Després de les jornades de vaga convocades per la Coordinadora Interzones i amb el suport de la CGT els primers dies de curs, les mobilitzacions continuaran els propers dies, ja que és una vaga esglaonada i continuada, que vol mantenir la comunitat educativa unida i alerta en favor d’incrementar la inversió en educació, en contra de l’acomiadament de docents i de la precarietat dins les aules.
A diferència d’altres vagues que s’han fet en el sector de l’educació aquesta no s’ha iniciat amb un comunicat que arriba als mestres per correu electrònic de part dels sindicats majoritaris USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC·SPS i FETE-UGT (amb molta unitat i consens això sí) cercant l’adhesió individual amb declaracions d’intencions imprecises, sense plantejar els objectius finals ni el pla de treball, ni explicar el procés de negociació que la seguirà. Amb aquest tipus de vagues la representació “legítima” dels treballadors ha anat perdent suport del professorat i credibilitat com a interlocutor. La representació legítima dels treballadors va a les Meses sectorials de negociació i veu passar agressió rere agressió en forma de decret inevitable sense poder ni opinar. I ni s’atreveix després d’aquesta humiliació i manca de respecte a fer un cop de puny i dir als treballadors que representen: mireu nois se’ns estan rifant!
Hi ha una altra manera de fer una vaga. La d’aquests dies és una vaga que comença amb la generositat i empatia d’uns quants mestres de dilatada experiència i l’energia, disgust i mala llet d’una quants mestres en precari que volen junts enfortir i ampliar el moviment autoorganitzat i representatiu de mestres a Catalunya. S’ha preparat durant l’estiu, explicant-ho a la societat i a les orgnaitzacions socials, polítiques i educatives d’esquerres tant els motius com el pla de mobilitzacions. Anant a centres on feia molts anys que no es plantejaven ruptures dissidents per la por i l’aïllament. Intentant saltar aquest obstacle de la desmobilització i el pacte social. La coordinadora interzones juntament amb els interins acomiadats ha après a saltar obstacles. Alguns d’aquests obstacles s’han viscut en forma de propostes alternatives en assemblees ingovernables pretesament neutres i esquerranoses. Altres obstacles han estat el prestigi d’alguns oradors i altres el boicot conscient i sistemàtic proposant unes activitats reivindicatives “alternatives” a la vaga, però justament els mateixos dies de la vaga.
S’ha preparat la vaga com es fa sempre, activant el compromís dels mestres i la solidaritat amb les famílies. Un a un, centre a centre dels que teniem accés. I s’han vist els primers resultats, en la primera jornada de vaga i mobilització. S’han creat comitès de vaga que des de les 8:30 hores han repartit octavetes a Barcelona, L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, El Prat, Sabadell, Barberà, Mollet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat… i també de diferents comarques de Tarragona, Girona i Lleida. Al migdia una concentració a la Pl. Sant Jaume s’ha dirigit en manifestació cap al Parlament, baixant per via laietana amb força i voluntat de seguir. Amb una pancarta que lluïa el lema “Lluitant també estem ensenyant”. Passant per les seus dels sindicats majoritaris escenificant la mort de l’educació pública. I per la nit una vetllada am els vaguistes que han agafen avui el relleu de la següent jornada.
Cal altre cop recordar els objectius de la vaga que està plantejada de forma continuada durant dos dies setmanals. I caldrà tornar anar als centres i explicar altre cop quina és la situació de precarietat i descontent de molts companys. Mentre la consellera Rigau va negant sistematicament l’existència de precarietat dins les aules i el descens de la qualitat de l’ensenyament públic per manca d’inversió ja que segons ella aquest fet aïllat es compensa amb el compromís dels docents. I a molts professors no els surten els números. El cas és que els docents, han començat a adquirir un altre compromís ben diferent. El compromís de defensar els companys acomiadats, el compromís de bellugar els claustres, el compromís de reforçar les zones i la coordinació de les assemblees de treballadors. I aquest sí que li cou a la consellera.
La coordinadora interzones docent ha decidit aquest dissabte, un cop consultades les zones, mantenir la copnvocatòria de vaga els dies 26 i 27, i seguir sumant suports per evitar els acomiadaments dels companys, eliminar la discriminació horària i salarial del personal substitut i establir un calendari de negociacions per la resta de les agressions patides els darrers cursos.
*Elisabet Bermejo és membre de la Coordinadora interzones docent i de l’Assemblea de Personal docent interí i substitut
