Dels 15 judicis que fins ara s’han celebrat en relació als aldarulls ocorreguts durant el desallotjament de Can Vies, 12 han acabat amb sentències de presó per als encausats. Les últimes dues sentències emeses pel Jutjat Penal 27 de Barcelona han condemnat a dos anys de presó per dos joves, el primer per un delicte d’atemptat, i el segon també pel mateix delicte més un altre de desordres públics. Com que es tracta de condemnes que no superen els dos anys de presó, els dos acusats no hauran d’ingressar a cap centre penitenciari, ja que no tenen antecedents penals.
“Són sentències alliçonadores i moralistes”, afirma l’advocat defensor dels dos joves, Gabriel Miró. El lletrat considera que el jutge ha tingut en compte que una condemna de dos anys no implicava l’ingrés a la presó, però al mateix temps ha volgut donar un cop d’autoritat tensant la corda al màxim.
La versió policial, per sobre de tot
En els dos casos, la sentència s’ha basat en les declaracions de diferents agents dels Mossos d’Esquadra, prescindint de la versió aportada pels testimonis de la defensa. En el cas del jove condemnat per atemptat i desordre públic, la defensa només comptava amb la versió d’un amic de l’acusat que negava la versió policial. En l’altra causa, la versió policial encara es veia més qüestionada, i és que la defensa comptava amb nou testimonis presencials que la desmentien. Dos dels testimonis eren periodistes, un professional i l’altre estudiant, que no tenien cap vinculació personal amb l’acusat. A més, la defensa també va aportar la versió dels fets de sis veïns de la finca on el jove va ser detingut, i el d’un amic d’aquest. Tot i això, el jutge va donar credibilitat total a la versió dels agents de la policia autonòmica.
“És desesperant i escandalós”, lamenta Miró, que a més denuncia que el jutge ha vulnerat qüestions formals al llarg del judici. Entre altres coses, l’advocat defensor afirma que el jutge no ha passat per alt el principi acusatori. “La condemna ha estat basada en uns fets que van tenir lloc en una hora diferent a la presentada per la fiscalia”, afirma. De fet, a la sentència el jutge no hi ha inclòs l’hora en què suposadament es van cometre els delictes d’atemptat i desordre públic, un fet absolutament extraordinari. “Em quedo amb la sensació que la majoria de jutges no admeten una prova que contradigui la versió dels policies”, expressa Miró. “No s’imaginen un escenari en què un policia no digui la veritat, està fora del seu imaginari mental”, conclou.
