El passat 10 de juliol es va fer públic un dictamen de la UEFA en el que s’assegurava que el partit de la segona divisió espanyola disputat el 8 de juliol entre Racing de Santander i Hèrcules d’ Alacant fou amanyat.
Segons l’informe de la UEFA es detectaren moviments sospitosos en cases d’apostes que feren saltar totes les alarmes. Segons sembla hi hagueren quantioses apostes a una victòria de l’equip herculà al descans i una posterior remuntada del conjunt de Santander.
El partit corresponia a la darrera jornada de lliga de la segona divisió espanyola, l’equip alacantí no es jugava res, ja que havia salvat la categoria poques jornades abans. En canvi, els santanderins tenien unes remotes esperances de permanència que no quallaren. El resultat final del partit fou de tres a zero per al Racing, mentre que el resultat al descans fou de zero a zero, tot i que els herculans dispararen dos pilotes al pal i veieren com se’ls anul·lava un gol. Després del descans el conjunt càntabre eixí al camp més entonat i fou capaç de fer tres gols.
Davant d’aquestes acusacions, el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, ha anunciat que el partit serà investigat i ha demanat a la Federació Espanyola de Futbol que obriga un expedient als dos clubs que presumptament participaren al frau.
Els jugadors de tots dos equips, de moment guarden silenci.
Un cop més veiem nous indicis de frau en un partit de futbol, uns fraus que temps enrere es vinculaven sobretot als resultats i interessos dels clubs i no movien tants diners, però que en els darrers temps es relacionen amb el tèrbol món de les cases d’apostes. Sembla una hipocresia per part dels estaments de l’esport perseguir un frau que en certa manera s’està promovent, quan s’ha permès que el món de les apostes entre de ple al món de l’esport, patrocinant clubs i omplint de publicitat els mitjans de comunicació esportius.
Aquesta importància i incidència de les cases d’apostes sobre l’esport, no és més que una mostra més de la supremacia de l’economia especulativa sobre l’economia productiva. Es tracta d’un negoci que mou enormes quantitats de diners sense generar cap bé o servei tangible i que és capaç de doblegar a un món de l’esport postrat a causa dels seus nombrosos deutes i en alguns casos de la seua inviabilitat.
