“No és possible un canvi qualitatiu sense que es creen arrels socials”

>>Pep Pacheco de Ca Revolta.

Ca Revolta ha acomplit 10 anys. Una dècada que ha fet d’aquest local de Velluters un punt de referència ineludible per als moviments socials de València i de la resta del país. Visitem Ca Revolta de la mà de Pep Pacheco, membre fundador i una de les ànimes que donen vida a aquest emblemàtic espai.

Bona nit Pep, que tal si comencem parlant dels orígens del projecte?

PACHECO: D’acord, en eixe cas, caldria remuntar-se a principis dels 1990 i centrar-se en el procés de conformació de Revolta a partir dels debats de confluència entre el Moviment Comunista i la Lliga Comunista Revolucionària. Revolta partia de l’anàlisi que la política institucional presentava unes limitacions importants per a la transformació real i que a més l’esquerra radical no tenia unes arrels socials consolidades. Això ens conduí a plantejar-nos un projecte a llarg termini que es basava en la necessitat d’incrementar el nostre coneixement de la societat i paral·lelament centrar-nos en la intervenció social. Es tractava de trencar amb l’autodesenvolupament del col·lectiu, canviar el xip per tal de sumar a la lluita, des d’un punt de vista rupturista i a través de la confrontació d’idees amb gent diversa. Confrontar també per generar teoria i pràctica. La idea és que la política ha de ser l’altaveu de la intervenció social ja que, per molt radical que es faça el discurs,  una organització o un moviment sense intervenció social tard o d’hora quedarà assimilat pel sistema. Aquesta nova voluntat de crear un projecte actiu obert i en contracte amb la gent és la que explica el posterior naixement del nostre instrument: Ca Revolta.

PT Molt bé doncs parlem de l’obertura, com s’ho féreu?

PACHECO: No va ser gens fàcil! Havíem fet alguns intents, el precedent més immediat va ser el 1995 amb el lloguer de l’antic casal basc-navarrès del carrer carnissers. La mala sort fou que ens l’expropiaren en molt pocs dies! Ben mirat això ens afavorí ja que ens indemnitzaren i a més ens féu buscar un nou espai: l’actual Ca Revolta. Tingues en compte que no teníem un “duro” i la compra d’una finca a Ciutat Vella era tot un risc. Per fer-ho possible organitzarem una comuna, no perdona, la comuna era anterior,… el que constituirem era una cooperativa de construcció on participaren companys del sector i l’arquitecte Carles Dolç elaborà el projecte de rehabilitació. Tot el procés d’obertura durà cinc anys, costà molt!.

Ja veig i a més tenieu l’oposició de l’Ajuntament,…

En efecte, la repressió en forma de denúncies i multes va ser una constant els primers anys. Ens han tancat dues vegades i hem reobert sense permís. Ara mateix ens trobem al limb jurídic perquè ens acceptaren el permís d’obra amb el projecte actual però quan començàrem a funcionar l’Ajuntament  ens va denegar el permís d’activitat. Es tracta d’un atac dirigit pel PP contra Ca Revolta, ara per ara ens impedeixen fer concerts i això és un problema perquè aquest és un projecte autofinançat des dels seus orígens, però realment sempre hem continuat treballant.

Supose que les mobilitzacions que s’organitzaren davant l’amenaça de tancament hi contribuirien,…

N’organitzàrem dues la primera un dissabte al matí quan durant un acte públic de Rita ens plantàrem  un centenar de persones a la porta de l’Ajuntament. Però la més gran fou la segona quan reunírem sis-centes persones a la Plaça de l’Ajuntament  i organitzàrem un concert a l’aire lliure. Casualment a partir d’aleshores el regidor de torn començà les negociacions i ens oferí permís per obrir com a bar i sala de conferències a canvi que pagàrem les multes pendents (ens mostrà un calaix amb una pila de denúncies). No ho acceptàrem, però el cas és que des d’aleshores no han arribat noves denúncies. Cal afegir que la solidaritat cap al projecte es va traduir en aquests moments difícils en un gran augment de socis.

Quants socis té actualment Ca Revolta?

Fluctua cap a finals de curs però ara per ara som uns 600, l’intent de tancament per part del PP va fet que la gent es bolcara amb nosaltres i vam aconseguir triplicar el nombre de socis.

L’opció d’instal·lar-vos a Velluters és casual?

Fou una tria conscient. Volíem instal·lar-nos a un barri on la nostra intervenció social hi contribuiria a regenerar l’entorn. En eixe sentit, Velluters era (i és) un dels sectors més degradats de la ciutat. Sense anar més lluny, el nostre carrer, Santa Teresa era una zona de consum i tràfic d’heroïna. El fet que a Ca Revolta hi hagen tres habitatges on hi vivim companys no va ser només una via per finançar el projecte també formava part d’aquesta voluntat de rehabilitar el barri a través d’un espai que estiguera sempre viu. L’acollida del veïnat sempre ha estat bona i de fet la desapareguda Associació de Veïns de Velluters s’hi implicà molt en la solidaritat amb Ca Revolta.

Per aquesta casa ha passat molta gent i han florit molts projectes. Ens podries fer cinc cèntims?

La primera moguda important fou el 2002, en el context de la Cimera Euromediterrània celebrada a València, acollirem la trobada d’organitzacions àrabs amb organitzacions socials del País Valencià. L’acte fou interessantíssim i comptà amb la presència entre altres de la Coordinadora Europea d’Associacions Palestines, el professor Martínez Montálbez i fins i tot en Ben Bela hi envià una comunicació. Després això ens enllaça amb Aturem la Guerra, una campanya molt pròxima en el temps on Ca Revolta s’hi va implicar molt. L’internacionalisme ha sigut un dels eixos principals de Ca Revolta i hem tingut entre nosaltres a la gent del Front per l’Alliberament Nacional de Palestina, de l’Associació de Dones Afganeses,…

En temes més locals, Per l’Horta ha tingut el centre d’operacions a Ca Revolta i de fet la ILP l’organitzaren des d’ací. Sempre hem tingut bona relació amb ells i de fet la nostra gent de l’àmbit mediambiental hi treballa a partir d’ells i també de Salvem el Botànic. També la iniciativa del “Jo no t’espere” -en el marc de la visita del Papa- va sorgir des d’aquesta casa amb més gent. Fou una campanya molt interessant des del punt de vista organitzatiu i amb ressò social i a més tingué continuïtat després en les apostasies massives que s’organitzaren arreu del país.

Un projecte important ha sigut també “Romiterm” -gitaneitat en romaní- jornades sobre el poble gità que anem organitzant des de fa uns anys amb l’ajut de Ximo López Bustamante -actual director de l’Institut de Cultura Gitana. Tenen per objectiu abordar la cultura gitana des d’un punt de vista positiu i en l’última edició hi participà, entre altres, Juan de Dios Heredia, el cap de la Unió Romaní d’Europa.

Altra campanya a destacar fou la solidaritat amb els immigrants durant el procés de regularització. Des d’aquesta casa tramitàrem uns seixanta permisos de residència bona part dels quals beneficiaren a veïns de Velluters.  Altra iniciativa interessant va ser el projecte d’integració social destinat a dones que abandonaven la prostitució. Es tractava d’un taller de competència informàtica organitzat ací al 2006 conjuntament amb les monges de Villa Teresita. Dotze joves immigrants del barri hi assistiren -de vegades amb els nanos- i va ser una experiència de la qual quedàrem molt contents. T’ho vinc a dir perquè de vegades hem organitzat coses amb gran capacitat de mobilització i molt de ressò però també hi hem treballat en coses més xicotetes que no per això són menys importants.

En l’àmbit del pensament tenim un apartat que es diu “debats oberts” que ens ha donat molt bons resultats en la dinàmica de confrontació d’idees. Als “debats oberts” hem tocat quatre eixos: socioeconòmic, educació, salut i serveis socials. Per ací ha passat gent com el Dr Luís Montes, de Leganés, l’antropòloga Dolores Juliano, el director de CEAR Javier de Lucas, en Flirckexrelator de l’ONU per a Irak apartat per negar l’existència d’armes de destrucció massiva),… I del País Valencià, Alfons Cervera,… bé cal dir que del País Valencià ha passat gairebé tothom!. (

Altre front en el que ha destacat Ca Revolta és el cultural,...

Sí. Nosaltres tenim un compromís en la música en valencià. T’ho dic perquè de vegades és un punt de controvèrsiapossibilitats en el circuit comercial, però en tot cas, aquesta és la nostra opció. De fet, el Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià es reuneix a Ca Revolta. ja que hi ha músics valencians en castellà que no tenen

Per altra part, des de fa quatre anys organitzem el certamen de curts en valencià que enguany ha despegat de forma notòria. Mobilitza a molts nous valors del cinema curt en valencià.

En l’àmbit de les exposicions tenim un acord de col·laboració permanent amb l’Escola de Belles Arts.

Per què la cultura? Per expressar la crítica social la cultura és un element impagable. Als anys 1980 el govern del PSOE aconseguí desapegar la cultura de la intervenció social, allò de “l’art per l’art”. Però nosaltres creiem que l’art pot expressar discursos crítics i per això la incorporem a “la Casa”, per exemple ací es feu una obra de dansa contemporània que tractava sobre el drama de les pateres. “La poesia és una arma carregada de futur” no un luxe cultural o un valor de canvi. Com deia Machado “sólo los necios confunden valor y precio”. Per això la cultura és part del projecte.

Quines noves iniciatives està abordant Ca Revolta en aquest moment?

Hem constituït un col·lectiu de treball social adreçat a Velluters i Ciutat Vella. Volem contribuir a regenerar el barri, i a partir del nou col·lectiu, desmuntar la fal·làcia del model social valencià que no consisteix en altra cosa que en privatitzacions.

També hem engegat el projecte “bons tractaments” per la prevenció de la violència de genere i la resolució pacífica de conflictes. Consisteix en dur a les escoles la igualtat entre gèneres. Endurir la legislació no és cap solució real, el que cal és trencar els rols home-dona.

Per altra part continuem desenvolupant tres línies de treball permanent: drets nacionals, medi-ambient i solidaritat internacional (enguany sobretot amb el Kurdistan i Palestina). I estem a l’aguait dels problemes que esdevenen a la realitat social i exigeixen una intervenció social forta que fa que de vegades s’alentisca la feina en altres fronts.

A més enguany ens hem implicat en la campanya “Recuperem el Princesa”. Es tracta d’un espai simbòlic de Ciutat Vella que a més ofereix la possibilitat de revitalitzar el cor de la ciutat i recuperar els valors identitaris del barri. És una oportunitat de col·laborar amb Endavant, l’Associació de Veïns El Palleter i l’Agrupació d’Arquitectes Sostre, però a més d’observar la mobilització del barri. Tot plegat ens ha servit per posar en valor la nostra intervenció en el barri.

Pep, com veus la situació al País Valencià i les possibilitats que es produïsca un canvi real?

Jo em pose malalt quan sent comentaris derrotistes del tipus “ací mai canviarà res”!. Si  en política intitucional això ara per ara és així, l’esquerra alternativa ha de fer una intervenció social. Des del meu punt de vista per revertir la situació cal tindre en compte que: lluitar és útil; canviar les coses no és votar cada quatre anys; i per últim que la participació no és una consigna sinó un canvi real que s’ha de donar a nivell de valors, participar políticament suposa renunciar d’alguna manera a allò personal en benefici del teu país i de la teua comunitat humana. El PP és el que és perquè davant d’ell no té ningú, ha guanyat l’hegemonia social perquè ha teixit la seua pròpia xarxa (Tyrius, Associació Democràtica de Pensionistes,…). El canvi doncs ha de vindre de construir una comunitat activa que ha de ser la que done el tomb i faça possibles canvis en la política i no a l’inrevés, és a dir des de la política institucional canviar la societat (com predica l’esquerra institucional). No és possible un canvi qualitatiu sense que es creen eixes arrels socials.

Per últim m’agradaria que em comentares com valoreu els actes del desè aniversari.

N’estem molt contents amb la cercavila del dos de juliol. Aconseguirem treure al carrer a molts veïns i veïnes i pensem que els parlaments dels col·lectius estigueren molt bé. Aviat podrem gaudir d’un concert d’Obrint Pas per celebrar que ja hem fet deu anys. Tot això ens serveix per guanyar autoestima i per demostrar-nos que estem fent una feina útil per a l’avanç social. El desè aniversari no és més que un nou impuls per continuar endavant.

Per més informació www.carevolta.org