Diu Miquel Samper que mantinguem la pau social.
Vam protestar pacíficament, pujant a sobre d’un cotxe i vam dir a la gent que no tires cap paper a terra: a la presó i a l’exili.
Vam fer cançons posant-hi tota la nostra ràbia i dient les veritats com a punys: a la presó i a l’exili.
Vam posar urnes perquè el poble decidís el seu futur democràticament: porres, exilis i presons.
Vam fer vagues generals, 3O, 8N, 21F… mobilitzacions, totes i cadascuna pacífiques i multitudinàries: colpejats, citats a declarar, jutjats, exili i presó.
Vam fer les 1001 performances, vam pintar amb guix al terra, fer cadenes i vies: a la presó, multats, jutjats i citats. Mantingueu la pau social. Mantingueu-la. Mantingueu-la.
Vam trencar la pau social. La vam trencar, i desenes d’empresonaments. I violència policial. “Veniu que som gent de pau, veniu”. I van volar ulls. “Mantingueu la pau social i apreteu” ens van seguir dient. Mantingueu la pau, sempre ens diuen. I mentrestant acataven sentències que inhabilitaven al President, investien Pedro Sánchez o feien d’acusació particular contra ‘indepes’. Ens vau intentar silenciar, però no vau poder. La batalla d’Urquinaona encara us fa tremolar.
Per cert, fins quan se suposa que l’hem de mantenir, la pau social? I que coi hem de fer llavors? Confiar en les cúpules del sobiranisme oficial? En els sindicats grocs? Votar-vos cada cop que hi ha eleccions i tornar a casa fins la propera performance del 11S? Fer una botifarrada i ja està? Posar-li una catifa vermella a Vox quan ve a passejar pels nostres carrers? Exigir Sit and Talk deixant anar globus al Camp Nou? No? Digueu, no? Envieu a la societat a un precipici amb un tren sense maquinista, i clar, llavors veniu i dieu, que “mantinguem la pau social”. I jo em pregunto, de que ens ha servit mantenir-la? Si anem abocats igualment al precipici?
Com deia Rosa Parks, a més cedir més rebrem, ho havíem de d’experimentar, però. El 27 d’octubre vam enviar la gent cap a casa i acatar el 155. Ens hem entregat inclús per anar a la presó. Però totes? No un petit gal d’una petita Seu gal, que cantava pestes i dimonis a la corrupta monarquia borbònica va decidir que no. Que aniria a la presó, però no per voluntat pròpia. Com moltes hem defensat, “si volen que declari senyors magistrats, veniu-me a buscar”, com han fet la Laia Estrada o l’Edgar Fernández de la CUP.
Joves s’enfronten amb la policia a Barcelona en les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel. 17 de febrer de 2021.
I clar, ara ens diuen que mantinguem la pau social, i podem veure com mantenir-la no ens ha servit de res. Al contrari, més hem rebut. Ergo, per quin motiu hauríem de mantenir-la? Que encara no hem assumit, que intentar trencar amb l’estat i mantenir la pau social, són contraris? Potser és que vosaltres hi perdeu, sí és trenca la suposada pau social? Nosaltres ja hi perdem cada dia. De fet la pau social és la pax romana. Tots en pau. Callats. Muts i a la gàbia i tots amics, ben amics. Que sí no dansen els sabres o dansen les togues, més 2.0.
Perquè clar si davant dels desnonaments que patim hem de mantenir la pau social, hem de deixar-nos desnonar. Sí davant dels assassinats masclistes, hem de mantenir la pau social, potser és que ens hem de deixar assassinar. Sí davant de l’explotació d’empreses com Glovo, hem de mantenir la pau social, potser és que hem de treballar per un plat de llenties. Sí davant del feixisme, hem de mantenir la pau social, millor llavors acceptem-los a tot arreu, com a la tele per exemple. I sí davant de l’empresonament de cantants, hem de mantenir la pau social, potser és que no cal que és canti i així ho acabarem ràpid. M’enteneu?
Però que diu la consigna més necessària que mai? No justice, no peace, pronunciat en el meu bad inglish, que deia Hugo Chávez. I com que no hi ha justícia social, senyor Samper, doncs no hi haurà pau social. I de moment, vosaltres, més que repartir justícia repartiu boles de foam i cops de porra. Així que no vingui ara suplicar que tornem cap a casa o ens concentrem un dia mitja hora i ja està, perquè és evident, que amb només això, no avancem, i a sobre, igualment intenten engarjolar-nos, així que la pau social, sí alguna cosa hauríem de fer, és rebentar-la, capgirar-la i trencar amb el maleït règim del 78, que tal i com van les coses, és més del 78 que mai.
I no patiu tant pels contenidors i patiu més pels drets vulnerats. Pels ulls buidats. Per les desnonades. Per les detingudes. Per les colpejades. Pel jovent sense futur. Pels cantants empresonats o a l’exili. I #LlibertatPabloHasél una i mil vegades de la forma que sigui, que som gent de pau, però no submises ni idiotes, que ja n’estem fins als nassos del demanar siusplau, presentar recursos i mocions i que volem més, de fet, ho volem tot, i sí, trencarem la pau, sí és que mai n’hi ha hagut, per sortir del pou.
Que no sé si ho veieu però està apareixent una generació frustrada amb el processisme o el podemisme, una generació que s’uneix als que fa anys que diem que això és una merda que no rutlla. Una generació rabiosa i tancada a casa per una pandèmia, que ens ha deixat en una posició inhumana degut al neoliberalisme i les retallades. Una generació farta de veure que no avancem i portem ja 4 anys des del 1 d’octubre. Fartes estem. I fartes protestarem. Que si portéssiu 5 mesos en ERTO i sense esperances de recuperar potser no parlaríeu de pau social i estaríeu cremant contenidors.