[bar group="860×106"]

Mas obre la porta a l’alternança amb València a la fórmula 1

mascircuitf1El passat dilluns 29 d’abril el president de la Generalitat Catalana obrí les portes a una futura alternança entre els grans premis de fórmula 1 de Montmeló i el del circuit urbà de València. En unes declaracions quasi surrealistes, Mas definí el GP com a un esdeveniment que genera una gran atracció, reactiva l’economia i és capaç de generar ocupació. I per si fóra poc afegí que la cursa de Montmeló té a Catalunya un impacte aproximat de 120 milions d’euros.
Així i tot, malgrat aquesta visió tan triomfalista d’uns esdeveniments que reben importants injeccions de diners públics, el que el president Mas deuria aclarir és com es reparteix aquest presumpte impacte de 120 milions d’euros i per què, malgrat aquest suposat miracle econòmic que generen, els governs de València i Catalunya estan pactant una alternança.

Precisament en aquest sentit, en les mateixes declaracions , el president Mas ha obert la porta a un escenari d’alternança a pactar amb el president Fabra, tot això en el marc d’unes negociacions que no es volen posposar molt més enllà de la tardor. El que tots dos governs disfressen amb paraules, és l’enorme cost que per a les arques públiques tenen uns esdeveniments esportius cars i el benefici dels quals no reverteix, en proporció a la inversió, en el conjunt de la societat.

Una qüestió que els governs autonòmics es cuiden molt de no repetir gaire, és que es paguen uns elevadíssims cànons per obtenir l’espectacle, cànons que ronden els vint milions d’euros.  A banda s’encarreguen del manteniment i el muntatge de les instal·lacions, tot això mentre l’empresari Bernie Ecclestone únicament recull beneficis sense fer cap més despesa que portar el circ cap enllà.

Aquesta inversió que abans es pagava amb l’alt cost de les entrades, els darrers anys no s’ha pogut cobrir a causa de la progressiva disminució de públic i en conseqüència dels preus. Com que Ecclestone es nega a revisar els termes dels contractes, els governs es veuen obligats a pactar fórmules per minimitzar el cost d’un esdeveniment  ruïnós per als poders públics i molt lucratiu per a uns pocs.


[bar group="860×106"]