No he seguit cap partit de l’eurocopa, ni de “La Roja” no són els meus. I no m’agrada gaire que em manipulin. No vull dir que no vegi algun clàssic Barça-Madrid, però quan hi ha altres problemes més importants, cal estar per feina.
Ara bé, al govern de l’estat espanyol, li ha anat de conya marinera aquesta Eurocopa: Pa i Circ, l’aforo que emprava Neró no hi cabia tanta gent, ni tampoc tenia televisió, perquè ho seguis tot el món. Actualment la manipulació s’ha estandarditzat i globalitzat.
Ningú a ciència certa, crec que podria dir-me la burrada de milions d’euros que ha costat aquest esdeveniment, quan ens venen per pa i per sal que estem en crisi. I per rematar, ha estat pagat amb doblers de tots els ciutadans d’Europa i quasi segur que del món. Per això els impostos serveixen. Ja no xerr dels doblers que ha costat als ciutadans de l’estat espanyol, però a la nostra classe governant, bastant inoperant i inepta, els hi ha anat a les meravelles.
I mentre la gent es trobava als estadis o davant la pantalla: retallades de serveis bàsics: sanitat i educació; pujades de serveis: electricitat, gas, butà; pujades d’impostos encobertes, rebaixades de sous; i per rematar “El Guindo de la guinda” un rescat dels mateixos bancs responsables de la creació de la crisi, per la nefasta gestió feta amb els doblers de tots. O sigui: “España de tablao y pandereta”. “A españolizar al personal”.
Sembla que els hereus de Manuel Fraga (AP) tenen , un parell mallorquí, de vares de mesurar, al mateix temps que una política activa de repressió de la gran majoria de moviments independentistes d’esquerra i fan el possible per incloure’ls amb els termes i conceptes de “violents i descontrolats”, “radicals i antisistema” perquè hi hagi un rebuig públic. Malgrat s’equivoquen, i creixen.
Sempre que se celebra algun triomf del Barça, els afeccionats ho celebren tranquil·la i pacíficament, fins que per “arte de birlibirloque” a unes hores de la matinada, apareixen “els violents”, que atempten contra el mobiliari urbà, rompen vidres, s’enfronten a la policia antiavalots i acaba amb una batalla campal. La meva pregunta, és: Qui són i d’on surten? Res m’estranyaria que presumptament fossin prou coneguts de la policia. Aquests enfrontaments donen bons titulars als mitjans de comunicació afins al règim.
Durant i al final de la celebració del triomf de “La Roja”, apareixeren grups ultradretans i neonazis fent mostra de símbols i ensenyes amb creus gammades i altres símbols feixistes, inclusiu atemptant a segons quins llocs de Catalunya en contra dels símbols nacionals catalans.
Els resultats per exemple a Badalona, foren un detingut, vuit cotxes cremats i quinze contenidors incendiats. Sembla que la proporció de força i repressió no és la mateixa que quan són altres grups que o es concentren o manifesten.
Per què es poden detenir a membres dels moviments independentistes d’esquerra i sancionar-los econòmicament i amb penes de presó, tot, presumptament alterant unes proves, a una manifestació permesa com va succeir a la Diada de Mallorca de 2010?
Quines foren les ordres superiors, que quan l’esbroncada de Bauzá a Bunyola, hi hagués varis detinguts i repressaliats amb sancions i malmetements físics?
Per què quan uns surten al carrer demanant uns drets, poden acabar encausats amb peticions de dos i tres anys de presó; i altres poden cometen un delicte clarament tipificat en el codi penal , que prohibeix l’exposició i utilització pública de símbols nazis ?
Hi haurà algun fiscal, que d’ofici intenti esbrinar qui eren els que intervenien exhibint els símbols nazis a la final del triomf de la Roja” , enviant-los les ordres de detenció , con feren amb els independentistes mallorquins i amb els que ocuparen la Conselleria d’educació?
He de creure que realment la justícia és igual per tothom o que tal volta hi ha varies vares de mesurar?
Que això passes en temps d’en Franco, ho afirm testimonialment que la policia mirava cap a l’altre costat quan l’extrema dreta, estossinava a membres de l’esquerra, era lògic dins una dictadura. Però dins d’un estat de dret, és un insult, i consider que s’estan fent passes enrere, i que en lloc de tenir una democràcia, tenim una cleptocràcia (clepto= robar en grec).
I acab, jo amb el triomf de “La Roja”, de la que no sóc seguidor, ja que estic espanyol per imperatiu legal: Res a celebrar.
