L’estirp maleïda de Cayetana Fitz-James
El toc monotemàtic del dia als mitjans espanyols no és cap altre que el traspàs de la duquessa d’Alba. Peces tan servils com interminables s’han encarregat de recordar-nos l’inigualable pedigrí de, segons repeteixen, l’aristòcrata més titolada de tot Europa. Sobtava, però, que després de repassar fins l’extenuació la genealogia de la sang més fastigosament blava del continent, es passés de puntetes sobre l’origen britànic del llinatge. Quines són les raons?
En efecte, a línia castellana de la Casa d’Alba, la dels Ávarez de Toledo, va desaparèixer amb la mort de la XIII duquessa d’Alba el 1802. A falta de descendència masculina, l’herència dels Álvarez de Toledo, recaigué en el seu cosí Carlos Miguel Fitz-James Stuart Silva. Una família britànica d’infaust record als Països Catalans.
La connexió hispànica dels Fitz-James es remunta al 1688, quan l’anomenada Revolució Gloriosa va apartar del tron al rei Jacob II d’Anglaterra i VII d’Escòcia. La seua família va ser acollida i sostinguda per Lluís XIV de França, inclòs el seu fill bastard, James Fitz-James, al qual recentment havia nomenat duc de Berwick. De vocació militar, el jove James es va posar al servei de França, i així pogué encetar una revenja contra la dinastia Orange, «usurpadora» del tron de son pare. A les ordres dels Borbó va combatre els anglesos en nombrosos escenaris, entre ells la Guerra de Successió. Els seus encerts militars van suposar la fallida de la Corona d’Aragó.
Efectivament, el 25 d’abril de 1707, als prats d’Almansa, l’exèrcit hispanofrancès dirigit per Berwick obtenia una victòria definitiva al front valencià. La desfeta dels exèrcits austriacistes va permetre l’ocupació borbònica dels regnes de València i Aragó, i els corresponents Decrets de Nova Planta. El 12 d’octubre d’aquell mateix any, el Duc de Berwick va ocupar Lleida després d’una dura lluita, amb episodis tan sagnants com la crema de paisans al Convent del Roser. Aquestes accions militars van ser premiades per Felip V amb el Toisó d’Or i la concessió del ducat de Llíria i Xèrica. Cayetana ostentava aquests títols, concedits el desembre de 1707.
El setge i l’ocupació de Barcelona completen la intervenció de Berwick a la Guerra de Successió. Malgrat que la carrera de James Fitz-James va estar sempre lligada als Borbó de França, després de la victòria de Felip V, la nissaga es va establir a Castella. De fet, Cayetana va nàixer al luxós i enorme Palau de Llíria, construït a Madrid per Jacobo Francisco Fitz-James Stuart i Colon de Portugal, net del fundador de la dinastia. Precisament és Jacobo Francisco, qui fa entroncar els Berwick amb la Casa d’Alba, gràcies al matrimoni amb María Teresa de Silva i Álvarez de Toledo.
L’auge la nissaga Fitz-James es troba estretament vinculat al triomf de la dinastia borbònica en la Guerra de Successió, a l’ocupació militar de la Corona d’Aragó i a la desaparició del seu autogovern, ara fa 300 anys. Aquest ascens explica sens dubte que els descendents d’un bastard, esdevingueren cent anys després de l’inici de la conflagració, els titulars de la poderosa Casa d’Alba.
