Ara fa 50 anys, l’abril de 1971, es donava oficialment per acabat el programa de contra intel·ligència (COINTELPRO). Amb aquest nom es designen una sèrie de projectes encoberts i il·legals realitzats pel Buró Federal d’Investigació (FBI) dels Estats Units des de l’any 1956 destinats a investigar, infiltrar-se, desacreditar i destruir les organitzacions polítiques nacionals d’esquerra nord-americanes. Des d’organitzacions feministes, el Partit Comunista dels EUA, activistes contra la guerra del Vietnam, activistes del moviment pels drets civils o del moviment negre (com Martin Luther King Jr., Malcolm X o el Black Panther Party), organitzacions ecologistes, l’American Indian Movement (AIM), el moviment independentista de Puerto Rico i una varietat d’organitzacions que formaven part de l’àmplia nova esquerra als Estats Units. En aquest article, Alex Zambito fa un resum del que suposà el COINTELPRO, sobretot per al Partit Comunista i el Black Panther Party.
La guerra del FBI contra l’esquerra americana: una breu història de COINTELPRO.
Al llarg de la seva història, els Estats Units s’han presentat com una societat oberta que defensa el lliure intercanvi d’idees. Ens diuen que, a diferència de la gent dels països menys il·lustrats, els nord-americans no s’han de preocupar de ser perseguits per les seves creences polítiques. Per descomptat, això no ha estat mai cert. Des dels seus inicis, el govern dels Estats Units ha restringit la llibertat d’expressió mitjançant legislacions com la llei Alien and Sedition Act, de 1798, per no parlar de la restricció d’expressió per als esclaus. Els nord-americans solen considerar això una cosa del passat, però la repressió política va continuar durant tot el segle XX fins als nostres dies, però de formes més encobertes. En aquest assaig, exploraré el desenvolupament històric del sistema de repressió política interna encoberta del govern dels Estats Units, la seva consolidació i la seva culminació al programa COINTELPRO del FBI.
Arrestos massius i deportacions de militants d’esquerres i sindicalistes ordenats pel fiscal general Palmer. 1920
L’FBI té els seus orígens en la Divisió d’Intel·ligència General (GID), que va ser creada el 1919 pel fiscal general A. Mitchell Palmer per recopilar informació sobre organitzacions radicals. J. Edgar Hoover, que romandria en el poder durant les properes dècades, va ser nomenat el seu cap. [1] El GID va ser utilitzat immediatament en els infames Palmer Raids, una sèrie d’arrestos massius i deportacions de a membres “estrangers” de moviments radicals. Les ràzzies van començar el 7 de novembre de 1919 quan agents del GID van assaltar oficines dels treballadors russos units a tot el país arrestant 650 persones i deportant almenys 43 sense procés legal. El crescendo dels atacs es va produir el 2 de gener de 1920 quan agents del GID van caure sobre grups radicals en més de 30 ciutats del país, arrestant almenys 3.000 persones. [2] Gran part d’aquesta repressió es va dirigir al Partit Comunista dels Estats Units, amb el secretari de Treball William B. Wilson anunciant el 19 de gener que la pertinença al CPUSA era suficient per justificar la deportació d’immigrants. [3] Les incursions van acabar finalment amb una sentència judicial el juny de 1920, però aleshores el dany ja havia estat fet. Les organitzacions d’esquerres van ser delmades efectivament, amb la pertinença al Partit Comunista passant de més de 27.000 el 1919 a poc més de 8.000 l’any següent. [4]
Juntament amb els Raids de Palmer, el Bureau va utilitzar molts altres mètodes per assetjar grups radicals. El 1919, Hoover va escollir com a objectiu la Universal Negro Improvement Association de Marcus Garvey. El Bureau va emprar diversos infiltrats a la UNIA per descobrir informació que podia utilitzar-se en les acusacions penals contra Garvey. Després que nombrosos càrrecs d’activitat criminal no tinguessin èxit, finalment el Bureau aconseguí obtenir una condemna contra Garvey per frau per correu el 1925. Fou deportat a Jamaica el 1927.
Fitxer del FBI sobre Marcus Garvey. 1922 [5]
A mitjan dècada de 1920, Hoover va deixar les anteriors operacions polítiques de l’FBI. A part de participar en la repressió de les vagues més importants, el Bureau seria fidel a la seva paraula per a la propera dècada. Però quan el Partit Comunista va començar a recuperar la seva rellevància, arribant als 66.000 membres el 1939, Hoover va obtenir l’aprovació del president Roosevelt per reprendre la repressió de les “activitats subversives”. Tot i que Roosevelt va modificar posteriorment aquesta directiva, ja que la Unió Soviètica es va convertir en un aliat fonamental en la lluita contra l’Alemanya nazi, no impediria que Hoover l’utilitzés com a justificació per a posteriors activitats de contra-intel·ligència. [6] Després de finalitzar la Segona Guerra Mundial i començar la Guerra Freda, el comunisme es va convertir en l’enemic número 1 i el PC es va convertir en un objectiu natural. En coordinació amb la CIA, l’FBI va iniciar un programa d’interceptar i inspeccionar les comunicacions internacionals dels ciutadans dels Estats Units. Això es va centrar especialment en el correu i els cables entre els EUA i la Unió Soviètica. [7] A més, el Bureau utilitzà freqüentment altres formes de recollida d’informació, com ara “l’accés subreptici” i la instal·lació de micròfons de les oficines del Partit. [8] El FBI també va cooperar amb l’IRS per recopilar informació sobre grups específics i distingir-los per assetjament de l’IRS (el Servei d’Impostos Interns dels EUA). [9]
A més, l’FBI perfeccionaria les tècniques de “dividir i vèncer” que posteriorment utilitzaria amb gran efecte en els programes oficials de COINTELPRO contra el PC. L’Oficina va utilitzar infiltrats per explotar les divisions internes del partit, com per exemple les denúncies de Khrusxov sobre Stalin. [10] L’Oficina també va utilitzar “correus anònims” de diverses maneres per crear disrupció en les activitats del partit. Els agents enviaven cartes als membres del partit advertint sobre les activitats traïdores d’altres membres, amb l’esperança de suscitar disputes faccioses. [11] Aquesta va ser també una estratègia habitual en la tècnica de la “snitch jacket” (vestit de xivato) de l’FBI per retratar membres fidels del partit com a informants. Això també s’aconseguia amb freqüència mitjançant infiltrats al partit que difonien rumors, falsificaven informes o “entrevistes” on els agents parlaven públicament amb un objectiu per crear la impressió que un membre honest del partit era un informant. [12]
Les cartes i entrevistes anònimes també s’utilitzarien per afectar la vida personal dels membres del partit o per trencar les aliances que el partit faria amb altres grups. Els agents es posaven en contacte amb els empresaris que contractaven de membres del partit, o els propietaris dels seus habitatges, per intentar fer-los acomiadar o desallotjar. A més, si el PC intentava cooperar amb altres organitzacions, els agents enviaven informació despectiva a aquestes organitzacions per evitar una aliança. [13]
Aquests van ser els mètodes encoberts de l’FBI en la batalla contra el comunisme domèstic, però també va tenir un paper directe en la repressió oberta. L’FBI va jugar un paper actiu en l’ascens del macartisme cultivant mitjans de comunicació “amistosos” que s’utilitzarien per difondre informació negativa sobre el PC. A més, el Bureau va ajudar organitzacions privades anticomunistes com la Legió Americana, o congressistes anticomunistes, als quals fins i tot agents del FBI escrivien els seus discursos. [14]
EL PC a Alabama, amb una militància majoritàriament afroamericana, tingué un paper molt destacat en la lluita contra els linxaments i segregació sistemàtica contra els negres de les lleis Jim Crow. Això el posà en el punt de mira del FBI.
Aquestes activitats crearien un context general per als atacs legals del govern dels Estats Units contra la direcció del PC. Els agents de l’FBI utilitzarien selectivament les forces de l’ordre per assetjar el partit i els seus membres. Els membres del partit eren arrestats amb freqüència per causes menors o falses. Per exemple, un secretari de la branca del PC d’Alabama va ser arrestat i condemnat per tenir “literatura sediciosa” per portar còpies de The Nation i The New Republic. Va ser condemnat a 100 dies de treballs forçats i una multa de 100 dòlars. [15] Això va culminar amb l’ús que el govern va fer de la Llei Smith per processar els membres del Partit Comunista. La Llei Smith es va aprovar el 1940 i va crear sancions penals per defensar el derrocament del govern dels EUA i va exigir a tots els residents no ciutadans adults que es registressin al govern federal. Es faria servir per processar onze membres del Partit Comunista de primer ordre el 1949. Tots els onze van ser condemnats, deu a condemnes de cinc a deu anys i un, un veterà de la Segona Guerra Mundial, condemnat a tres anys. [16] Casos similars es produirien a tot el país, amb freqüents interferències de l’FBI en el procés judicial. [17]
El programa oficial COINTELPRO no començaria fins al 1956, tot i que es tractava només d’una formalització de les pràctiques de l’FBI ja existents. Tot i que el Partit Comunista ja havia estat delmat a mitjan anys cinquanta, la majoria de les operacions de COINTELPRO es van dur a terme contra el partit. No obstant això, les activitats de COINTELPRO més impactants en aquest període van ser contra altres moviments d’esquerra i de drets civils. Alguns dels objectius del progrema eren els anomenats grups “extremistes negres”. La Nació de l’Islam va ser un dels primers objectius d’aquest programa, ja que l’FBI mantenia fitxers enromes només sobre Elijah Muhammad i Malcolm X. L’FBI jugaria després un paper rellevant a l’hora de provocar una disputa entre els dos.
Cartes de Chicago. Chicago: Bureau of Investigation, 196 [18]
Com esdevindria un costum per a l’FBI, els paràmetres per als quals els grups es qualificaven com a “extremistes negres” eren expansius. Entre les organitzacions que finalment serien objecte de COINTELPRO es van incloure el NAACP (Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color), SCLC (Southern Christian Leadership Conference, de Luther King) i el SNCC (Comité Coordinador Estudiantil No Violent), les principals organitzacions del moviment dels drets civils. [19] El FBI va enregistrar d’amagat Martin Luther King Jr. i li va enviar cartes anònimes incitant-lo a suïcidar-se. [20] El COINTELPRO assoliria el seu apogeu a finals dels anys 60 i principis dels 70 amb la inauguració de COINTELPRO-Black Panther i COINTELPRO-New Left. Igual que amb les seves activitats de contra-intel·ligència contra el PC, les tàctiques del FBI van anar des de la petita interferència fins a l’assassinat. Els infiltrats del Bureau en les organitzacions estudiantils de la Nova Esquerra van rebre instruccions de descobrir proves de la “depravació” dels membres per publicitar-les. [21] Els agents fins i tot es posaven en contacte amb els pares dels objectius per informar-los de les activitats subversives del seu fill. L’FBI també va intentar evitar que aquests grups exercissin el seu dret a la primera esmena impedint parlaments i manifestacions públiques. A més, atès que molts d’aquests grups eren populars als campus universitaris, el Bureau va tenir com a objectius acadèmics propers a grups radicals, fent que fossin disciplinats o acomiadats. [22]El Bureau també va intentar instigar la violència entre grups quwe tenia en el punt de mira i organitzacions polítiques o organitzacions criminals rivals propenses a la violència. El 1968, el director de l’FBI, J. Edgar Hoover, va enviar un memoràndum a les oficines externes de l’FBI que els encarregava que elaboressin plans per explotar el conflicte entre el Partit dels Panteres Negres i l’organització Nacionalista Negra US (Nosaltres) de Ron Karenga. [23]
FBI: Memorandum inicial sobre el foment de la violència contra el Partit de les Panteres Negres
Això es va aconseguir mitjançant infiltrats, enviaments anònims i propaganda falsa. Per exemple, l’oficina local de Los Angeles va respondre a la crida de propostes de Hoover que informava: [24]
“Actualment, l’Oficina de Los Angeles prepara una carta anònima per a l’aprovació del Bureau que s’enviarà al Black Panther Party de Los Angeles suposadament d’un membre de l’organització US en la qual s’indicarà que el grup juvenil de l’organització US és conscient del “contracte” del [Black Panther Party] per matar RON KARENGA, líder de la “US”, i ells, membres de “US”, han fet plans per emboscar els líders del [partit] a Los Angeles. S’espera que aquesta mesura de contra-intel·ligència es tradueixi en una vendetta entre “US” i el Partit [Black Panther] “.
Els agents també van distribuir propaganda falsificada destinada a augmentar les tensions entre el BPP i els US, com aquest dibuix atribuït als US: [25]
Aquesta estratègia donaria els seus fruits a mesura que les hostilitats entre els dos grups es desbordessin en violents enfrontaments que provocaren la mort de quatre membres del Black Panther Party, inclosos els membres destacats John Huggins i Bunchy Carter. Malgrat les al·legacions del FBI que mai pretenia fomentar la violència, l’FBI va continuar fomentant l’hostilitat entre els dos grups fins i tot després d’aquests assassinats. Ho il·lustra un informe del 1970 de l’oficina de l’FBI a Los Angeles: [26]
“La informació rebuda de fonts locals indica que, en general, els membres del BPP de Los Angeles temen físicament als membres dels US i prenen precaucions premeditades per evitar enfrontaments.
Tenint en compte les seves precaucions, actualment no es creu que el BPP de Los Angeles pugui ser incitat al que podria donar lloc a una lluita interna entre les dues organitzacions …
La Divisió de Los Angeles és conscient dels sentiments mútuament hostils que es mantenen entre les organitzacions i es maximitzarà la primera oportunitat per aprofitar la situació. Es pretén que US Inc. sigui informada de manera adequada i discreta sobre el moment i la ubicació de les activitats de BPP per tal que les dues organitzacions puguin trobar-se i, per tant, donar a la natura l’oportunitat de seguir el seu camí”.
El Bureau va utilitzar una tècnica similar amb l’Operació Hoodwink, on el Bureau va intentar provocar conflictes entre el Partit Comunista i l’organització criminal de La Cosa Nostra, així com elements criminals dins de sindicats de la reacció com els Teamsters. Afortunadament, aquest intent no va provocar cap conflicte físic reportat. [27] [28]
Fitxers FBI per a l’operació Hoodwink. 1967
A més, a l’FBI li agradava utilitzar una forma específica d’infiltració coneguda com a “agents provocadors” que animaria els membres a cometre actes violents o criminals. Per exemple, un membre del grup Weather Underground arrestat per una conspiració per bombardejar les instal·lacions policials de Detroit era en realitat un informant de l’FBI, Larry Grathwohl. Segons els informes, Grathwohl va instruir els membres sobre com construir bombes i va participar en l’atac amb explosius del grup contra una escola pública de Cincinnati. [29] Un dels provocadors més famosos va ser “Tommy el Travler” Tongyai, que va viatjar pels campus universitaris del nord-est animant els estudiants a posar bombes en instal·lacions d’investigació militar. [30]
Igual que van fer amb el PC, lel Bureau va cooperar amb les forces de l’ordre locals per assetjar grups específics i els seus membres. Els funcionaris intentaven detenir els objectius amb freqüència, amb l’esperança d’arrestar-los i condemnar-los per càrrecs menors. També intentarien parar trampes als objectius per acusar-los crims que no havien comès. Així ho exemplifica el cas de Geronimo Pratt, membre destacat de la branca de Los Angeles del Black Panther Party. Després que fracassessin nombrosos intents de condemnar Pratt per càrrecs falsos, Pratt va ser acusat de l’“assassinat a la pista de tennis” del 1968. El 18 de desembre de 1968, una parella blanca, Caroline i Kenneth Olsen, va ser robada i tirotejada per dos homes negres en una pista de tennis de Santa Monica, Califòrnia. Caroline Olsen moriria una setmana després. L’agost de 1969, es va lliurar una carta anònima al Departament de Policia de Los Angeles afirmant que Pratt havia comès l’assassinat i que havia presumit d’això. Pratt també va ser identificat positivament per Kenneth Olsen, cosa que va conduir a la detenció i eventual condemna de Pratt el 1972. Per descomptat, el FBI va estar molt implicat en el procés. La carta anònima va ser escrita per Julius Butler, un infiltrat de l’FBI, que es convertiria en un testimoni clau de l’acusació. A més, l’Oficina tenia almenys un infiltrat a l’equip de defensa de Pratt que mantenia informat al Bureau sobre l’estratègia de defensa. I la fiscalia va amagar el fet que Kenneth Olsen havia identificat inicialment un altre home, Ronald Perkins, com a assassí de la seva dona i que la policia havia influït deliberadament en la seva identificació. Pratt romandria a la presó per un delicte que no va cometre fins al 1997, quan el seu cas va quedar invalidat a causa de la supressió de proves de la fiscalia. [31]
Però el pitjor de COINTELPRO va ser l’ús de batudes violentes i assassinats polítics per part del FBI. El 6 d’abril de 1968 un grup de Panteres Negres van ser atacats per agents de policia a l’oest d’Oakland. Es van intercanviar trets i la policia va acordonar el bloc. Al cap d’una hora i mitja, els Panthers van intentar rendir-se, però quan ‘Lil Bobby Hutton va sortir desarmat d’un soterrani proper, els agents de policia el van matar a trets [32]. En un cas encara més descarat, els agents de policia de Chicago, amb l’ajut de l’FBI, van assassinar Fred Hampton el 1969. Van ser ajudats per un infiltrat de l’FBI, William O’Neal, que va proporcionar plans detallats de l’apartament de Hampton.
Aquest resum és lluny des ser una exploració exhaustiva dels programes de contraespionatge de l’FBI. L’FBI es va dirigir a nombrosos grups com el Partit Socialista dels Treballadors, el Moviment d’Índies Americans, etc. que he pogut cobrir aquí. Tot i que COINTELPRO ca ser desvelat pel Comitè Church als anys setanta i, posteriorment, finalitzat formalment, l’FBI ha continuat definitivament les seves activitats de contraespionatge. En els darrers anys, s’ha revelat que l’FBI manté una llista d ‘”extremistes de la identitat negra”. [34] Amb això en ment, crec que és molt important que els esquerrans aprenguin la història de COINTELPRO. Amb aquest coneixement podem protegir més a fons les nostres organitzacions contra l’inevitable atac del govern.
*Alex Zambito. Article publicat originalment a Black Agenda Report, traducció de l’Accent.
Notes
[1] Churchill, W., & Vander Wall, J. (2001). COINTELPRO Papers. Retrieved 2020, from https://www.freedomarchives.org/Documents/Finder/Black%20Liberation%20Disk/Black%20Power!/SugahData/Government/COINTELPRO.S.pdf, 297
[2] Admin. (2020, July 24). AG Palmer Promises “War on Reds,” Delivers Palmer Raids. Retrieved October 03, 2020, from https://todayinclh.com/?event=ag-palmer-promises-war-on-reds-delivers-palmer-raids
[3]Churchill, W., & Vander Wall, J. (2001). COINTELPRO Papers, Retrieved 2020, from https://www.freedomarchives.org/Documents/Finder/Black%20Liberation%20Disk/Black%20Power!/SugahData/Government/COINTELPRO.S.pdf, 299
[4]“Communist Party Membership by Districts 1922-1950.” Accessed October 3, 2020. https://depts.washington.edu/moves/CP_map-members.shtml.
[5] Marcus Garvey.” FBI File on Marcus Garvey, Part4, document no. 190-1781-6, 10 Aug. 1922. The FBI: Federal Bureau of Investigation, US Department of Justice, https://vault.fbi.gov/marcus-garvey/marcus-garvey-part-04-of-12/view
[6] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. II. Washington: U.S. Govt. https://www.transformation.dk/www.raven1.net/cointeldocs/churchfinalreportIIb.htm Accessed: 2020
[7] Ibid
[8] Ibid
[9] Ibid
[10] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. III. Washington: U.S. Govt. http://www.aarclibrary.org/publib/church/reports/book3/pdf/ChurchB3_1_COINTELPRO.pdf Accessed:2020, 45
[11] Ibid, Pgs. 33-49.
[12] Ibid
[13] Ibid
[14] O’Reilly, Kenneth. “The FBI and the Origins of McCarthyism.” The Historian 45, no. 3 (1983): 372-93. Accessed October 4, 2020. http://www.jstor.org/stable/24445173.
[15] Churchill, W., & Vander Wall, J. (2001). COINTELPRO Papers. P. 318, Retrieved 2020, from https://www.freedomarchives.org/Documents/Finder/Black%20Liberation%20Disk/Black%20Power!/SugahData/Government/COINTELPRO.S.pdf
[16] McElroy, Wendy. “Smith Act Tyranny Against Communists.” The Future of Freedom Foundation, March 5, 2018. https://www.fff.org/explore-freedom/article/smith-act-tyranny-communists/.
[17] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. III. Washington: U.S. Govt. http://www.aarclibrary.org/publib/church/reports/book3/pdf/ChurchB3_1_COINTELPRO.pdf Accessed:2020, 57
[18] Chicago. Bureau of Investigation. Chicago Letters. Chicago: Bureau of Investigation, 1969. http://docs.noi.org/fbi_january_22_1969.pdf
[19] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. III. Washington: U.S. Govt. http://www.aarclibrary.org/publib/church/reports/book3/pdf/ChurchB3_1_COINTELPRO.pdf Accessed:2020, 5
[20] Gage, Beverly. “What an Uncensored Letter to M.L.K. Reveals.” The New York Times. The New York Times, November 11, 2014. https://www.nytimes.com/2014/11/16/magazine/what-an-uncensored-letter-to-mlk-reveals.html.
[21] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. III. Washington: U.S. Govt. http://www.aarclibrary.org/publib/church/reports/book3/pdf/ChurchB3_1_COINTELPRO.pdf Accessed:2020, 24
[22] Ibid, Pg. 56
[23] “Federal Bureau of Investigation – Initial Memo on Fomenting Violence Against Black Panther Party.” Genius. Accessed October 4, 2020. https://genius.com/Federal-bureau-of-investigation-initial-memo-on-fomenting-violence-against-black-panther-party-annotated.
[24] Bloom, Joshua, and Waldo E. Martin. Black against Empire: The History and Politics of the Black Panther Party. Berkeley: University of California Press, 2016, 218
[25] Los Angeles. Bureau of Investigation. Things to do Today. Los Angeles: Bureau of Investigations, 1969. http://collection-politicalgraphics.org/detail.php?type=browse&id=1&term=Black+Panther+Party&page=3&kv=54716&record=141&module=objects
[26] Final Report of the Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, United States Senate: Together with Additional, Supplemental, and Separate Views. Vol. III, Washington: U.S. Govt. https://www.aarclibrary.org/publib/church/reports/book3/pdf/ChurchB3_3_BlackPanthers.pdf Accessed: 2020, 24
[27] “Hoodwink.” FBI Files for Operation Hoodwink, part 1, document no. 100-159407, 29 Nov. 1967. The FBI: Federal Bureau of Investigation, US Department of Justice, https://vault.fbi.gov/cointel-pro/hoodwink/cointel-pro-hoodwink-part-01-of-01/view
[28] “Hoodwink.” FBI Files for Operation Hoodwink, par1, document no. 100-49252, 25 Jan. 1968. The FBI: Federal Bureau of Investigation, US Department of Justice, https://vault.fbi.gov/cointel-pro/hoodwink/cointel-pro-hoodwink-part-01-of-01/view
[29] Newton, Michael. The FBI Encyclopedia. Jefferson, NC: McFarland & Co., 2012, 133
[30] Churchill, Ward, and Jim VanderWall. Agents of Repression: the FBI’s Secret Wars against the Black Panther Party and the American Indian Movement. Cambridge, MA: South End Pr., 2008, 48.
[31] Ibid, 77-94
[32] Bloom, Joshua, and Waldo E. Martin. Black against Empire: The History and Politics of the Black Panther Party. Berkeley: University of California Press, 2016, 118-120.
[33] Churchill, Ward, and Jim VanderWall. Agents of Repression: the FBI’s Secret Wars against the Black Panther Party and the American Indian Movement. Cambridge, MA: South End Pr., 2008, 64-77.
[34] Speri, Alice. “The Strange Tale of the FBI’s Fictional ‘Black Identity Extremism’ Movement.” The Intercept, March 23, 2019. https://theintercept.com/2019/03/23/black-identity-extremist-fbi-domestic-terrorism/.
