Les entitats contra la tortura reclamen ser presents en els mecanismes de prevenció

Les entitats que treballen des de fa anys per la prevenció de la tortura celebren que el Síndic de Greuges principatí hagi impulsat una llei per adoptar mecanismes que evitin que cap persona detinguda o empresonada pugui patir tortura ni maltractaments, i que s’estigui debatent al Parlament de Catalunya. Però alhora alerten com s’està plantejant. És una de les principals conclusions de les Terceres Jornades sobre la Prevenció de la Tortura, celebrades el 13 i 14 de març a Barcelona.

>> Entrevista a Ramon Piqué: “A la pràctica, la instal·lació de càmeres a les comissaries ha estat un bluf mediàtic”

La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (que és d’àmbit estatal i ha organitzat les Jornades) lamenta que en el debat parlamentari fins ara “no s’ha produït cap debat obert amb la societat civil, tal com apunten les Directius del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l’ONU, i que la proposta, ara per ara, no garanteix el paper actiu de les organitzacions de la societat civil que des de fa anys treballen pels drets humans i, de manera específica, per l’eradicació de la tortura”.

Actualment, l’ONU disposa d’un instrument de lluita contra la tortura que preveu l’anomenat Protocol Facultatiu. L’organisme internacional ha elaborat unes directrius preliminars per a l’establiment de mecanismes de prevenció per tal que els estats els incorporin a la seva legislació i a les seves pràctiques. Segons l’ONU, els estats (o comunitats autònomes) han de crear aquests instruments “seguint un procés públic, inclusiu i transparent que inclogui la societat civil, i en el supòsit d’optar per un òrgan ja existent, el tema haurà de ser tractat de manera pública a través d’un debat amb intervenció de la societat civil”.
Pels organitzadors de les Jornades a Barcelona, és molt important que la societat civil tingui “un paper vigilant en la prevenció de la tortura en els àmbit de la migració, presons, menors i d’altres situacions de privació de llibertat, tot i els obstacles, desqualificacions i denúncies que les organitzacions de defensa dels drets humans  es troben per desenvolupar la seva tasca”. I precisament el que troben a faltar és que se les està excloent d’aquest procés al Principat de Catalunya.

La Justícia com a obstacle per la prevenció
En les conclusions de les Jornades, els assistents van coincidir a destacar que un dels punts foscos a l’hora de prevenir la tortura és l’Administració de Justícia: “Pel que fa a l’àmbit judicial, volem destacar la poca sensibilitat dels diferents estaments professionals a l’hora de tractar els casos de tortura. És especialment preocupant la passivitat de jutges i fiscals en els casos de denúncia per tortura, sobretot en el marc de la lluita antiterrorista i en l’aplicació de la incomunicació a les persones detingudes. En aquest sentit, demanem un major rigor per part de la judicatura i la fiscalia a l’hora de fer front a les denúncies per tortura”.

Ponents internacionals
Entre els ponents que van participar als dos dies de debats hi havia representants de les diverses entitats que treballen per la prevenció d’aquestes pràctiques a l’Estat, representants de l’Administració autonòmica catalana i també algunes veus internacionals. De l’ONU hi va participar Silvia Casale, expresidenta del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l’entitat internacional, i del continent europeu hi va assistir Mauro Palma, president del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.
Fins a 140 persones van assistir a les jornades. Moltes eren estudiants o activistes vinculades a les organitzacions de lluita contra la tortura i els maltractaments, però també hi havia mestres i juristes.
Una desena d’entitats catalanes formen part de la Coordinadora estatal per la Prevenció de la Tortura. Entre aquestes destaquen l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Alerta Solidària, l’Associació Memòria Contra la Tortura, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB o Rescat.

“A la pràctica, la instal·lació de càmeres a les comissaries ha estat un bluf mediàtic”

Ramon Piqué és portaveu de l’Associació Memòria Contra la Tortura, una de les entitats que formen part de Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i que han participat en l’organització de les jornades.

A les resolucions de les Jornades dieu que, per part del “Parlament de Catalunya, volem constatar que fins ara no s’ha produït cap debat obert amb la societat civil”. Quines possibilitats hi ha que canvii aquesta actitud?
Pensem que a hores d’ara és difícil que aquest debat es produeixi si tenim en compte el temps que ha passat des que la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (CPT) catalana va fer pública la seva proposta, ara farà dos anys. La proposta de designació del Síndic de Greuges com a mecanisme per la prevenció de la tortura és un fet irreversible. La CPT, a través de les Terceres Jornades per la Prevenció de la Tortura, vol aprofitar la conjuntura parlamentària de debat de la nova llei del Síndic per a fer conèixer la seva posició, ja que som conscients del potencial d’aquest mecanisme, i del perill que sigui devaluat i esdevingui una eina inútil per la prevenció de la tortura.

Quina és l’actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l’aplicació d’aquestes directius?
El Departament d’Interior ha aplicat algunes de les recomanacions que el Relator sobre la Tortura de l’ONU l’any 2003 va fer públiques, com ara la instal·lació de càmeres en algunes comissaries dels Mossos d’Esquadra. Però des de la CPT sempre hem manifestat que aquesta mesura és del tot insuficient, sobretot pel nombre d’espais morts existents durant un procés de detenció (trasllats, passadissos, zones exteriors, etc). D’altra banda es perceben importants dificultats internes, de forta resistència dins dels cossos policials, que tot i que puguem pensar que hi ha una certa voluntat política de posar fre als maltractaments, a la pràctica només ha significat un bluf mediàtic. La prova la tenim en les xifres de denúncies corresponents a Catalunya l’any 2008, que passen del mig centenar, o les càrregues policials contra els estudiants el passat dia 18 de març.

Les jornades han tingut molt poca repercussió en la premsa. Com valoreu aquest silenci mediàtic?
Generalment la premsa a l’hora d’abordar temes com la tortura destaca pel seu tractament més sensacionalista. Els interessa sobretot el titular, el nombre de denúncies per tortura, i enguany, tot i la presència a les jornades del president del Comitè Contra la Tortura del Consell d’Europa i de l’expresidenta del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l’ONU, els mitjans que s’han fet ressò ho han fet ressaltant la reducció del nombre de denúncies en relació a l’any anterior. Però no han mostrat massa interès en recollir l’opinió d’aquestes persones en relació a la proposta de mecanisme català de prevenció de la tortura, com tampoc no els ha interessat analitzar amb detall les possibles raons d’aquesta davallada. També és cert que els mitjans responen a criteris d’interès polític i, avui per avui, la majoria de mitjans no qüestionen la proposta de mecanisme de prevenció de la tortura presentada pel tripartit.