L’especulació immobiliària a Anglaterra i Gal·les no va escapar tampoc a les repercussions de la recessió econòmica iniciada el 2008. No obstant, tot i que l’habitatge havia pràcticament triplicat el seu preu des del 1998 i que patí un lleu descens durant els dos anys següents a la crisi, la tendència a l’alça dels preus va recuperar-se a partir del 2010.
A dia d’avui, el preu de l’habitatge es situa molt proper a les xifres que ostentava el 2008, encapçalant amb més de 15.000 euros el m2 la Unió Europea. Ara bé, les xifres mitjanes de preus són també molt dispars en funció de la regió, oscil·lant entre els 180.000 euros per habitatge de Gal·les i els gairebé 500.000 de Londres. Per la seva banda, l’increment del salari mig des del 2002 ha estat de poc més del 3%. A la pressió del mercat immobiliari cal sumar-hi també l’agenda política de Westminster, doncs les retallades d’aquest darrer any en les partides de subsidis per a habitatge haurien afectat més de 800.000 famílies de tot el Regne Unit. Paral·lelament, es calcula que prop de 750.000 habitatges estan desocupats i que segons càlculs oficials més de 100.000 persones són sense sostre, xifra que les organitzacions benefiques estimen molt més alta. És en aquest context que el govern de coalició entre conservadors i liberals encapçalat per David Cameron ha aprovat el proppassat 1 de setembre una reforma legal que converteix l’okupació d’edificis residencials en delicte, estenent-se així aquesta situació a tota la Gran Bretanya. L’entrada en vigor d’aquesta reforma s’ha realitzat a partir d’uns controvertits canvis en la legislació referent a l’assistència legal mitjançant una Acta que, més enllà del punt específic referent a l’okupació, ha estat també durament criticada per l’afebliment en les garanties de justícia que suposa.
Anglaterra i Gal·les es sumen així a la criminalització del moviment okupa. Juntament amb Escòcia, on era un delicte ja des del 1865, la reforma suposa situar l’okupació sota persecució penal a tota la illa. No obstant, convé assenyalar que en el cas anglès i gal·lès no s’està criminalitzant l’okupació de tots els edificis, sinó tan sols d’aquells destinats a habitatge en tant i quant estaven adaptats prèviament com a lloc per a viure-hi. És a dir, els béns immobles la fi dels quals no fos proveir una casa abans de l’okupació continua mantenint l’estatus legal anterior. Així, l’okupació de fàbriques, pubs o magatzems en estat d’abandó es considera encara com un assumpte de naturalesa civil i no poden ser desallotjats d’ofici per la policia. En aquest cas, l’okupació és encara “legal”. Ara bé, les veus dels tories com la de la diputada Tracey Crouch que pretenen convertir també en delicte l’okupació d’edifici comercials no s’han fet esperar i s’apunta com un nou objectiu un cop s’ha obert la veda. Per altra banda, la reforma tampoc afecta a persones que haguessin disposat de permís del propietari o d’un contracte de lloguer que hagi finalitzat o que s’hagi incomplert. Per tant, en quedarien excloses situacions que estan ben sovint associades a un augment de la precarietat dels seus residents.
Cóm es desenvoluparà l’aplicació de la llei és encara una incògnita. El moviment i col·lectius okupes creuen que els propers mesos seran claus per a veure com es resolen els primers judicis, doncs són els que crearan la jurisprudència que s’aplicarà en els casos successius Per a provar-se el delicte, l’acusació haurà de demostrar que les persones que okuparen l’habitatge estaven al corrent que eren en una propietat privada i que tenien intensions de quedar-s’hi. Amb al voltant de 20.000 persones que viuen en cases okupades, una llei que estipula unes penes de presó que poden arribar fins als 6 mesos i unes multes que poden superar els 6.000 euros podria fàcilment desembocar en un augment considerable dels sense sostre tal i com denuncien diverses organitzacions benèfiques. No obstant, tot i que aquest canvi legislatiu pugui posar noves traves a l’okupació, difícilment pot arribar a suposar la fi d’aquesta pràctica. Tal i com passà a l’Estat espanyol amb reforma del Codi Penal de 1995 aprovada amb els vots a favor del PSOE i IU en què l’okupació passà a considerar-se un delicte d’usurpació amb penes multa que oscil·len entre els 3 i 6 mesos i que la reforma posterior de 2010 va deixar intacte, és molt probable que l’okupació d’immobles també continuï a Anglaterra i Gal·les. De fet, la Advisory Service for Squatters, un servei d’assessoria per a l’okupació gestionat pel mateix moviment, té clar que la legislació s’ha forjat a partir del “mite creat per certs mitjans de comunicació que han apuntat com a problema l’okupació de cases habitades, una situació inexistent per a la qual ja existia una legislació que ho cobria”. Des de la seva perspectiva, tot i que el procés legal que s’origini amb l’okupació pot resultar més complicat, serà possible adaptar-se a la nova situació. El resultat de la reforma és, per tant, obvi: una millora de la cobertura legal d’aquells propietaris que mantenen els seus habitatges buits. L’especulació immobiliària a tota màquina.
De l’anonimat a la creació de contrapoder
L’enduriment de la legislació per l’okupació a Anglaterra i Gal·les ha començat ja a generar respostes pràctiques. Aquest el cas dels vuit okupes que, davant l’amenaça de desallotjament que els suposava la reforma legal, van decidir traslladar-se a la biblioteca municipal de Friern Barnet al Nord de Londres. La biblioteca havia estat tancada per l’Ajuntament de Barnet el passat mes d’abril. Amb aquesta acció, els okupes han evitat incórrer en un delicte penal ja que l’okupació d’edificis no destinats prèviament com a habitatge no son punibles. A més, amb la reobertura de la biblioteca han rebut l’encoratjament dels veïns que podran tornar a gaudir del seu servei de préstec quatre dies a la setmana. Les institucions municipals tenien però el seu propi pla per a l’edifici. Desprès de tancar-la van intentar traslladar la biblioteca a unes altres instal·lacions municipals i fer-la funcionar a partir de voluntaris mentre que els terrenys de la biblioteca es pretenien vendre’s al promotor de torn en els propers mesos. L’Ajuntament ha començat ja el procés legal per a desallotjar-los. És per això que la construcció de vincles amb la comunitat per part dels okupes serà la clau en el desenvolupament del conflicte. I és que en un pla més general, el cas crea un clar precedent davant les prop de 270 biblioteques estatals amenaçades de tancament o que ho han fet darrerament, doncs obre també en el camp dels serveis públics la disjuntiva entre la clàssica aposta dels conservadors d’uns voluntaris sotmesos a les decisions polítiques i una autoorganització que s’escapi del seu control. Tot i que aquest procés comporti contradiccions, doncs el funcionament mitjançant voluntaris es genera indubtablement a partir de la destrucció d’ocupació pública, existiria també una lectura capaç de copsar-ne les seves possibilitats. És a dir, aquella lectura que denunciant la precarietat aprofités les potencialitats de les alternatives.
