L’Esquerra Independentista planta cara a Puig i crida a la lluita popular
Militants independentistes que apareixen al web de delació posada en marxa pel departament d’Interior dirigit per Felip Puig han comparegut avui divendres dia 27 en una roda de premsa d’Alerta Solidària i del conjunt de l’Esquerra independentista, per “reafirmar la lluita de l’Esquerra Independentista contra qualsevol coacció i mesura de criminalització”.
L’Esquerra Independentista ha fet una crida a intensificar la lluita al carrer contra les agressions als drets dels i les treballadores i les retallades socials.
Acompanyats per representants de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), regidors de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), per militants d’Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o el MDT, entre altres, quatre persones que figuren a la llista de Puig han donat la cara i han anunciat que duran la pancarta de l’Esquerra independentista en la manifestació del 1er fe Maig a Barcelona.
Roger Sabà, militant de la COS, ha destacat el desafiament que suposa aquest acte i ha denunciat el contrast entre la persecució de vaguistes i manifestants empresa pel departament d’interior i l’absoluta passivitat per perseguir i engarjolar els defraudadors, corruptes i per assumir les responsabilitats de la classe política dirigent en el desmantellament de l’estat del benestar i el lliurament dels recursos del país, en essència la força de treball de la classe treballadora catalana, als interessos privats i especulatius financers internacionals.
Xavier Pellicer, d’Alerta solidària, ha destacat la inconsistència legal i jurídica de les mesures d’Interior, que denuncia per propagandístiques i jurídicament contràries a dret.
Els independentistes han afirmat que “La repressió em forma d’intoxicació mediàtica, de cops de porra i piloteres, d’enduriment de legislacions, peticions fiscals desorbitades, sancions econòmiques, empresonaments i des d’aquesta setmana en forma d’aparador a internet per identificar participants en les mobilitzacions” no és més que “l’única eina que els queda a uns governants cada cop més desgastats i deslegitimats socialment; que mentre ingressen sumes milionàries a la banca retallen els drets més elementals a la població”.
