>> L’informe europeu sobre abusos urbanístics recull el cas del sector de la Marina, al terme d’Elx.
Un dels majors problemes ambientals és l’especulació urbanística. Per això té especial importància la votació que es va fer al Parlament Europeu el passat 25 de març. Els eurodiputats van aprovar un informe redactat per l’eurodiputada verda danesa, Margrete Auken, que qüestiona la urbanització en massa a l’Estat espanyol i el model econòmic sobre el qual es basa.
Per bé que la planificació territorial no és competència de la Unió Europea, si que ho és l’avaluació ambiental, la contractació pública, la lliure competència, el blanqueig de capitals, l’aigua o la protecció dels hàbitat naturals.
Per arribar a aquest punt, ha estat decisiva la concurrència de desenes de milers de persones, de plataformes ciutadanes compromeses i de grups veïnals afectats d’arreu del territori, les aportacions dels quals han quedat recollides a l’esmentat informe. Un informe sobre abusos urbanístics que, com era d’esperar, ha generat malestar entre el PP i el PSOE, que pressionaren junts contra la seua aprovació. El cas que afecta sis ciutadanes d’Elx és un dels que recull l’informe.
El cas del sector MR10
Repassem la cronologia. El 17 de desembre de 2007, l’Ajuntament d’Elx va aprovar per plenari una ordenació del sector MR10 on es preveia la construcció de 1.200 habitatges i l’enderrocament de totes les cases existents. Es tractava de 38 cases de camp, a moltes de les quals la gent hi viu com a primera residència. D’aquesta darrera decisió, la gent afectada se n’assabenta en una reunió a principis d’any, per bé que el problema es remunta a fa més de huit anys quan es van presentar diferents projectes per al sector i ja en aquell moment els afectats es van agrupar en una entitat d’interès urbanístic (AIU) per tindre més força. Mitjançant l’AIU van presentar un projecte però el consistori el va desestimar.
Amb el pas del temps, molts dels propietaris acabaren venent les terres i, a principis del 2008, quan l’AIU es tornà a reunir, es troben que la meitat de l’MR10 pertanyia als promotors. La sorpresa va ser que, en exposar el projecte aprovat en ple el 17 de desembre de 2007, on s’aprovava l’enderrocament de les cases, i al realitzar la votació, els promotors van guanyar per superfície controlada. És a dir, per bé que numèricament eren més els propietaris que estaven en contra, el que comptava eren els metres, no les persones. A més, un dels constructors accedí a la presidència de l’agrupació.
Comencen a mobilitzar-se
Alguns dels membres de l’agrupació van entrar a la junta rectora per tal de canviar la situació, així com també a les diferents associacions de veïns de La Marina. En total, són sis dones al capdavant d’aquesta “revolta”, les quals comencen a quedar amb la gent del sector i es fan escrits a l’alcaldia exigint responsabilitats. Aconsegueixen reunir 10.081 signatures en tan sols 15 dies, que registren a l’Ajuntament el 22 de febrer de 2008. Posteriorment, se celebra una manifestació a la Marina amb l’assistència de més de 1.000 persones. Celebren reunions amb Urbanisme en les quals, després d’aquesta pressió, sembla que es comprometen a respectar les cases dels afectats. Així, efectivament, en fer-se públic el pla d’ordenació definitiu les cases es mantenen però també els 1.200 nous habitatges.
Poc després, a l’octubre es va presentar l’Alternativa Tècnica de l’AIU, mentre continuen les impugnacions, al·legacions, recursos i, fins i tot, un contenciós als jutjats. Paral·lelament a les accions administratives i jurídiques, les veïnes no han aturat les mobilitzacions, i durant els dies 4 i 5 d’abril s’ha realitzat una acampada al mateix sector per reclamar la paralització del pla urbanístic.
