Les flames s’enduen les falles de la crisi
Les Falles de 2010, també conegudes com les Falles de la crisi, ja són història. La nit de la “cremà” convertí en cendres els 385 monuments que des de la nit del 15 de març -i abans- poblaven els carrers del cap i casal.
Sorpresa en els resultats, continuïtat en els criteris del jurat
A València hi havia gran expectació sobre la possibilitat que la Falla de Nou Campanar aconseguira per setè any consecutiu el primer premi de la secció especial.
Aquesta fita haguera fet història i representava la culminació d’aquest projecte faller creat el 2002 a recer dels interessos especulatius alçats sobre les antigues hortes de Campanar. La campanada arribava la vesprada del 16 de març ja que el veredicte donava el cobejat guardó a la Falla Convent Jerusalem – Matemàtic Marçal. El monument, obra de l’artista López Albert, estava basat en els set pecats capitals i la boja cursa “rumb al paradís” de la fama i la riquesa. El primer premi atorgat a la cèntrica falla, tot i trencar amb l’hegemonia de Nou Campanar, no resulta cap ruptura respecte als criteris seguits pel jurat nomenat per la Juntra Central. En efecte, la Falla de Convent de Jerusalem primava l’artifiocisitat, la monumentalitat, i la bellesa estètica,… l’obra de López Albert, careixia de l’enginy i la sàtira pròpia de la tradició fallera, i el conjunt esdevenia una peça carent de crítica i sense massa interès des d’un punt de vista visual. Nodebades la falla guanyadora és amb 300.000 euros, la segona en pressupost per darrere de Nou Campanar.
L’any vinent marcarà, però, un punt d’inflexió ja que s’ha acordat un límit de 100.000 euros per als monuments de la secció especial. Es tracta d’una decisió presa per tal d’acabar amb el domini cada vegada major de la comissió més rica: Nou Campanar. Certament, les grans sumes invertides per una falla sense cap mena de tradició (900.000 el 2009 i 600.000 enguany), que eren molt superiors als pressupostos de la resta de comissions, i el fet que fins enguany, Nou Campanar se’n duguera sis primers premis consecutius, pervertien la festa, causaven malestar en el món faller i resultaven d’una insolència insultant en el context de crisi que vivim. Així doncs, a les Falles de 2011 l’enginy dels artistes tornarà a competir en igualtat de condicions.
Les alternatives falleres continuen guanyant carrer
Per vuitè any consecutiu s’han celebrat les Falles Populars i Combatives a València. S’han celebrat falles alternatives en tres barris de la ciutat: Benimaclet, Botànic, i Ciutat Vella. Centenars de persones han participat als diversos actes convocats com ara la nit d’albaes i el cercatasques que recorregué el casc històric, el concurs internacional de paelles celebrat al carrer En Sendra, la calçotada popular pels presos polítics, el concert d’Eina celebrat al Terra o la tradicional “cremà” de la Falla elaborada pel Centre Social del barri de Benimaclet. Altrament, la Gira d’Escola Valenciana tornà a fer seues les festes falleres amb l’organització d’un multitudinari concert a Burjassort amb Obrint Pas i 121db.
