Una cinquantena d’actes i sis manifestacions organitzats per l’esquerra independentista reivindiquen el caràcter combatiu i de classe del 8 de març
Una cinquantena d’actes arreu dels Països Catalans i 6 manifestacions a les principals ciutats són el balanç mobilitzador de l’esquerra independentista per aquest 8 de març. El lema escollit és “No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!”, per denunciar que el sistema patriarcal provoca que les conseqüències de la crisi s’acarnissin de forma especial amb les dones.
Elena Idoate, del Seminari Taifa, ho exemplificava en la seva intervenció a l’acte que Justa Revolta convocà a Sabadell: “Totes les polítiques d’ocupació han estat adreçades als sectors més masculinitzats: construcció, automòbil…”. Justa Revolta ja va organitzar un acte el passat 25 de novembre davant l’Hospital Parc Taulí per denunciar, segons el manifest que van repartir, que “les retallades a la sanitat pública estan provocant que algunes de les cures que abans estaven cobertes pel sistema sanitari, ara s’hagin d’assumir a les llars. Si sumem això al fet que tradicionalment les dones han estat les encarregades de dur a terme les tasques de cura, ens trobem amb un panorama força desolador: les tasques de cura que no pot suportar la sanitat pública les estan assumint les dones. I per què ho assumeixen les dones? La resposta la trobem en el funcionament patriarcal de la nostra societat, és a dir, en la divisió de rols en funció del sexe”. Les retallades en sanitat i educació no només afecten les dones des d’aquesta perspectiva, sinó també a nivell laboral, ja que tots dos sectors tenen un alt índex de treballadores femenines.
En aquest 8 de març també es vol denunciar la influència creixent d’organitzacions contra el dret a decidir de les dones. L’anunci d’una regressió en la llei sobre l’avortament és fruit de la pressió exercida per entitats ultracatòliques com Hazte Oír o Derecho a la Vida (sic). Si aquesta reforma s’acaba materialitzant suposarà, segons les entitats convocants de les mobilitzacions, un retorn a l’època prèvia a la primera llei d’avortament, ja que el 97% dels avortaments practicats actualment no serien possibles.
Blanca Rivas, advocada laboralista de la CGT, explicava en el mateix acte a Sabadell que la reforma laboral ha vingut a introduir un nou factor de precarització en la vida de les dones. Si ja es parteix del fet que el sou mitjà femení és un 24% inferior al sou mitjà masculí, la nova reforma elimina la discriminació positiva en la contractació de dones aturades, ja que en generalitzar les ajudes també als homes introdueix la desigualtat present en la societat en el camp dels incentius per a la contractació. Rivas també va apuntar a la nova contractació a temps parcial i la obligatorieta de fer hores extres com a dos factors que afectaven especialment el gènere femení.
Elena Idoate alertava que l’estat espanyol era dels únics estats europeus on la pobresa femenina havia augmentat de forma més aguda que la pobresa mitjana general. Xerrades, murals i accions han portat aquesta problemàtica arreu del país, i les manifestacions recorden, una vegada més, el caràcter combatiu i de classe del 8 de març.