**
Demanen 42 anys de presó per a 3 joves bascos per participar en una vaga.**
Afectades directes d’una política socioeconòmica asfixiant i, dient-ho sense embuts, assassina. També obligades a ser testimonis d’una repressió duta a terme pels exèrcits opressors d’aquesta. En vols un exemple clar, d’això?
El juny de 2012, l’Ertzaintza va procedir a la detenció de quatre joves bascos a Bilbo, acusats de participar en una sèrie d’incidents que van tenir lloc el 29 de març, dia de vaga general. Onze del matí; comença la manifestació des de l’Ajuntament. Mentre dura, ocorren una sèrie d’incidents i, com a conseqüència, un ‘agent de l’ordre’ resulta ferit. Però fàcil és per a algunes persones oblidar-se que un jove a Gasteiz va estar a punt de morir per culpa de les bales de goma llançades per l’Ertzaintza durant la manifestació d’aquell mateix dia.
Sense cap prova que acrediti la participació dels detinguts en els fets, i basant-se únicament en una reconstrucció policíaca, el dia 22 de juny els quatre joves van ser detinguts quan eren als seus domicilis. La conseqüència: enfrontar-se a una desorbitada petició fiscal de 42 anys de presó per a tres dels imputats, fet que es tradueix a 14 anys per a cada un d’ells, i 18 mesos de treball social per a la quarta imputada, menor d’edat. Van ser acusats de greus delictes relacionats amb els incidents que t’he mencionat anteriorment. Després de declarar van quedar en llibertat a l’espera de judici. Et sonen les paraules ‘muntatge policíac’?
Jo els conec. Et parlo de joves compromesos amb la lluita per la independència i el socialisme del nostre poble, companys de viatge d’altres pobles que avancen pel mateix camí. Et parlo de joves que treballen activament en els moviments socials dels seus barris. Joves amb consciència de classe. Jo els conec. Joves que, pel fet de ser actius i decidir no acotar el cap, són criminalitzats. Et parlo de joves que han decidit lluitar per crear un altre model socioeconòmic, per un socialisme identitari de la nació basca. Joves que s’organitzen, que criden, que saben defensar el que volen, que no permeten que la seva paraula sigui silenciada, i que alcen el puny amb dignitat.
Totes ho sabem. És un dels nostres enemics. El maleït capitalisme, aquest sistema neoliberal defensat, entre altres, per un estat feixista, l’Estat espanyol, que continua amb la seva estratègia repressiva, ajudat, evidentment, pel seus sequaços a Euskal Herria. Sí, aquells que ocupen la lehendakaritza, aquells que dirigeixen les ‘forces de l’ordre i la seguretat’. Aquells que utilitzen, en aquest cas, a quatre joves com a caps de turc per intentar acabar amb qualsevol tipus de lluita social organitzada. Totes ho sabem. No t’explicaré contes ni res que no sapiguem ja. En som testimonis. Sempre és el mateix objectiu. Por? És el que volen crear amb aquestes detencions, però en realitat qui té por són ells. La nostra resposta? El compromís social actiu, la feina de la classe treballadora per canviar el model socioeconòmic asfixiant que ens imposen i volen fer-nos acceptar; però sobretot, la imprescindible recuperació del carrer, on la lluita ha de ser-hi més present que mai.
Tot això és el que fa por a aquests mercenaris d’un capitalisme que cada cop ens exprimeix més, un capitalisme salvatge que condemna el poble a la més miserable misèria. I el seu escut de protecció? Repressió, detencions, intents de desactivació social. Però no ho oblidem! Són només intents, perquè ni podem ni ens deixarem guanyar. Aquest capitalisme i els seus vassalls estan destinats a perdre aquesta guerra. Els recursos que utilitzen per fer-nos callar no els són útils. Els carrers són i sempre seran del poble. Construïm poder popular! Mai ho oblidarem! Però tampoc oblidem que a les nostres mans està mantenir-los plens de ràbia, compromís, reivindicacions i lluita. Aquesta ràbia, compromís i reivindicacions que a totes ens correspon de convertir en lluita social organitzada i activa.
Els joves de qui t’he parlat són quatre, l’Urtzi, el Jon, la Irantzu i l’Aitor. Però no tinguis cap dubte, podries cridar-los per qualsevol altre nom. Són ‘elements’ utilitzats per l’Estat espanyol com a exemple de “mireu què us passarà si continueu defensant els vostres drets”. No obstant això, ells no han cessat en el seu esforç per canviar la situació actual. Vaja, a l’estimat poder opressor no li ha sortit bé la jugada! Bé, n’hauria de tenir la mà trencada. Ja són anys de llarg camí de lluita activa, on la repressió apareix dia sí i dia també, però que, tot i així, es troba frontalment amb la resposta d’un poble que continua organitzant-se en llocs de feina, barris i pobles.
Després de mesos d’espera, la data del judici ja és aquí. Els dies 11 i 12 de setembre, l’Urtzi, el Jon, la Irantzu i l’Aitor seran jutjats en una farsa, sense proves. Una altra més per afegir a la llista inacabable. Gràcies a la plataforma de denúncia Grebalariak Aske!, formada per nombroses persones del barri de Deustu, aquesta parafernàlia s’ha donat a conèixer entre la societat basca fent veure la realitat que es viu a Euskal Herria i que, per descomptat, també es dóna en altres països, com als Països Catalans, on el mateix dia 29 de març també van succeir nombroses detencions.
Diuen que a Euskal Herria ha començat un procés de canvi que no té marxa enrere. Que està en actiu i que podrà aturar. Que estem treballant pel canvi socioeconòmic i polític. Diuen que s’estan produint canvis. No obstant això, hi ha coses que mai canvien: se segueix parlant de la criminalització de la defensa i la lluita pels nostres drets. Nosaltres, que en la lluita del carrer, en els nostres barris i pobles, treballem per aconseguir aquests canvis, som qui realment veiem que hi ha lleis que mai canvien: 2+2=4, compromís=repressió.
Urtzi, Jon, Irantzu, Aitor: no esteu sols! Hi serem totes perquè nosaltres també serem jutjades. No es tracta d’un judici contra aquests quatres joves, sinó contra tot un moviment reivindicatiu, actiu i organitzat.
No t’he explicat cap història de ciència ficció, perquè ja coneixes en la teva pròpia pell la crua realitat del capitalisme i de la repressió d’aquells qui el defensen. I si és un fet verídic, donem-li el nostre propi final.
*Miren Andone Bardezi, militant de l’esquerra abertzale de Bilbao.
ENTREVISTA a Urtzi Martínez, un dels vaguistes detinguts
Després de les detencions, quines van ser les vostres primeres reaccions? I les del vostre entorn?
En el meu cas, la detenció es va realitzar a les 10 del matí. Sis agents de paisà i dos més d’uniforme que, després de trucar a la porta insistentment, em van llegir els meus drets i les imputacions que hi havia cap a mi. En aquell mateix moment tampoc no vaig ser gaire conscient de la gravetat de tot plegat. Va ser hores més tard, en presència de la meva advocada, quan realment vaig ser conscient de la gravetat de les acusacions: atemptat a l’autoritat, desordres públics, danys, lesions i deslluïment de façana. I la meva reacció va ser de cabreig per la quantitat de falses acusacions que vessaven sobre nosaltres. I va anar en augment més tard, en assabentar-nos de quina manera van formar el trencaclosques per poder inculpar-nos, un trencaclosques que no encaixa per cap dels seus costats. Des del primer moment vam saber, tant el nostre entorn com els quatre imputats, que no era més que un muntatge policial per deslegitimar la lluita i la reivindicació en un dia tant important com una vaga general. Igual que els ‘objectius’. Els tres joves de Deustu som persones actives en el moviment juvenil del nostre poble, i la quarta persona, el jove d’Indautxu, està a l’espera de finalitzar una condemna.
Després del muntatge policial que va permetre les vostres detencions, com heu viscut l’espera del judici?
Doncs des del dia de les detencions fins a la data del judici han passat aproximadament quinze mesos. Quinze mesos en què tres dels quatre imputats hem hagut de presentar-nos al jutjat a signar dos cops per setmana durant deu mesos, i cada quinze dies els mesos restants fins al judici. Partint d’aquí, ja sabíem que no seria pas un camí fàcil. Més tard, quan ens van assabentar de la petició fiscal, catorze anys de presó per a cada un dels imputats, diversos milers d’euros de multa, i de tretze mesos de treballs socials per a la menor d’edat, sabíem que ens hauríem d’enfrontar a un mur. Ha estat una calma una mica tensa per la gravetat de les acusacions, l’alta petició fiscal i davant el futur incert que se’ns presenta. Malgrat tot, arribem al judici amb moltes forces i animats.
La plataforma Grebalariak Aske!. Parla’ns una mica de la campanya que s’ha dut a terme per denunciar aquest muntatge policial i de la creació d’aquesta plataforma de suport.
La plataforma popular Grebalariak Aske! (Vaguistes lliures!) es va crear després de conèixer la petició fiscal. Està formada per amistats, familiars i persones properes als imputats. Ha fet un treball tant ‘institucional’ com de carrer. Es va encarregar tant de recollir els suports dels col·lectius socials dels barris afectats per les detencions, com dels de l’àrea de Bilbo i Euskal Herria. Però el més important, sens dubte, ha estat el que s’ha realitzat al carrer. El nostre missatge sobre el vistós plàstic vermell de les pancartes ha estat present durant tot l’estiu al carrer. Teníem clar que el missatge que volíem obrir era Muntaia polizialik ez! (No al muntatge policial). Aquest mateix missatge, juntament amb el nom de la plataforma, és el que ha ressonat a les recentment finalitzades festes de Bilbo. Hem estat presents tant en la decoració de les txosnes (barraques) com a la barra d’aquestes, amb la bandera de la plataforma. Vam reservar un dia de les festes per realitzar una concentració a l’ajuntament i vam aconseguir atraure centenars de persones per mostrar el suport als encausats. També va haver-hi una cercavila amb una batucada, globus d’heli amb el ninot de la plataforma penjat. Han estat molts els artistes i músics que s’han fotografiat amb la samarreta, mostrant el seu suport i demanant l’arxivament de la causa i l’absolució de tots els imputats.
