**
Ràdio Arrels** complirà l’any vinent 30 anys. Sorgida l’any 1981 de l’associació cultural Arrels, que també gestionava una escola en català. L’emissora, l’única que emet en català situada a Catalunya del Nord, és de tipus associatiu. Això significa que no pot obtenir ingressos per publicitat, la qual cosa fa que depengui d’aportacions individuals i de subvencions públiques.
La direcció de la ràdio ha fet públic que la Generalitat principatina no li ha pagat encara part de la subvenció de 2009 ni la totalitat de la subvenció de 2010, uns 52.000 euros. Tampoc està garantida la continuïtat de la subvenció per al 2011. Aquesta inseguretat en els ingressos de les subvencions situen el projecte de Ràdio Arrels en serioses dificultats. La pròpia emissora reconeix que afronten d’entrada el nou any amb un pressupost amb 35.000 euros de dèficit. Dèficit que es podria veure doblat si la Generalitat no atorga a Arrels la subvenció el 2011. Com a mesura d’urgència, la ràdio ja ha hagut d’acomiadar un dels sis treballadors, i ha fet una crida pública a la ciutadania dels Països Catalans per recollir aportacions individuals i col·lectives.
D’altra banda, el Consell Superior de l’Audiovisual de l’estat francès va demanar a les autoritats espanyoles que tallessin la senyal de diverses emissores sud-catalanes per suposades petites interferències amb emissores del nord, fet que es va complir el passat setembre. Des de l’Empordà, aquestes emissores arribaven a la pràctica totalitat de la plana del Rosselló. Entre les emissores tancades hi ha Flaix FM i Flaixbac, que tenien una audiència significativa entre la joventut nord-catalana. Malgrat la mobilització a la xarxa i les peticions en aquest sentit, cap polític nord-català ha volgut assumir la defensa de les emissions. Només un parell d’eurodiputats sud-catalans han elevat una queixa a la Comissió Europea, que resta encara sense resposta.
Si bé des d’octubre es reprengueren les emissions de Flaixbac tot canviant la freqüència, el grup Flaix encara no ha reprès les emissions de Flaix FM. No obstant, Miquel Calçada -president del grup Flaix-, ha afirmat que estan “buscant una altra freqüència” i que tenen “força oients a Perpinyà com per no deixar-los penjats”. Ens trobem doncs davant d’un nou conflicte per les limitacions i divisions de l’espai comunicatiu català pendent d’una resolució política que no es materialitza.
