La societat mallorquina, en peu de guerra per la llengua

La societat mallorquina, en peu de guerra per la llengua

mallorcaQualsevol observador extern que li doni un cop d’ull a l’actualitat política mallorquina de les darreres setmanes s’adonarà ràpidament que quelcom està canviant a l’illa de la calma. Si bé ja fa mesos que parlar de resposta a la política lingüística del PP balear no és novetat, ara el que s’ha d’assenyalar és el salt qualitatiu i quantitatiu que viu el moviment pel català a Mallorca, amb noves marques, noves formes de lluita, i desenes de milers de persones al carrer.

La campanya “Tenim la paraula: a Mallorca en català!” sense dubte ha servit per revolucionar considerablement el panorama. Omplint els carrers d’adhesius i cartells, ha fet de la defensa de la llengua pròpia quelcom més quotidià, i amb les seves accions directes i mobilitzacions allà on anaven els responsables polítics dels atacs contra el català, la campanya impulsada per Endavant-OSAN ha aportat una manera nova d’entendre la lluita cultural a Mallorca.

No podem oblidar l’important pes que està te la Part Forana en tot aquest procés. Fent miques el tòpic de la desmobilització als pobles de l’illa, són molts els municipis on s’ha sentit el clam per la llengua i contra el gir ultraespanyolista del PP: Sa Pobla, Sóller, Felanitx, Sineu, etc. La consigna clara, inequívoca: “a Mallorca, en català!”, ha quallat especialment entre un jovent que, a peu de carrer, ha plantat als senyors de la corbata i el cotxe oficial, i ha contestat amb un no rotund les polítiques d’assimilació dissenyades des de Madrid.

La multitudinària manifestació el passat diumenge 25 de març per l’Obra Cultural Balear no fou altra cosa que un reflex del que es respira aquests dies a la nostra illa. També, cal dir-ho, resultat d’un clar sentiment anti-PP, i és que la de dia 25 recordava a les grans mobilitzacions que es realitzaren contra les agressions al territori durant la passada legislatura del PP. L’OCB ha sabut, com altres vegades ho feu el GOB, donar llums i escenari a la necessitat popular de sortir al carrer. També aquesta vegada feren acte de presència els senyors del PSIB-PSOE, sempre interessats en exercir de “caps de l’oposició” malgrat que era evident que l’esperit de la massa, plena de senyeres quadribarrades i estelades, els desbordà.

mallorca

I és que no només és la resposta davant la “ruptura del consens democràtic” que plantegen alguns, sinó un sentiment cada vegada més clar de rebuig als intents d’assimilació, de la creació d’identitats artificials i gramàtiques impossibles. En aquest context entenem gestos com la vaga de fam per la llengua de Jaume Bonet, ara continuada per Tomeu Amengual. El repte que té al davant l’Esquerra Independentista és el de vertebrar la Unitat Popular a Mallorca, convertint així la reacció en inici d’un procés d’autèntica construcció nacional.

Des dels despatxos, el Partit Popular sense dubte es mira el carrer amb certa preocupació. Les tranquil·les declaracions del president Jose Ramón Bauzá llevant importància a la gran mobilització de dia 25 contrasten amb l’obsessió del seu govern amb retirar les senyeres que s’han anat penjant a escoles i instituts d’arreu de l’illa en suport a la immersió lingüística a les aules, o al malestar que han provocat dins del PP els cartells d’Endavant amb les cares dels regidors que han votat a favor de la nova llei del funcionariat. Resulta que a Mallorca, fins ara, ser regidor del PP era equivalent a impunitat, no a aparèixer a les parets del poble retratat com a enemic de la llengua.

Així, tenim una imatge general de canvi. Un Partit Popular, és cert, al govern i més agressiu que mai, però també una societat civil més activa i renovada: Mallorca torna a demostrar que té una bona capacitat de resposta, desactivant parcialment el mite de la passivitat permanent. També tenim una Esquerra Independentista cada vegada més madura i més disposada a assumir nous reptes, que cerca integrar la lluita pel català dins el context general de lluita social generat per la crisi capitalista.