>> Entrevista a Red Banner
Ja fa 12 anys que els del Baix Llobregat recorren els escenaris dels Països Catalans i de més enllà, i mantenint ben alta la bandera del “combat rock”. Una etiqueta que ells relativitzen, però que alhora reivindiquen com una identitat, tant per la música que els agrada tocar, com per les idees que volen difondre amb les seves cançons. Unes idees que no només expressen amb les seves cançons, sinó que practiquen a través de tota la seva activitat política musical. Per això també han impulsat un segell propi, i treballen colze a colze amb molts altres grups del país. De tot això i d’algunes coses més n’hem parlat amb en Lluís, en Magí, en Marc, en Raül i en Trons.
Presenteu el vostre quart treball, però ja fa molts anys que toqueu arreu del país i fins i tot fora. Aquests anys es noten a cada disc que passa, i es noten en positiu. Com explicaríeu la vostra evolució? Què ha canviat i què segueix com sempre?
Per força hem evolucionat en tots aquests anys a través de l’experiència ja sigui en el musical, com en la forma de treballar, aprenent en coses com amb l’autogestió, l’edició, o la promoció… Aquesta evolució també ha estat política. Segurament el canvi més important des del disc anterior és que ara tenim un segell propi i que en aquest disc hem gravat en un estudi propi, però seguim sent els mateixos, seguim assajant al mateix lloc i més o menys seguim amb els mateixos mètodes per fer els temes.
El grup té pràcticament els mateixos membres que quan vau començar. Quin és el plantejament que teníeu aleshores i quin és el que teniu ara?
Mai hem tingut cap pretensió que no fos tocar, passar-ho bé i difondre la idea. Evidentment ara els concerts i els discos tenen més repercussió que quan érem uns nanos de 15 anys. I no és el mateix directe el que fèiem abans que el que fem ara, tant a nivell de repertori, com de l’equip tècnic que ens acompanya. Som un equip de 10 persones, entre responsables de so, de llums, les furgonetes, i el marxandatge.
Les vostres lletres sempre han tingut un marcat compromís amb un determinat sector del nostre poble, igual que molts altres grups d’arreu dels Països Catalans que com vosaltres s’identifiquen amb el que en dieu “combat rock”. Com veieu el panorama, com veieu l’escena musical combativa catalana?
Això de “combat rock” és una etiqueta que ens vam autocol·locar (perquè creiem que defineix força bé el nostre estil) però com totes les etiquetes no s’han de tenir massa en compte. El que sí que ens han dit amb el temps és que hi han pocs grups que facin rock and roll o punk rock cantat en català, i que cantin el que cantem, mentre que en el món anglosaxó o a l’Estat espanyol n’hi ha molts més. Als Països Catalans és difícil no tocar purament Oi! o posar una gralla al grup o fer Ska o rumba. Tot i així estem resistint.
Això sí, el panorama està prou bé, amb multitud de bandes amb diferències d’estils. Des de la proposta trencadora dels Eina, el retorn dels Kop o tots els grups de punk i oi!, per dir alguna cosa, grups que porten molts anys treballant com Opció K-95, Answer o Ràbia Positiva entre altres. El problema és la manca d’espais on tocar, sobretot per als grups que comencen. Però a tots els racons dels Països Catalans hi ha grups que canten en català i amb moltes coses a dir. Podem dir que gaudim d’una bona salut de grups, propostes i estils. Això no ho aturaran.
El vostre compromís polític està fora de tot dubte. Què creieu que podeu aportar grups com vosaltres amb el projecte polític d’alliberament nacional i social, i què és el que aquest moviment us aporta a vosaltres?
Cadascú aporta el seu granet de sorra, nosaltres fem música amb contingut, vosaltres feu contrainformació. Amb la música molta gent s’acosta a les idees, això és un fet innegable. Peró la cosa no pot quedar aquí (ni per a nosaltres ni per al “públic”). Els concerts i la música són un complement, un acte més, però anar només a concerts no és militar activament. Tothom és important, els que toquem, els que ens escolten, els que fan barra, els que encartellen, i els que es reuneixen diàriament per transformar la societat…
Idees com l’autogestió, o la vostra independència han estat molt presents en la vostra trajectòria musical: sempre heu gravat amb segells compromesos. Ara esteu embarcats en un projecte anomenat “Radikal Records”. Què us ha aportat tot aquest bagatge? Creieu que ara és més fàcil que abans fer aquest tipus d’apostes?
Radikal Records és un projecte que encapçala algun component del grup juntament amb gent de Castelló de la Ribera, al País Valencià. Fa la funció de segell i de promotora, però en realitat també és com una ‘coordinadora’, un punt de trobada de grups que cantem en català i que tenim inquietuds polítiques semblants. Ara a Radikal ens trobem grups de punk, de hardcore, de ska, de metal… Grups del Principat, del País Valencià, grups amb anys de carretera i altres que comencen… Des de Radikal caminem junt amb els moviments socials d’aquest país, fent contracultura i al servei dels col·lectius, editem música en català, organitzem concerts, representem grups… Ja que hi som, per cert, per Sant Jordi sortirà al carrer el nou disc de Zikuta ‘Arrels’, el nou metal català, un disc brutal.
Una altra història és un disc conceptual: tots els temes responen responen a un mateix fil argumental: dates històriques, i les seves corresponents històries d’opressió i de lluita contra ella. Com vau tenir aquesta idea?
Va sortir espontàniament, no ho teníem premeditat. Teníem alguns textos fets i algunes idees al cap. Ens vam adonar que quasi tot eren temes històrics i ens vam plantejar la possibilitat de fer-ho així. Llavors vam buscar altres fets per acabar els temes que faltaven intentant no caure en els tòpics. Evidentment moltes dates es van quedar al tinter però estem contents de com ha quedat tot plegat.
Com afronteu el futur? Quins projectes teniu? De moment, voleu presentar el disc, com ho fareu? I després, més discos? Alguna idea en concret?
De moment anem fent bolos de presentació fins al maig per tot el Principat. De cara a l’estiu tenim alguna coseta i esperem tornar a visitar Europa. Com que vivim el present (no future!) tampoc no ens plantegem els propers discos, ja es veurà en el seu moment. Peró després d’aguantar-nos durant 12 anys suposem que seguirem fent coses…
