La primera pedra de les vergonyes
L’inici de les obres de construcció d’un hotel de luxe a l’edifici del Roser de Lleida no és una derrota (com alguns s’han afanyat a deixar entendre) pels qui ens hem implicat en la defensa d’aquest símbol de país. Tampoc ho és pels 2.500 lleidatans que van signar en contra del projecte. Ni pels centenars que han sortit al carrer des de fa més de cinc anys.
La fotografia de la primera pedra de Parador Nacional és una revolada de vent més que aixeca les faldilles dels polítics de la ciutat, deixant al descobert les seves vergonyes. Dels d’esquerres, dels d’esquerres de debò i dels catalanistes de butxaca. Aquest dimarts tots eren a la presentació d’un projecte que tots han avalat. Dreta i “esquerra” de la ciutat posen la primera pedra del Parador de les vergonyes. De les seves.
O no els farà vergonya explicar als seus néts que de l’indret on recordem la dignitat i resistència dels catalans ells en van fer una seu dels Paradores “Nacionales” d’en Fraga Iribarne? Recordaran que allà on en la seva joventut hi van estudiar o gaudir de la cultura han decidit construir-hi un negoci per uns pocs? Seran valents per continuar defensant davant els seus amics de colla que els problemes del Casc Antic es solucionen amb habitacions de 180 euros la nit? Gosaran admetre que el seu projecte s’ha imposat sense debat ni consulta i a cops de porra?
I si no ho fan ells, ho farem nosaltres. Aquesta ventada els durarà tota la vida i no tindran prou mans (ni Mossos) per tapar-se aquesta vergonya.
