'La segregació lingüística a les escoles busca recentralitzar i espanyolitzar les Illes'

'La segregació lingüística a les escoles busca recentralitzar i espanyolitzar les Illes'

sepca1

Alejandro Ocete Marí és estudiant de primer de Batxillerat i portaveu d’educació secundària del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a les aules. La llei de segregació lingüística i les retallades en Ensenyament amenacen greument l’educació pública a les Illes. Ocete ens valora la situació actual de l’educació a les Balears i la lluita que duu a terme el SEPC.

Si haguessis de definir l’estat de salut de l’educació pública a les Illes en general i a Mallorca en particular, com ho faries?

Sens dubte la situació és crítica per diversos motius. A tots els nivells educatius podem parlar de conflictes lingüístics, de retallades, o del mal estat dels serveis i infraestructures bàsiques als centres. La situació és dolenta a tot el territori de les Illes, però almenys a Mallorca tenim organitzacions estudiantils combatives, cosa que no passa a la resta del territori.

Un dels conflictes que ha provocat més ressò és el de la segregació lingüística a l’educació primària i al primer cicle de secundària. Quin balanç feu de la mesura des del SEPC?

El fet és que aquest ha estat el primer curs en el qual els pares han pogut triar la llengua de l’educació dels seus fills, després que el Parlament balear aprovés la mesura impulsada pel Partit Popular. Des del SEPC creiem que les dades demostren que la jugada els ha sortit malament als populars, ja que la demanda de rebre educació en castellà només ha predominat als centres privats i concertats.

Més enllà de les dades, quins són els arguments que us fan posicionar en contra de la tria de llengua?

Ho considerem una tàctica més de l’estat espanyol per acabar amb la presència del català al territori, així com per recentralitzar i espanyolitzar les Illes. El que busca el Govern és crear un conflicte entre els alumnes que triïn el castellà i els que optin pel català. Nosaltres entenem que si els nens no aprenen el català de petits, després ho tindran molt més difícil.

Més enllà de rebutjar la mesura, quines maneres teniu per fer-hi front?

Creiem que l’únic que podem fer és organitzar-nos i lluitar per acabar d’arrel amb la segregació. Hem d’intentar evitar-la, no solucionar-la. No pot ser que hi hagi alumnes que estudiïn en classes diferents per tenir llengües diferents. Per sort comptem amb mitjans de comunicació crítics, com per exemple l’Accent, i amb molts altres mitjans que tenen presència a Internet. Òbviament centrem moltes forces a les mobilitzacions al carrer i als centres educatius, així com treballar colze a colze amb els sindicats de professors.

Deixant de banda els motius ideològics que motiven la mesura, com pot afectar als estudiants la segregació lingüística?

Tal i com està el model ara mateix, els alumnes que optin pel castellà tindran problemes a la recta final de l’educació primària i a secundària. Actualment, els alumnes poden triar el castellà a infantil i primer cicle de primària, però després es trobaran amb que en la resta de cicles educatius la llengua predominant és el català.

Abans comentaves que les retallades també estan afectant l’educació pública a les Illes. De quina manera les esteu combatent?

En aquest sentit pren molta importància la lluita del professorat, que en gran part és qui pateix les retallades, molts cops en forma d’acomiadaments. Cada cop hi ha més alumnes i menys professors, cosa que provoca una davallada de la qualitat educativa.

També s’estan fent fortes retallades en beques, ajudes per als llibres de text o per als menjadors escolars. D’altra banda també hi ha molts centres que, per falta de pressupost, estan en molt mal estat. Sense anar més lluny, l’IES Ramon Llull va començar el curs 2011-2012 amb dies de retard per risc d’enderrocament. Al cap i a la fi, les retallades a les Illes són una ramificació de les mesures del govern espanyol. Hem de tenir en compte que el nostre executiu és un dels més fidels al Govern central..

Una altra proposta de llei que aviat pot afectar els centres educatius balears és la d’utilització de símbols. En quin moment es troba la proposta del PP?

De moment no passa de ser un esborrany, però malauradament creiem que tirarà endavant. El projecte de llei preveu prohibir qualsevol símbol que el Govern balear consideri inadequat als centres educatius. Per exemple, no incloure l’escut del Govern a la pàgina web d’un centre suposaria una multa d’entre 200 i 5.000 euros per al director d’aquest.

En quin moment es troba el SEPC de Mallorca, davant el panorama de retallades a les Illes?

Ens trobem en un moment de gran creixement. Ara mateix el SEPC compta amb una vintena de nuclis a Mallorca i cada cop rebem més propostes per iniciar més nuclis a més pobles i instituts. Això vol dir que comptem amb més volum de gent, i per tant tenim la possibilitat de fer més mobilització i organitzar més actes. El nivell de lluita està creixent, tot i que també ho faci el nivell de repressió..

Més concretament, com valores la situació actual del SEPC a l’educació secundària?

Som una de les branques amb més creixement. Des del curs passat, amb l’arribada del PP al Govern balear i tots els atacs del govern espanyol, especialment des del ministeri d’Educació, el moviment de lluita estudiantil ha crescut. Com deia abans, la repressió que hem patit els estudiants ha estat molt forta, però això no ens ha aturat. A més, cada cop la nostra lluita té més ressò, i el SEPC apareix bastant als mitjans de comunicació. De tota manera, la realitat de l’illa, fa més fàcil que s’incorpori al SEPC gent de llocs que tinguin bona connexió de transport públic amb Palma, mentre que és més difícil que ho faci gent de llocs més incomunicats.

Les Noves Generacions del PP han realitzat una sèrie de vídeos on denuncien un suposat adoctrinament catalanista i independentista als centres educatius públics de les Illes. A què creus que responen aquestes denúncies?

Les Noves Generacions del PP han basat els vídeos en mentides, com per exemple mostrant professors obligant a dibuixar estelades als seus alumnes. En canvi, personalment sí que crec en l’existència d’un adoctrinament masclista o racista, així com de professors que no respecten l’ensenyament en català, o professors de ciències que qüestionen les lleis naturals per motius religiosos. Estem d’una petita part del professorat, però tot i ser petita existeix.

Tenint en compte la situació actual de l’educació pública a les Illes, com creus que evolucionarà a partir d’ara?

Sabem que amb el Govern que tenim, l’educació pública, en català i de qualitat corre un greu perill, a causa de la segregació lingüística i de les retallades. Cada cop ens trobem amb què les matrícules de centres públics són més cares i sabem que la segregació a infantil i primària no es quedarà aquí. L’única solució és evitar l’aniquilació dels drets socials dels estudiants i el genocidi del català a les aules.