L’independentista cors Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua

colonnaLa Cour d’Assises Spéciale de París va emetre el passat 20 de juny el veredicte que condemna novament, i per tercera vegada consecutiva, l’independentista cors Yvan Colonna. La sentència condemna l’acusat a cadena perpètua per l’execució del prefecte francès de Còrsega, Claude Erignac.

Els fets es remunten al febrer de 1998, quan Erignac, fou mort a trets a la sortida d’un teatre a la ciutat corsa d’Aiacciu. A partir d’aquell moment començà una autèntica cacera d’independentistes corsos, posada a la pràctica per membres de la Division Nationale Anti-Terroriste (DNAT) i que portaren la Cour d’Assises Spéciale a acusar vuit persones, durant el juliol de l’any 2003, de formar part de l’escamot que matà el prefecte francès i que condemnava a cadena perpètua Alain Ferrandi i Pierre Alessandri, entre altres.

Yvan Colonna fou detingut durant el mateix mes de juliol de l’any 2003, i l’aleshores Ministre de l’Interior francès, Nicolas Sarkozy, declarà que s’havia detingut a “Yvan Colonna, l’assassí del prefecte Claude Erignac”. Aquestes declaracions iniciaren tot un seguit d’acusacions en referència a la violació a la presumpció d’innocència.

Des d’aleshores, Yvan Colonna, ha estat jutjat ja en tres ocasions. La primera sentència, de l’any 2007, i en el mateix sentit que l’actual, fou objecte de recurs per la defensa. Novament, el març del 2009, es reiterava la primera condemna. Aleshores, la fiscalia demanava per a Colonna un període de seguretat comprès en un mínim de 22 anys empresonat, abans no es pogués acollir als beneficis penitenciaris que existeixen en matèria penal a l’Estat francès

Finalment, el mes de juny del 2010, la Cort de Cassació anul·lava la darrera sentència per un error en el procediment en la declaració de testimonis.

El passat 2 de maig, s’iniciava novament el judici contra Yvan Colonna i finalment, el passat 20 de juny es donà a conèixer el veredicte que confirma la condemna a cadena perpètua per a l’independentista cors.

Les reaccions

Han estat moltes les reaccions que ha suscitat el cas Colonna des dels seus inicis, degut sobretot als dubtes sobre la independència del sistema judicial francès i els nombrosos subterfugis que el cas ha presentat des dels seus inicis, ara fa 13 anys.

Jean-Guy Talamoni, dirigent de Corsica Libera, en declaracions a Corse Matin, afirma que la sentència és “inacceptable i que posa en dubte la capacitat de la justícia francesa i de les institucions judicials franceses (…), la sentència suposa empresonar un innocent”.Des del Comitè de Suport a Yvan Colonna es posà de manifest, poques hores després de fer-se públic el veredicte, la vulneració de la presumpció d’innocència de Colonna des del principi del procés. Per altra banda, el diputat del Partit Socialista Francès, André Vallini, afirmava una setmana abans de conèixer el veredicte: “No tinc cap simpatia per Colonna ni per les seves idees, però ha de ser absolt”.

El passat 23 de juny, una acusació directa a l’Estat francès retronava a l’Assemblea de Còrsega, amb la intervenció realitzada per Gilles Simenoni, advocat d’Yvan Colonna i conseller en aquest òrgan regional. El conseller de Femu a Corsica afirmava que es tracta “d’un procés penal escandalós, que ens concerneix a tots i és indigne (…) L’afer Colonna, no és només un escàndol judicial sinó una infàmia política”. Segons Simenoni, el procés contra Yvan Colonna no ha estat mai un cas normal i “s’ha construït sobre la violació sistemàtica de dos principis cardinals de la democràcia judicial: la presumpció d’innocència i la separació dels poders ”, en clara al·lusió a la pressió política exercida cap al poder judicial francès, criticat a bastament i en nombroses ocasions per la manca d’independència. A l’hemicicle, Simenoni, també va acusar tres membres de la DNAT de mentir sota jurament. Textualment afirmà: “Acuso públicament als Srs. Marion, Frizon i Vaux; Acuso aquests tres homes d’haver mentit sota jurament sobre elements cabdals de la investigació”

Finalment i davant la cambra corsa, Simeoni proclamà que “lluitarem a Còrsega, lluitarem a París, lluitarem a Brusel·les, lluitarem a tot arreu”.