La ciutat de Barcelona és l’escenari tradicional de les principals mobilitzacions de l’Onze de Setembre. Enguany, com tots els anys, l’esquerra independentista va organitzar una programació completa per a la Diada amb el clàssic epicentre al Fossar de les Moreres. La polèmica sentència sobre la immersió lingüística a l’ensenyament ha sigut el tema candent a totes les mobilitzacions i activitat que s’han organitzat al llarg i ample del Principat, però no s’han deixat de banda altres qüestions com la unitat dels Països Catalans o la defensa dels drets socials i laborals.
Com ja és habitual, els actes de l’Onze començaren un dia abans pels diferents barris de la ciutat. A Sants, a Gràcia o a Nou Barris hi havia xerrades, parlaments i concerts per commemorar la derrota de 1714 que va suposar la pèrdua de les llibertat nacionals a aquesta part de la nació. Entre els actes que organitzava l’esquerra independentista, cal destacar la segona marxa de torxes “Per una Barcelona independentista i popular” pels carrers de Sant Andreu. La marxa de torxes va aresseguir una ruta històrica que va recórrer diferents punts que havien tingut una significació històrica en les lluites populars o veïnals, tant en l’àmbit local com el nacional. Especialment emotiu fou el record a la figura del lluitador andreuenc Jordi Martínez de Foix, caigut el 1978 i a qui cada any se li ret homenatge pels volts del 14 d’octubre.
L’11 de setembre va començar aviat a Barcelona: a les 10 del matí, un acte de la Cajei i Maulets, al carrer Ferran, homenatjava la figura de Gustau Muñoz, patriota mort l’any 1978 a mans de la policia espanyola. Posteriorment, a la plaça Sant Jaume, hi havia convocada una cassolada contra les retallades socials, convocada per l’Esquerra Independentista del Barcelonès, a la qual acudiren un centenar de persones, entre les quals treballadores dels hospitals de Sant Pau i del Dos de Maig.
Poc després, a les 12 del migdia, al fossar de les moreres, les dues organitzacions juvenils, Maulets i la Cajei, varen fer el seu acte polític conjuntament, demostrant la seva voluntat d’unió per fer frontals reptes de la crisi que patim.
Tot seguit, a la una, va començar la manifestació per la llibertat dels presos polítics. Unes 1000 persones van secundar la marxa que va recórrer el centre de Barcelona, cridant consignes per l’amnistia de la Lola, en Jordi i la Marina; després d’aturar-se d’avant una bastida a la Via Laietana, per veure com uns participants desplegaven una gran pancarta en suport a Lola i Marina, la manifestació es va acabar a la plaça Sant Jaume amb la lectura del manifest. A quarts de tres, al passeig del Born, més d’un centenar de persones van gaudir del dinar popular cuinat per les organitzacions juvenils. A la vora, també, l’Mdt havia organitzat el seu dinar.
A les cinc de la tarda, a la plaça Urquinaona, milers de persones es varen reunir darrera la pancarta “Pels drets socials i nacionals, independència i socialisme, Països Catalans”.
La manifestació, convocada per totes les organitzacions nacionals (Cajei, Cos, Cup, Endavant, Maulets, Alerta Solidària i Sepc) fou el bloc que comptà amb més gent, més de 6.000 persones. Durant el recorregut es van repartir milers d’adhesius a favor de la immersió lingüística i en contra de les retallades socials i nacionals, també es va cremar una bandera espanyola quan la manifestació va passar pel passeig de Lluís Companys, enmig de crits a favor de la independència i el socialisme.
La manifestació va acabar a un Passeig del Born ple a rebentar, on Anna Gabriel (membre de la CUP de Sallent) i Josep Villarroya (membre d’Endavant de l’Horta) varen llegir els manifests en nom de l’esquerra independentista. En ambdós, s’hi reclamava la unitat de la nació i la unitat front els atacs capitalistes i espanyolistes dins d’una crisi mundial, recordant també la historia comuna que ens uneix. Ambdós, també, recordaren que les manifestacions del 9 d’Octubre a València i del 31 de Desembre a Palma, també són nacionals i han de formar part del calendari de mobilitzacions. Hi hagué, com sempre, el record per als presos polítics, així com per a alguns dels independentistes que formen part de la memòria col·lectiva pel seu compromís, com és el cas de Guillem Agulló.
Després dels parlaments, el dolçainer Miquel Gironés, acompanyat per la guitarra de Robert “Pepo” (ambdós d’Obrint Pas) van interpretar la muixernaga i tot seguit el cantautor Pau Alabajos i Meritxell Gené van interpretar La Internacional i els Segadors. Poc després 4 encaputxats pujaren a l’escenari i cremaren la foto del rei espanyol i una bandera francesa i una altra d’espanyola.
Pocs dies després, es va saber que la fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola havia demanat informació als Mossos per poder identificar els encaputxats. Arran d’aquest fet, es va saber també que el mateix dia dels fets els Mossos van obrir diligències i les van remetre al jutjat corresponent.
Mobilitzacions en altres localitats
La vigília de la Diada, es realitzaren marxes de torxes en 63 poblacions, que aplegaren milers de persones. Aquesta mobilització, en que hi participa i també impulsa l’esquerra independentista, agafa cada any més volada i s’està convertint en moltes poblacions en l’alternativa combativa a les ofrenes institucionals dels ajuntaments.
Una de les principals novetats de la diada d’enguany ha estat la proliferació de les marxes de torxes. N’hi va haver més de seixanta, moltes d’elles la vigília de l’Onze. Cal destacar la marxa de Vilafranca que va superar els 2.000 assistents de l’any anterior. Hi va comptar amb l’actuació dels Diables, Bruixes i Sorollosos del Ribera, de la Catalunya del Nord i va marxar des de la plaça de la Vila fins al monument a Lluís Companys.
A Reus, el dia 9 de setembre també van fer una marxa de Torxes per la independència organitzada per la Cup i el Casal Despertaferro i l’AJR i Maulets. Per la nit del mateix dia es va organitzar un concert per celebrar la unió de les dues organitzacions juvenils a la ciutat. El dia 11 de matí, els actes es van traslladar a Tarragona on la Coordinadora Onze de Setembre havia organitzat activitats des de les 10h, entre les quals, un esmorzar popular, un cercavila i un acte polític. Per la vesprada, es féu una manifestació unitària del Camp a Reus, convocada per l’Esquerra Independentista del Camp (EIC). Segons els organitzadors, unes 1.500 persones acudiren a la convocatòria, que a última hora hagué de modificar el recorregut per imposició de l’Ajuntament que, per evitar que els manifestants acabaren al centre, els obligà a cloure l’acte a la vora d’un centre comercial.
A Lleida, al matí es va fer una ofrena floral al Roser i tot seguit, a les 12 del migdia va començar la manifestació pels carrers del centre. A la manifestació hi van acudir unes 500 persones, segons els organitzadors. Posteriorment, es va convocar a un vermut i un dinar popular davant del Casal Independentista l’Ocell Negre, on hi hagué, també, un concert. Tots els actes van ser convocats per l’AJ, Maulets i la Cup. La setmana anterior, els tres casals de Ponent, el Casal Popular el Rostoll de Tàrrega, el Casal Popular L’Arreu de Mollerussa i el Casal Independentista l’Ocell Negre de Lleida, havien organitzat una jornada unitària, amb una xerrada, mostra de cultura popular i concert. D’aquesta manera, les organitzacions de Ponent s’han mostrat molt satisfetes perquè l’Onze ha sigut una mostra més de la dinàmica de confluència de l’esquerra independentista. De fet, una de les característiques de la diada d’enguany ha sigut l’enfocament més territorial que no pas exclusivament de Lleida, com en ocasions anteriors.
A Girona, tot i les traves del govern de CiU, s’ha repetit la commemoració de l’Onze pel centre de la ciutat, amb el cant dels Segadors a mig dia, cercavila pels carrers del barri antic, un dinar popular i al vespre, la manifestació. L’any passat, la manifestació de l’esquerra independentista va reunir unes 5.000 persones i va deixar en ridícul la manifestació “unitària” creada artificialment des de l’Ajuntament; enguany, de nou, milers de gironines sortiren als carrers per reclamar la independència i el socialisme.
Abans, però, a les 19h va tindre lloc l’acte polític. Els parlaments els va obrir el moviment anti-nuclear, seguit dels treballadors del Trueta en lluita contra les retallades, i de l’organització juvenil Maulets. Cal destacar la presència de la diputada de Bildu al Parlament de Navarra, Bakartxo Ruiz, que, en nom de l’esquerra independentista basca, va mostrat la solidaritat amb el procés d’independència català. Finalment hi van intervindre Carles Bonaventura, en nom de l’Assemblea Nacional Catalana, i l’alcalde de Celrà per la CUP, Dani Cornellà, que va fer el parlament final. El músic Titot va entonar els himnes per culminar l’acte.
La manifestació la va encapçalar una pancarta sense signat amb el lema unitari de la Diada. Segons els organitzadors, enguany, també, més de 5.000 persones hi van participar.
Fragments del parlament a l’acte final del Fossar de les Moreres
(…) Catalans i catalanes de tots els racons del nostre país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, recordem la resistència de la ciutat de Barcelona, commemorem la desfeta que va suposar la caiguda d’aquesta ciutat per a tots els Països Catalans. L’Esquerra Independentista recorda aquesta data, l’11 de setembre de 1714, de la mateixa manera que commemora la desfeta en la batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707. Cal tindre memòria i recordar que abans de carregar contra el Principat, les tropes borbòniques van atacar les comarques valencianes. Van cremar i destruir Xàtiva el 1707, van prendre Alcoi i Dènia el 1708, i el castell de Santa Bàrbara, a Alacant el 1709. Espanya i França tenien molt clar que abans d’atacar el Principat, havia de caure el País Valencià, la part més feble dels Països Catalans, per dedicar més tard totes les seues forces a prendre l’ofensiva contra Barcelona. Espanya i França continuen actuant de la mateixa manera. Per això les tropes feixistes van separar el País Valencià i el Principat per l’Ebre, i per això a hores d’ara l’Estat espanyol pretén esborrar qualsevol petjada de catalanitat al País Valencià i arriba a situacions tan ridícules com tallar les emissions de TV3 al País Valencià. No podem oblidar que fins i tot una vegada que el País Valencià ja estava perdut, batallons valencians van continuar defensant el país pam a pam, fins arribar a Barcelona, i defensar-la durant el setge. Ací, al fossar de les Moreres, també foren soterrats els valencians que hi van morir, amb la resta de defensors de la ciutat. Ahir, com avui, i la història ens ho ha ensenyat, només hi ha una manera de defensar Catalunya, és defensar tot Catalunya, tots els Països Catalans. L’Esquerra Independentista ho ha tingut, ho té i ho ha de tindre sempre clar, que la construcció del país passar per l’articulació i la vertebració de tots els Països Catalans, per la coordinació de totes les lluites de Salses a Guardar i de Fraga a Maó, per bastir i no renunciar a la unitat de la nació catalana. (…) (…) La burgesia catalana té por del seu poble, per això s’alia amb l’espanyola o amb la francesa, perquè la protegesca amb la seua policia, amb el seu exèrcit. Prefereix l’aliança i el servilisme a haver d’enfrontar-se al Poble Treballador Català. Perquè el capitalisme no és únicament enemic de l’ésser humà, sinó també dels pobles. L’opressió de l’estat capitalista, dels estats espanyols i francès es fa sentir en totes les facetes de la societat, no només en l’econòmica, també en la cultural, en la social i en la política, és a dir, en la nacional. La burgesia catalana, la valenciana i la illenca prefereixen participar en el repartiment del pastís, prefereixen donar suport a uns estats centralistes que volen els Països Catalans agenollats i espoliats, perquè ens tenen por.
