La recepta Torró per a la crisi: més populisme i més espanyolisme a Gandia

La recepta Torró per a la crisi: més populisme i més espanyolisme a Gandia

torro

Fa un any i poc de la investidura d’Arturo Torró, del Partit Popular, com Alcalde de Gandia i a hores d’ara ja s’han desvetllat totes les claus del seu projecte de govern per la capital de la Safor. Ha estat un degoteig de privatitzacions dels serveis públics, projectes turístics de dubtosa viabilitat, espanyolisme ranci, populisme i dèficit democràtic.

El desmantellament dels serveis públics

Durant les vacances de Pasqua de 2012 saltava l’alarma: les Escoletes Municipals (per xiquets de 0 a 3 anys) serien privatitzades. Amb aquesta mesura, 34 educadores deixaven de ser funcionàries i passaven a una borsa de treball, d’on una empresa privada les triarà “segons la seua experiència i vàlua”, segons paraules de l’alcalde. Sembla que l’excusa d’una millor gestió en mans privades s’evaporava ràpidament: el preu a pagar per les famílies pel servei es podia apujar dels 75 euros actuals als 120 euros mensuals respecte el curs anterior. Però el cas paradigmàtic del projecte del nou alcalde de Gandia ha estat el desmantellament de Gandia TV, sense previ avís i signant després un conveni de 3,5 milions d’euros i la cessió del tot el material de Gandia TV a dues televisions privades. Recentment, un jutge ha dictat una sentència que dóna la raó els treballadors de Gandia TV, argumentant que l’ajuntament va cometre un “abús de dret” i “frau de llei”. L’Ajuntament de Gandia podria ser sentenciat a pagar als treballadors les indemnitzacions corresponents i els sous des del dia del seu tancament, el 4 de juny de 2011 fins a dia de hui, doncs considera que no es va fer efectiu legalment el tancament de Gandia tv.

Un model turístic caduc

Queda ben poca gent que no admeta que el model turístic que representa la Platja de Gandia, el tan amanit “sol i platja”, és un model caduc. El que ens proposa l’alcalde Torró, però, n’és una reedició. La història, condemnada a repetirse, fa que la tragèdia que representà per la costa valenciana el “desarrollismo”, ara es repetisca com a farsa. Torró impulsa la construcció d’un camp de golf a la marjal de Gandia, en terreny protegit. També pretén construir platges temàtiques (caribenya, pirata, vaquera…) I construir una zona hotelera darrere la platja de l’Ahuir, l’últim quilòmetre de dunes verges que conservem els gandians. Però el que millor representa el model turístic de Torró és la inauguració

Del Maremàgnum, la cirereta d’aquest pastís turístic. Un coliseum romà de fireta, que de fet és una mena de plaça de bous desmuntable coberta amb una lona, on se celebren espectacles de gladiadors, quadrigues, doma vaquera o “tablaos” flamencs. No cal dir que els espectacles mai aconsegueixen omplir l’aforament. Malauradament, l’augment a Gandia del nombre d’aturats el mes de juliol, tradicionalment molt positiu pel que fa a la creació de llocs de treball, ens situen en la vertadera dimensió del drama. Es pot explicar com un fracàs de la política de reclams turístics de l’ajuntament o, encara pitjor, per una augment de la precarietat laboral: a ben segur la gent treballa sense contracte.

L’espanyolisme cultural

Si una cosa ha destacat com una aposta clara del consistori gandià és en renunciar a la capitalitat cultural de les comarques centrals i a la seua programació cultural fent desaparéixer pràcticament qualsevol expressió cultural valenciana. A tall d’exemple trobem la retirada del suport al Correllengua, que se celebra des de fa 16 anys i és un dels més multitudinaris al País Valencià. Ans al contrari fa mans i mànigues per torpedinar la seua organització i atiar l’anticatalanisme quan li convé. En substitució de la nostra cultura, Arturo Torró incorpora a l’agenda cultural gandiana velles glòries de l’espanyolisme ranci: el Dúo Dinàmico, Julio Iglesias o Isabel Pantoja, a més de l’organització de corregudes de bous. Ja feia 25 anys que aquest trist espectacle havia estat bandejat dels carrers de Gandia, però la vinculació de l’alcalde Torró amb el món dels espectacles Taurins (ell mateix va ser propietari d’una empresa taurina) ha estat més forta que l’oposició dels ciutadans. Cal dir que tampoc aquests espectacles aconsegueixen despertar la suficient expectació i l’ajuntament es veu obligat a disfressarlos d’èxit regalant entrades als comerços del centre històric o obrint les portes una vegada començats.

Dèficit democràtic i Populisme

Si hi ha una cosa que caracteritza l’equip de govern de l’Ajuntament de Gandia és l’opacitat i l’autoritarisme amb què pren les seues decisions.

Sovint, els temes cabdals de la legislatura són aprovats a cop de decret d’alcaldia, eliminant la possibilitat del debat al plenari municipal. La estratègia és clara, anorrear l’oposició i deixar-la fora del joc. L’exemple que ho il·lustra seria la prohibició d’utilitzar la sala de premsa de l’ajuntament a l’oposició, o la convocatòria de les rodes de premsa de l’alcalde al seu despatx, restringint l’entrada només als mitjans afins. Però la darrera decisió de l’alcalde respecte a la gestió dels sous

Al consistori ha estat la més polèmica. Amb la justificació de la crisi i per estalviar 160.000 Euros ha eliminat els sous als regidors de l’oposició i els seus secretaris, deixant només una dedicació parcial a Compromís i dues, també parcials, al PSPV-PSOE. Tanmateix, els 12 regidors de govern (tots del PP) conserven els seus sous a dedicació exclusiva. Però, ací està la jugada, el mateix Torró renuncia al seu sou de 53.000 Euros l’any per “responsabilitat, vantant-se de no necessitar viure de la política, doncs ell ja és un empresari “d’èxit”. En un moment històric de deslegitimitat de la política, Arturo Torró es desmarca com un “prohom” mentre acusa tota la resta de voler viure de la política. Davant d’això, l’oposició al consistori es troba entre la inoperància i nul·la credibilitat del pspv- psoe després de 28 anys de govern a la ciutat i la perplexitat de Compromís. Afortunadament tot i aquest context l’esquerra independentista present a la ciutat (Endavant-OSAN i COS), i altres col·lectius com el Casal Jaume I, l’assemblea del 15-M, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la Safor, la FIGA (Fira de Gandia Autogestionada), etc. Han sabut crear espais de mobilització i, fins i tot, de contrapoder popular que suposen un autèntica font de problemes i maldecaps per als interessos polítics i empresarials de Torró i els seus regidors.