En els darrers anys, amb la crisi energètica, els lobbys pronuclears han dut a terme una intensa campanya de propaganda per defensar l’energia nuclear, difonent un discurs basat sovint en falsedats, com la falsa seguretat d’aquesta energia, que l’accident de Fukushima ha desmentit dramàticament una vegada més, i aquest cop en un dels països tecnològicament més avançats del món.
L’energia nuclear implica riscos enormes per al medi ambient i la salut humana, genera una càrrega de residus nuclears de llarguíssima durada i va associada a les armes nuclears, incrementant l’amenaça de la proliferació nuclear mundial.
Tampoc és cert que no sigui possible el benestar prescindint de les nuclears, hi ha molts països avançats que prescindeixen completament d’aquesta energia, i ja fa temps que s’ha demostrat que si existeix la voluntat política, és perfectament factible la substitució per energies renovables.
Igualment fals és que l’energia nuclear sigui cap solució per a l’escalfament global i l’exhauriment dels combustibles fòssils, el cicle nuclear és enormement dependent del petroli en les seves diverses fases. Ni menys encara una solució que garanteixi la independència de les fonts d’energia, ja que el combustible nuclear també es troba en un nombre limitat de països.
La suposada rendibilitat gairebé màgica de l’energia nuclear no compta els costos de tot el cicle de vida, des del caríssim procés d’extracció amb la mineria de l’Urani, el procés del mineral per a assolir l’urani enriquit, l’immens cost real de les centrals, i la despesa i problema no resolt que suposen els residus. La major part d’aquestes despeses són assumides pels estats, sovint per interessos o dependències militars, polítiques o econòmiques. Així, som tots els que paguem una indústria que en realitat no és competitiva i que només beneficia a les companyies energètiques i els seus inversors mitjançant el que no pot ser qualificat d’altar manera que xantatge.
La xerrameca de la “renaixença nuclear” malgrat ser repetida per diversos polítics, periodistes i pretesos experts, sovint ben remunerats per la pròpia indústria, per dogmatisme ideològic o per simple ignorància, senzillament no té cap base real, ni en el nombre de reactors nous ni en projectes de noves instal·lacions, moltes de les quals han multiplicat el seu preu i el temps de construcció en els últims anys, i això, malgrat l’alça de preus del petroli.
Qui s’enriqueix amb l’amenaça nuclear?
Si l’energia nuclear necessita alguna cosa són grans quantitats de diners per finançar els seus projectes. Diners provinents dels nostres estalvis en bancs que dediquen la seva publicitat a parlar d’inversions verdes i de responsabilitat social. Diversos bancs francesos i espanyols figuren entre els principals financers del negoci nuclear.
- BNP Paribas (Estat Francès). Inversions per valor de 13.502 milions d’euros 2. Barclays (Regne Unit) 11.463 milions d’euros 3. Citi (EUA): 11.413 milions d’euros 4. Societé Generale (Estat Francès): 9.710 milions d’euros 5. Crédit Agricole (Estat Francès): 9.088 milions d’euros 6. RBS (Regne Unit): 8.576 milions d’euros 7. Deutsche Bank (Alemanya): 7.842 milions d’euros. 8. HSBC (Regne Unit) 7.578 milions d’euros 9. JP Morgan Chase (EUA): 6.721 milions d’euros. 10. Bank of China (Xina): 6.011 milions d’euros. 11. Bank of Tokyo- Mitsubishi UFJ (Japó) 5.389 milions d’euros 12. Mizuho (Japó): 4.702 milions d’euros 13. Morgan Stanley (EUA) 4.327 milions d’euros 14. Merrill Lynch (EUA) 4.082 milions d’euros 15. UBS (Suïssa): 3.990 milions d’euros 23. BBVA (Estat espanyol): 1.658 milions d’euros 28. Banco Santander (Estat espanyol): 902 milions d’euros (Font: xarxa Banktrack)
+ a L’ACCENT >> L’accident de Fukushima: un desatre encara sense control
