L’últim cap de setmana de gener, diversos membres del col·lectiu internacionalista Newroz Euskal Kurdu Elkartea visitaren el País Valencià per donar a conèixer la realitat del Kurdistan Sirià. Les xerrades ompliren les sales de Ca Revolta i el Casal Popular de Castelló, demostrant així l’interés que hi ha als Països Catalans per la lluita dels kurds i per la resistència de la ciutat de Kobane, recentment alliberada del setge de l’ISIS. L’Accent hem aprofitat la visita per parlar amb ells.
La ciutat de Kobane ha estat alliberada del setge de l’ISIS. Poden els kurds cantar victòria?
Si bé Kobane ha suposat una derrota clara de l’ISIS i dels seus mentors, de cap manera es pot cantar victòria, ja que molts dels pobles -més de 300- que envolten aquesta ciutat estan encara en mans dels jihadistes; en els últims dies, les YPG i YPJ han aprofitat la dinàmica victoriosa de Kobane i han reconquerit més de 140 pobles de les rodalies.
Quina és la situació a la resta de Rojava?
Tot i que podem afirmar que la situació és més o menys “normal” als altres dos cantons (Afrín i Cezire), no es pot descartar que ISIS intente atacar-los per enfortir les posicions en la zona que es troba en nord d’Alep en el primer cas, o bé que intenten atacar Qamislo, tenint en compte la proximitat amb l’Estat turc (Qamislo es troba a la la mateixa línia fronterera). En el segon cas, dependrà de la situació militar a la zona de Sinjar, al veí Kurdistan Sud.
Quin és el preu que han pagat els kurds per aquest setge?
Rojava ha pagat un preu molt elevat i no només en vides humanes, sinó també perquè la ciutat de Kobane ha quedat destruïda en la pràctica totalitat. El nombre de baixes entre defensors i defensores i entre la població civil sobrepassa la xifra de cinc-centes persones (les baixes dels jihadistes gairebé es tripliquen).
El projecte polític i social desenvolupat a Rojava seguirà endavant?
El poble de Rojava ha mostrat determinació en conservar les conquestes socials i polítiques; per bé que posseeix enemics molt poderosos, ha demostrat al món que front a les dificultats no va a cedir en el seu esforç. La societat de Rojava està perfectament preparada i organitzada, i aquesta preparació i organització és el que li ha permès assolir la victòria a Kobane, motiu pel qual podem considerar que no hi haurà marxa enrere.
Aquest model polític és exportable a la resta de territoris kurds? I a altres països de la regió?
El Confederalisme Democràtic significa la superació de l’Estat-Nació i està obert a tots els grups ètnics i religiosos que habiten l’Orient Mitjà i, per bé que aquesta teoria sorgí al Kurdistan Nord, ha germinat inicialment a Rojava. El següent pas serà que s’estenga a la totalitat del Kurdistan, per a arribar més enllà en una etapa posterior. Això serà possible perquè permet la coexistència equitativa per mitja de la superació de la modernitat capitalista amb la instauració de la democràcia participativa, assembleària, ecologista i no patriarcal.
La intervenció occidental ha estat decisiva o la victòria a Kobane és atribuïble només a la resistència?
En uns primers moments del setge, des del setembre de 2014 fins mitjan octubre, Kobane no va comptar amb cap ajuda procedent de l’exterior. Posteriorment començaren els bombardeigs de la coalició internacional i un mes després arribaren els 150 peshmergues procedents del Kurdistan Sud… Podem dir, doncs, que el mèrit de la victòria a Kobane, en la major part, correspon a la resistència heroica realitzada per les YPG i YPJ.
Quin paper tingueren les mobilitzacions internacional de solidaritat amb Kobane? Serviren per pressionar les potencies occidentals?
La solidaritat internacional desplegada en suport de Rojava i Kobane ha galvanitzat el conjunt de la societat de Rojava i, per extensió, de la societat kurda en el seu conjunt. El 1 de novembre de l’any passat es produïren mostres de solidaritat en més de dos-cents indrets del planeta, i s’aplegaren centenars de milers de persones en llocs tan llunyans com l’Índia, l’Afganistan, passant per Europa i arribant al continent sud-americà (Hondures, Equador, Argentina). Fou la mostra més clara que Rojava i el Kurdistan no estaven sols. Sens dubte, la UE haurà tngut en compte aquestes mostres de solidaritat tan massiva.
La solidaritat amb el Kurdistan des de Euskal Herria o des dels Països Catalans té ja una llarga trajectòria. Quin paper juguen organitzacions com Newroz Euskal Kurdu Elkartea?
El nostre és un col·lectiu modest que està integrat en la Plataforma Basca de Solidaritat amb el Kurdistan. El nostre objectiu fonamental és el de difondre la problemàtica kurda i contribuir així a l’augment de la solidaritat amb aquest poble, fonamentalment a EH, però també més enllà si les circumstàncies ho requereixen (com ha sigut el cas de les recents xerrades als Països Catalans).
A banda de les forces armades kurdes, quin han estat el paper d’altres grups en la defensa de Kobane?
Les Unitats de Protecció Popular (YPG i YPJ) han carregat amb quasi tot el pes de la resistència, més enllà dels vora 150 peshmergues procedents del Kurdistan Sud, que portaren armament pesat amb ells. És de justícia esmentar les dotzenes d’internacionalistes de diverses procedències que s’incorporaren a la resistència de les YPG i YPJ.
Durant el setge, quina ha estat el vertader paper jugat per l’Estat turc?
Turquia ha prestat tot tipus de suport logístic i militar des del principi als jihadistes i ha permès l’existència de campaments d’ensinistrament militar, el proveïment constant d’arment i de municions (tant per carretera com per ferrocarril) i ha acollit amb els braços obert als seus hospitals els combatents jihadistes ferits; per si això fora poc, els ha donat també cobertura política en fomentar a diverses ciutats turques manifestacions en favor d’ISIS; i no cal oblidar tampoc les facilitat que han trobat els jihadistes d’origen europeu o nord-africà per creuar la frontera amb Síria.
Per contra, Turquia s’ha negat a obrir el corredor humanitari entre el “seu” territori i Rojava, de la mateixa manera que no ha permés el pas de civils kurds que desitjaven unir-se a la resistència. Aquesta actitud de convivència amb ISIS, fins i tot ha “molestat” la coalició internacional, que ha al·legat una manca de “cooperació”.
Penses que la causa kurda a Turquia també es veurà afavorida per la victòria de Kobane?
Diversos ciutadans i ciutadanes turques han participat, colze a colze, amb la població kurda a les vigílies defensives en la frontera amb Kobane; algunes d’eixes persones, fins i tot, s’han unit a la resistència hi han donat la seua vida per la llibertat de Kobane i Rojava, en una mostra de solidaritat sense preu. L’esquerra turca conseqüent veu amb molt bons ulls el procés que s’està desenvolupant a Rojava.
El setge ha servit per a enfortir els llaços amb la resta de territoris kurds? Què canviarà en les relacions entre els kurds després dels fets de Rojava?
La victòria de Kobane i el Confederalisme Democràtic estan unint, si cap encara més, la societat kurda, per bé que els llaços eren ja molt estrets abans dels successos de Kobane.
I ara, quin és el paper de les forces kurdes en la guerra de Síria? Lluitaran contra Al-Assad o seguiran aprofundint en el seu projecte polític?
Les Unitats de Protecció Popular tenen com a objectiu prioritari que es puga consolidar el projecte social i polític instaurat als tres cantons de Rojava, i així contribuir a la democratització profunda de Síria. És més que probable que qualsevol que intente atacar aquest projecte acabe igual que els jihadistes a Kobane.
