els 1500 m2 de la Fabra i Coats, al barri barceloní de Sant Andreu. No és d’estranyar que la XES comuniques, un cop acabada la fira “Gràcies a totes! Hem demostrat, un cop més, que l’economia està al servei de les persones!!!”
D’aquell llunyà “there is no alternative” amb que Margaret Thatcher castigava les classes treballadores britàniques dels anys 80, a un espai on l’alternativa era la regla, mínim denominador comú d’una diversitat d’empreses i entitats propietat dels socis i treballadors. De les finances ètiques a l’energia verda, passant per experiències consolidades com l’horticultura ecològica fins a la descoberta de projectes de transformació pedagògica com les escoles de criança compartida, entre molts altres que, en paraules de Jordi Via, co-autor del llibre Economia solidària per a una Catalunya lliure “no ens conformen amb ser un complement del sistema, volem transformar-lo”.
Mil i un reclams van atraure l’atenció dels visitants a la fira, com treballs per re-descobrir la història del cooperativisme a Barcelona i el seu estret lligam “de rereguarda” amb les revolucions socials, des del segles XIX i XX, amb el seu fort teixit de solidaritat amb la resistència en les lluites populars, com “durant els fets cabdals de la Vaga de la Canadenca de 1919”, conceptes tots ells que ens poden portar a fets ben recents com la vaga de docents a les Illes Balears i la solidaritat organitzada entorn a llur resistència. D’aquí de la importància de lluitar “Construint el Mercat Social: “Recuperem la sobirania popular sobre la moneda”, entès com a procés d’edificació proactiva i creativa d’un sistema basat en els valors de la solidaritat, capaç d’activar, alhora, diferents formes de resistència i lluita social contra el sistema capitalista dominant.
La fira va tenir moments per a tot, també per gaudir de la música jamaicana, hip hop i drum&bass dels Pirat’s Sound Sistema i del dinar de cloenda en comunitat amb el Teatre de Místero Buffo, amanit amb textos de Dario Fo, a càrrec de Quim Pañart.
