Diversos municipis rebutgen les Àrees Residencials Estratègiques (ARE); grans desenvolupaments urbanístics “imposats” des del Departament de Política Territorial. Destaquen els casos de Sant Celoni i Ripoll que el passat cap de setmana han manifestat un “no” rotund en sengles consultes els projectes per construir 521 i 489 pisos respectivament. En les darreres setmanes els plens de Berga, Manlleu i Vilanova i la Geltrú també han demanat que els esborrin del mapa de les ARE. L’ACCENT repassa alguns dels projectes que han generat més controvèrsia i resistència a viles i ciutats del Principat.

El proppassat cap de setmana els vilatans de Ripoll i Sant Celoni van rebutjar en sengles consultes populars els projectes d’Àrea Residencial Estratègica (ARE) que el Departament de Política Territorial havia projectat. En ambdós casos la negativa va ser rotunda ja que va situar-se al voltant del 70% i se sumen a altres municipis com Berga, Manlleu o Vilanova i la Geltrú que han demanat la retirada dels projectes. L’ACCENT repassa alguns dels 94 desenvolupaments previstos al conjunt del Principat i que més rebuig han generat.

Projectes que cauen
Inicialment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va dibuixar un mapa amb de 100 nous barris en 86 municipis. Posteriorment, en l’aprovació inicial dels plans directors urbanístics (PDU) el nombre es va rebaixar a 94 i es van excloure els de Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló, Sitges i Celrà. En molts casos, cal dir, que els ajuntaments ja havien previst desenvolupaments urbanístics en aquests mateixos espais.

Tanmateix, al llarg del període d’informació pública -el termini per presentar al·legacions acabava el 31 de desembre per particulars i entitats i el 7 de febrer pels ajuntaments- la “sagnia” de municipis que baixen del tren de les ARE no ha parat. Hores d’ara ja en són cinc, tres dels quals capital de comarca.

Moltes ombres per poques llums
“Àrees residencials estratègiques: urbanisme sostenible o suport a un sector en hores baixes”. Amb aquest titular tant neutre abordava L’ACCENT 129 la presentació per part del Departament de Política Territorial del projecte de les ARE. Mesos després les ombres sembla que s’imposen sobre les llums. I és que l’aprofundiment del crash immobiliari -amb milers de promocions aturades- fan menys explicable la voluntat de construir 90.000 pisos a les ciutats grans i mitjanes del Principat. O pren encara més força l’explicació del conseller Joaquim Nadal en presentar-les: “donar resposta a la situació dels promotors immobiliaris en una conjuntura difícil”.

I és que els elements positius: basar-se en creixements compactes i amb la meitat de pisos de protecció oficial arriben tard. També el fet de saltar-se l’autonomia municipal hagués tingut més sentit quan els consistoris vivien una autèntica “febre d’or” i no pas ara quan els POUM es demostren exagerats.
Una altra de les crítiques ha estat assenyalar que un percentatge dels pisos de cada operació són amb règims concertats o concertat català que en moltes poblacions ja estan per sobre dels de renda lliure. D’aquesta manera el 50% d’habitatge protegit queda en paper mullat. Finalment, cal tenir en compte que la Generalitat no posa ni un euro en el negoci, i fins i tot pretén recuperar el cost dels projectes. Això sí, pot obligar als propietaris a executar la urbanització que al seu torn, per intentar eixugar els deutes, iniciïn la construcció dels pisos. Uns nous habitatges que hauran de “competir” amb milers de pisos nous, de segona mà i vells en stand by mentre esperen que la demanda es recuperi.

Cas per cas

VILANOVA 885 pisos
Rebuig tardà unànime
Vilanova i la Geltrú ha viscut una situació “rocambolesca” respecte a l’ARE que preveia construir 885 pisos a la zona d’Entre Torrents. Durant moltes setmanes l’únic grup municipal que va manifestar públicament la seva oposició al projecte va ser la CUP. Poc a poc, segons explica a L’ACCENT el regidor independentista Eduard Pinilla, s’hi van afegir discretament partits com CiU i PP. La gran sorpresa es va donar en el ple de desembre quan l’equip de govern (PSC, ERC i ICV) van presentar una moció per forçar la retirada del projecte i que va comptar finalment amb el suport dels vint-i-cinc regidors del consistori.

TÀRREGA 2.522 pisos
La població podria créixer un 35%
Política Territorial ha dibuixat un projecte a Tàrrega (l’Urgell) per construir 2.522 habitatges en 30 hectàrees que el POUM considera urbanitzables. Si s’executés suposaria incrementar la seva població un 35%. El projecte compta amb el vistiplau de l’equip de govern (PSC, ERC i ICV) i l’oposició del col·lectiu Perquè Vull i la CUP. David Sabanes, portaveu del col·lectiu, recorda que a la població hi ha una xifra equivalent de pisos buits (1.300) i en construcció (1.000). Demanen una consulta popular per tal de referendar o descartar el projecte.

VALLS 1.700 pisos
Un projecte marcat pel pacte CiU – PSC
L’ARE de Valls (l’Alt Camp) no es pot explicar sense el pacte entre CiU i PSC. “Han vinculat aquest desenvolupament urbanístic a dos temes històrics: el Museu Casteller i dos ponts” explica a L’ACCENT el regidor de la CUP, Gerard Nogués. La inclusió del museu al projecte -inicialment s’havia d’ubicar al centre- va suposar augmentar el seu abast fins a les 37 ha de sòl rústic i els 1.700 pisos. Tot i això Nogués afirma que l’equip de govern busca la fórmula per poder tirar endavant aquest equipament sense desenvolupar l’ARE.

BERGA  369 pisos
La CUP en força la retirada
Un dels primers revessos als plans de Política Territorial va venir de Berga (el Berguedà). Allà la CUP va impulsar una moció al ple de desembre per demanar la retirada de l’ARE tenint en compte que el parc d’habitatge està “sobredimensionat”. La proposta va tenir el suport de l’equip de govern de CiU, l’oposició de PSC i PP i l’abstenció d’Esquerra. L’alcalde, Pere Gendrau, va afirmar després del ple que a la ciutat hi havia 1.500 pisos desocupats, nous i de segona mà, sense demanda.

SANT CELONI 572 pisos
Can Riera de l’Aigua salvada
Sant Celoni (el Baix Montseny, el Vallès Oriental) ha rebutjat en referèndum el projecte que pretenia construir 572 pisos a can Riera de l’Aigua, uns terrenys situats entre la riera del Pertegàs i el Parc natural del Montseny. Aquest diumenge el 69,1% dels 4.118 celonins que han votat ho han fet en contra de l’ARE amb una participació del 30,03% del padró. Albert Ventura, regidor de la CUP, ha explicat a L’ACCENT la seva satisfacció pel fet que el resultat “deixa molt clar” la voluntat “d’opinar i decidir” dels ciutadans i que aquesta participació passa per un “model de poble diferent”. Ventura ha afegit que es tracta d’un “sever correctiu” per l’equip de govern de CiU i que “hauran de repensar les seves polítiques, especialment les urbanístiques”.

VILAFRANCA 1.124 pisos
Cau un dels dos projectes
La primera proposta de la Generalitat va dibuixar dos projectes a la capital de l’Alt Penedès: les Bassetes (1.124 habitatges) i la Peregrina. La segona proposta va caure ràpidament però la CUP també ha presentat una al·legació per descartar la primera. Xavier Navarro, regidor independentista de Vilafranca, explica a L’ACCENT que l’equip de govern està a favor del projecte però que la situació política municipal provoca que no sigui una de les seves grans prioritats.

RIPOLL  489 pisos
Una consulta tomba l’ARE
El passat dissabte 24 de gener l’ARE de Ripoll va rebre un sever correctiu: el 70% de ciutadans que van participar a la consulta sobre el projecte van oposar-s’hi. D’aquesta manera l’equip de govern -ERC i PSC- haurà de demanar la retirada d’un pla que preveia construir 489 pisos en uns terrenys industrials de la capital ripollesa. Sense l’ARE restarà vigent el POUM que permet edificar 420 habitatges a la zona.

MANLLEU 2.273 pisos
L’equip de govern amenaça amb la dimissió
Dies abans que la comissió Encara hi som a temps -formada per diverses entitats manlleuenques en contra del projecte- convoqués una concentració l’equip de govern d’ERC va afirmar que “si l’ARE tirava endavant dimitirien”. D’aquesta manera posaven punt i final a les especulacions sobre la seva posició respecte a un projecte que preveu construir més de 2.200 habitatges a Manlleu (Osona). Val a dir, que en la mateixa zona, l’actual POUM preveu construir-hi un miler de pisos.

LLEIDA 3.300 pisos
Un projecte amb poc futur
A Lleida (el Segrià) s’ha dibuixat la construcció de 3.300 nous habitats en 55 hectàrees en un espai urbanitzable del POUM. L’equip de govern del PSC és un dels principals valedors del projecte mentre que l’oposició la du en solitari la CUP. Pau Juvillà, portaveu dels independentistes, considera que el projecte no es durà a terme almenys en la seva totalitat. “A Lleida encara hi ha molts creixements del POUM que no tiren endavant ja que no hi ha demanda”.