Per conèixer els motius de l’oposició a Bolonya, L’ACCENT.CAT hem encetat una sèrie d’entrevistes als sectors que hi estan mobilitzats en contra. Comencem amb una entrevista a un representant de la CAE, òrgan que coordina totes les assemblees de facultat de l’àrea metropolitana de Barcelona
[ENTREVISTA FETA ABANS DEL DESALLOTJAMENT DE LA UB]
Com valoreu la participació i desenvolupament de les mobilitzacions del passat 12 de març?
La participació ha estat massiva, més encara que la de fa un any amb la càrrega dels Mossos a la UAB i prèvia a les eleccions espanyoles més de 10.000 persones. La participació d’estudiants de secundària ha estat molt significativa, amb lemes i pancartes propis. La realització de piquets massius a Diagonal i la cohesió d’aquest campus (que inclou facultats de la UPC i de la UB) il·lustra un salt qualitatiu que gens despreciable, així com les jornades d’ocupació i agitació prèvia a tots els campus. La ocupació de la Pompeu és un “ni oblit ni perdó”: representa el model elitista, de règim escolar i de mercantilització, la joia de la corona del pujolisme; el seu rector és el president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques el qual no ha dubtat en ferir, maltractar i menysprear als seus propis estudiants que es van tancar al campus de Ca l’Aranyó. La UPF és un símbol i per tant la seva ocupació i alliberament constitueixen una taca ineludible per al govern.
Els mitjans de comunicació oficials han insistit en la baixa participació en la vaga, què hi dieu vosaltres?
Els mitjans de comunicació del règim reprodueixen el seu paper en la estratègia de negació, minimització i deslegitimació del moviment estudiantil i socials. El ministeri i el tripartit produeixen propaganda i els mitjans han d’informar – perquè no poden negar la realitat als campus fins a aquests extrems- però ho fan en una clau de desmobilització. No se’n fan ressò de la dimensió internacional de les protestes, ni tan sols a nivell de Principat – fa setmanes que els estudiants de Perpinyà bloquegen la seva universitat-. L’EEES està sent rebutjat a Itàlia, a Grècia, a l’Estat francès, i fins i tot a Finlàndia on es vol reformar la llei d’universitats i eliminar la gratuïtat dels estudis per als estrangers; al Regne Unit es denuncia la pujada de taxes i l’endeutament creixent de l’estudiantat, … La campanya propagandística del ministeri costa 13 milions d’euros i inclou una bona part d’anuncis als diaris, els quals no estan en el seu millor moment financer ni tan sols PRISA, bona part de la línia editorial està condicionada per aquestes subvencions indirectes.
La Tancada de la Central ha esdevingut un punt simbòlic del moviment estudiantil. Últimament heu fet crides davant un possible desallotjament. Quina és la situació actual del rectorat ocupat de la UB?
El Rectorat està patint un assetjament creixent per part del Rector i dels Degans que es veuen superats per la situació i no volen canviar l’statu quo. Durant la manifestació es va segrestar literament als ocupants a la nau central- no podien ni sortir al lavabo-, van haver-hi amenaces de desallotjament. Desprès d’una acalorada conversa amb el rector de moment la situació ha estat la de tancar nombrosos accessos -entre d’altres les portes que garanteixen la ventilació de la zona de dormitoris i la instal·lació de cuina- i tampoc es pot accedir des de la porta principal a la nau central. L’argument oficial és la manca de recursos, l’elevat cost en seguretat privada que la universitat vol mantenir. La tancada ha estat sempre autogestionada pels ocupants i mai han requerit els serveis d’aquestes empreses ni tampoc hi ha raó per continuar tenint-los. El futur de l’ocupació del rectorat depèn de la voluntat del moviment de mantenir aquest centre logístic estratègic, al centre de Barcelona i d’activitat continua.
Parlem de properes mobilitzacions. Quines noves accions hi ha previstes de cara al segon semestre? Quina serà l’aposta de la CAE, es tornaran a ocupar facultats?
La CAE en tant que coordinadora d’assemblees no te una línia pròpia més enllà del que es va decidint en cada una de les assemblees que l’integren. En el si de les assembles s’ha constatat tant els pros com els contres de les ocupacions de facultats i sens dubte és una de les estratègies que les diferents assemblees valoraran, però també és cert que hi ha un debat profund en tant que eines de lluita i de fer un sal qualitatiu. Faltara veure com es va desenvolupant el moviment estudiantil en el sí de les assemblees.
Ja s’han fet dues trobades de moviments socials, quina assistència han tingut i quina valoració se’n fa? Es preveu una coordinació permanent amb organitzacions o moviments socials de fora de l’àmbit educatiu?
La valoració és clarament positiva ja que les diferents lluites en essència convergeixen de manera inequívoca contra el sistema vigent i en particular contra la liberalització, com és el cas de la lluita estudiantil contra el AGCS. Una coordinació permanent malgrat ser una de les idees que hi ha hagut sobre la taula no sembla ser la via que s’ha considerat més útil, però si el manteniment d’espais de trobada i lluita comuns, així com la coordinació en els diferents àmbits de l’activisme. El que si que està clar és que les lluites han de confluir per assolir una transformació social real com tots estem buscant.
El dia 19 tots els sindicats de mestres i professores han convocat vaga contra la LEC. El moviment estudiantil universitari s’hi sumarà?
A títol individual la gran majoria de militants de les assemblees de la CAE de ben segur que hi assistiran, així com també molt probablement diferents assemblees. Aquesta confluència és vital ja que la lluita contra la LEC i la LOE és exactament la mateixa que la lluita contra la LOU i el AGCS ja que tots tenen una mateixa finalitat: la privatització de l’educació.
Al llarg de tot aquest curs s’han realitzat referèndums sobre la paralització de l’EEES a la majoria d’universitats catalanes. Com valoreu els resultats obtinguts?
La realització de referèndums juntament amb la demanda de condicions que facin vàlides aquestes consultes i debats -moratòria- han estat un pas de demostració de dues coses: la força de l’estudiantat mobilitzat i la oberta tirania del govern de les universitats. Emparant-se en manca de regulació han negat i impedit fins a l’últim extrem la realització dels referèndums -que recordem no més demanaven una pausa per discutir públicament- . Amb participacions històriques en les eleccions als òrgans estamentals universitaris (sovint entorn al 5%, els referèndums han multiplicat per 4 el grau de participació), amb resultats prou clars (més del 90% a favor). Els resultats donen la raó a l’estudiantat que lluita contra la LOU/LUC, és a dir, els probolonya són la minoria; la negació posa en evidència la por a la democràcia i a la informació pública que tenen els responsables de l’aplicació que han hagut de recórrer a l’arrel de la democràcia liberal burgesa:per defensar allò indefensable. Finalment, els referèndums esgoten la via institucional i permet fer pedagogia política: la força del moviment rau en la seva capacitat de mobilització extrainstitucional, fora dels òrgans i en contacte amb els treballadors i treballadores dels serveis públics que es volen desmantellar amb l’excusa de la crisi per enfortir, un cop més la butxaca dels banquers a costa de les esquenes dels que produeixen la riquesa i el valor.
Si haguessis de resumir en tres o quatre frases què és l’EEES i què comporta, què diries?
L’EEES és el procés de creació d’un lliure mercat de serveis educatius a l’àrea europea el qual té com a finalitat principal abaratir el cost de la mà d’obra qualificada (reduint la qualitat de la seva formació), oferir a l’empresariat legions d’estudiants en pràctiques que paguen per treballar pràcticament gratis i sense cap dret laboral ni sindical i així evitar contractar treballadors; també és una estratègia per orientar la infraestructura i personal de recerca públics cap a les necessitats dels departaments d”I+D del sector privat -un estalvi considerable de diners-. És un atac sense precedents al dret al coneixement, a l’ensenyament i a la preservació del interès públic i social per sobre del mercantil i privat.
Ja per acabar. L’any vinent serà en principi el de l’aplicació definitiva de l’EEES si no s’aconsegueix una moratòria, però fins ara ja s’han aprovat diversos plans d’estudi. En quin moment es troba aquesta aprovació i aplicació dels nous plans?
Quan els diaris fan recompte d’aprovació i aplicació de graus Bolonya barregen les dades de les universitats públiques i privades en un mateix sac. Segueixen sent les universitats privades les que tenen un major grau d’implantació, el Principat juntament amb la Universidad Carlos III de Madrid són àrees avantguardistes en l’aprovació de plans d’estudi. A un any del seu propi límit, encara molts territoris estan endarrerits. És a dir, la inviabilitat que venen està renyida amb situacions com per exemple a la Facultat d’Econòmiques de la UAB on la Junta de facultat ha decidit no aprovar cap pla en tant s’aclareix el pati. En total, no es pot dir que hagi un %majoritari d’aplicació ja, a dia d’avui i menys en un context de manca de recursos públics hi ha universitats que s’han d’endeutar per pagar les nòmines dels seus docents i d’altres com a València, s’han declarat obertament en fallida.