La Campanya per la Sobirania Econòmica dels Països Catalans engega motors. El passat setembre a la Casa Groga de Barcelona, i amb l’auditori ple, es donava el tret de sortida de la nova campanya d’Endavant OSAN a nivell nacional.
Aquesta campanya té per objectiu fer arribar a la gent el missatge que la soberania d’un país o un estat no és tan sols política, si no principalment econòmica. Vol difondre el missatge que “no hi ha independència política quan una nació no pot decidir lliurement les seves polítiques per què ja venen dictades des d’Alemanya o el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional”.
Com diuen en la web de la campanya: “La veritable sobirania econòmica és la capacitat de decidir plenament i de forma radicalment democràtica sobre l’ordenació econòmica que necessitem per garantir un model econòmic sòlid i basat en l’economia productiva, no en l’especulativa. La sobirania econòmica és el dret de triar la nostra pròpia ordenació del territori, per poder fomentar la veritable vertebració econòmica dels Països Catalans, respectant el medi ambient i l’equilibri territorial i cultural. La sobirania econòmica és poder decidir, com a poble, sobre la planificació i intervenció del sector públic en l’economia, per garantir el control popular dels sectors estratègics de l’economia i assegurar uns bons serveis públics. La sobirania econòmica és disposar d’una plena sobirania Fiscal, però no només per recaptar i distribuir els impostos, sinó per decidir realment quines polítiques fiscals de distribució de la riquesa cal desenvolupar. La sobirania econòmica és tenir control sobre la pròpia política monetària i deixar d’estar sotmesos a un BCE que de forma sistemàtica utilitza els diners de tots per salvar la banca i els interessos dels més poderosos.
La sobirania econòmica és poder decidir, com a poble, el nostre propi marc de relacions laborals sense que ens l’imposin des de Madrid o Brussel·les, per així poder garantir els drets laborals i les condicions de treball de totes les persones. La sobirania econòmica és la capacitat per engegar veritables polítiques de construcció nacional catalana que plantin cara al neoliberalisme homogeneïtzador i a l’espanyolisme que ens volen fer desaparèixer com a poble. La sobirana econòmica és la capacitat de ser lliures per decidir les nostres relacions internacionals, per poder trencar amb la submissió a la Unió Europea i decidir els nostres propis tractats amb la resta de pobles del món.”
Aquesta iniciativa vol tractar diversos eixos que mostren la manca de sobirania econòmica de la nació catalana:
Ordenació territorial: en aquest punt, s’explica com les grans infrastructures estan al servei dels estats espanyols i francés ( per exemple la radialitat dels serveis ferroviaris) i com amb les polítiques neoconservadores, a més estan privatitzant totes les infrastructures (no només de transport si no també energètiques), a mans de grans empreses on la seva única missió és fer diners i no donar un servei de qualitat al ciutadà. En contraposició a aquestes polítiques es reclama la necessitat d’una “sobirania econòmica per a construir infaestructures necessàries per als i les catalanes, per a construir una xarxa de transport públic eficaç i que respongui a les necessitats de la ciutadania. Cal recuperar el control públic català de totes les infraestructures privatitzades, perquè estiguin al servei dels i les catalanes. Les infraestructures no han de ser més eines d’espoli i de drenatge cap a mans privades i foranes, sinó una xarxa que garanateixi el benestar col·lectiu, un model econòmic productiu, socialment i ambientalment sostenible, equilibrat territorialment”
Fiscalitat: en aquest punt la campanya ens explica que no només “Espanya ens roba” també ens roben els fraus fiscals amb cognoms ben catalans i que la única manera d’evitar-ho es tenint el control de la fiscalitat arreu dels PPCC i allunyant-nos del pacte fiscal que tan sols és fer-li el joc a Espanya i la seva constitució.
Sobirania alimentària : en defensa de l’agricultura ecologica i de proximitat en contraposició de les polítiques europees “No podem seguir permetent un model agrari europeu que castiga i condemna la pagesia dels països mediterranis, provocant l’abandó del territori i afavorint les grans multinacionals agroalimentàries”
Sector financer públic: aquí se’ns planteja la disjuntiva, front les polítiques especulatives d’Espanya i la UE, un sector financer català que ens doti d’una economia productiva, amb drets socials, sostenible ambientalment i territorial”
Relacions laborals: en aquest apartat ens diuen que “Sobirania vol dir disposar d’instruments propis que permetin de forma urgent aturar la progressiva i accelerada destrucció i degradació de les condicons de treball de la immensa majoria dels i les catalanes durant les darreres dècades” i que unes bones polítiques favorables a les classes treballadores catalanes serien repartir el treball i la riquesa, que garanteixin prestacions i lleis de protecció social justes i no excloents, que es garanteixin les condicions i la seguretat en el treball, la formació laboral de qualitat i per a tothom, garantir el sistema de pensions públic; polítiques laborals que afavoreixin el teixit de cooperatives, alhora que un sector públic amb llocs de treball de qualitat, recuperant les condicions de treball, revertint externalitzacions i combatent la precarietat
Cultura i coneixement: la necessitat d’una soberania econòmica per poder impulsar el català com a llengua oficial arreu dels Països Catalans i la seva promoció en tots els ambits socials però també apostar per la defensa de la cultura, la ciència i el coneixement oberts com a estratègics per a la democràcia, la cultura, la formació, la recerca, el benestar i el progrés col·lectiu.
Habitatge; en contraposició de l’habitatge com un luxe o un dret de segona fila, on per sobre seu estan els interessos de les grans constructores i els seus holdings és necessaria una soberania economica per poder dur a terme el que ara només són paraules, que el dret a l’habitatge digne siqui real.I aquesta creació no pot aconseguir-se mitjançant reformes ni sense abordar que el principal problema és la propietat privada del sòl públic i dels béns immobles. Per poder construir polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge en condicions dignes i mitjançant una aportació proporcional en relació a les condicions econòmiques de vida.
Relacions internacionals: en aquest apartat ens expliquen que si realment volem un món més just socialment, només amb la sobirania econòmica podrem plantar cara als tractats internacionals que ofeguen la llibertat i soberania d’altres pobles per poder realitzar polítiques internacionals d’acord amb la solidaritat.
Respostes sobre l’origen i objectius de la campanya
**
D’on naix la idea de sobirania economica?**
La campanya surt d’una comissió de treball dins d’Endavant OSAN, a partir de la necessitat d’abordar la idea de sobirania econòmica, marcada per la conjuntura que s’ha viscut en el darrer any: el segrest absolut dels pocs elements de sobirania popular que hi havia en els estats del sud d’europa per part dels mercats financers. El rescat a Grècia, la prohibició de la Troika per celebrar-hi un referèndum, el govern tecnocràtic d’itàlia, les condicions salvatges que imposa el BCE i el FMI als països endeutats, etc.
D’altra banda, també ens trobàvem amb un sobiranisme creixent (fa ja alguns anys que en les enquestes la opció independentista creix al Principat) però alhora, orfe de projecte polític més enllà de consignes simples com “espanya ens roba”. En els darrers temps des de diversos sectors de l’anomenat sobiranisme s’ha fet gran difusió del concepte de sobirania per motius econòmics, però no precisament des d’una perspectiva popular, sinó des d’un discurs liberal-burgès, des de la defensa d’interessos de classe de fet contraris als de les classes populars (en qüestions d’infraestructures, impostos, etc). Es tracta precisament d’agafar el concepte sobirania econòmica, per girar-lo del revés, la veritable sobirania nacional només és possible amb sobirania econòmica, que és la que permet al poble català, la classe treballadora i les classes populars, tenir veu i poder sobre el seu futur, i això suposa qüestionar tot el marc econòmic i polític estatal, europeu i mundial. La sobirania econòmica està en completa contradicció amb el domini global cada vegada més estès i hegemònic del capital.
Com s’organitza aquesta campanya? a qui va dirigida?
La campanya està enfocada a defensar la Sobirania Econòmica dels Països Catalans. Té com a principal objectiu la construcció de discurs ideològic que reculli les reivindicacions històriques de l’EI i d’Endavant OSAN, que permeti defensar amb objectius clars i contundents que la independència i la transformació social cap al Socialisme són indestriables. És a dir, aquesta campanya hauria de permetre assolir una doble finalitat:
Respecte al sector ideològic aglutinat dintre del “nou independentisme sobiranista” (especialment principatí), cal incidir en la idea que els Països Catalans no poden ser un estat lliure si estem sotmesos a la economia de mercat, als grans capitals, a les institucions monetàries europees i internacionals, etc., i que per tant, la UE i els organismes internacionals no ajuden a assolir la independència sinó que en dificulten el procés.
Respecte al sector ideològic aglutinat en els moviments de l’esquerra alternativa i anticapitalista, i tots els nous moviments que han sortit en defensa dels drets socials i els serveis públics, cal incidir en la idea que només es poden canviar les polítiques socials i econòmiques (retallades, privatitzacions, manca d’infraestructures socials, etc.) amb un estat propi lliure de les imposicions de Madrid i Brusel·les, que trenqui amb la submissió perifèrica que hem patit dintre l’estat espanyol i dintre de la UE.
Des del punt de vista estratègic, la campanya busca assolir un conjunt de reptes que Endavant OSAN té per la seva naturalesa d’organització política. Aquests són:
Construir i greixar el discurs de l’Esquerra Independentista entorn a grans temes que normalment queden relegats a simples eslògans. Caldrà, per tant, aprofundir i desplegar el discurs sobre la veritable independència abordant qüestions com ara les infraestructures, els serveis socials, el model econòmic per als Països Catalans, el desmantellament dels sectors primaris i secundaris, les finances, etc.
Fer nostres algunes de les reivindicacions que històricament han quedat en mans de la dreta, com ara l’espoli fiscal, però des d’una visió socialista. Caldrà, per tant, ser capaços de presentar un model d’independència diferent al que es proposa des dels cercles independentistes burgesos, i fer-ho amb criteri i coneixement.
