El ressorgiment de la confrontació armada palestina amb les autoritats colonials israelianes fa anys que s’està gestant, i Israel ha llançat una campanya militar de mesos per eliminar-lo.
Cisjordània i Jerusalem estan “en flames”.
Forces policials d’ocupació sionistes ataquen el funeral de la periodista palestina Shireen Abu Aqleh, assassinada pels militars israelians. Maig 2022
És un terme que estem veient cada cop més utilitzat a les xarxes socials, les notícies i els articles d’opinió que parlen dels esdeveniments actuals al territori palestí ocupat. Tampoc és una frase nova que s’utilitza per descriure onades de repressió i resistència a Palestina, l’última, la Intifada de la Unitat del 2021 que va aixecar la Palestina històrica.
Aleshores, què s’està desenvolupant exactament a la Ribera Occidental (Cisjordània) i la Jerusalem ocupades ara mateix, i per què? Què ho fa diferent del que hem vist en la història recent i què significa per al futur de la resistència palestina a l’ocupació israeliana i al colonialisme dels assentaments?
Les últimes setmanes han estat testimonis d’una intensificació notable de la repressió d’Israel contra els palestins a Cisjordània, dirigida tant a civils corrents a les seves cases i pobles, com a combatents i grups armats de la resistència.
Simultàniament, els colons armats han estat terroritzant les comunitats palestines de Cisjordània, sovint en presència i amb la protecció de l’exèrcit israelià.
La repressió actual, i la seva resistència, formen part d’una campanya més àmplia i de mesos de durada per sufocar la creixent resistència palestina, especialment la resistència armada, que ha vist un ressorgiment a zones de Cisjordània.
L’augment de la resistència palestina davant d’una repressió brutal
Membres de la resistència armada a Nablus, Juliol 2022.
Des de principis d’octubre, les forces israelianes han assassinat 15 palestins, quatre d’ells adolescents i nens, principalment durant incursions nocturnes i operacions de detenció.
Només durant la setmana anterior, quatre palestins van ser assassinats: Mujahed Daoud, de 31 anys, de Salfit, va morir diumenge per les ferides que va patir durant els enfrontaments amb les forces israelianes la setmana anterior. Mateen Dabaya, de 20 anys, i Abdullah Abu al-Teen, de 43, metge i pare de tres fills, van morir tots dos en una incursió al camp de refugiats de Jenin divendres al matí. Més tard divendres a la nit, les forces israelianes van disparar i matar a Qais Imad Shujaiya, de 23 anys, després que aquest va dur a terme una operació de tiroteig a prop de l’assentament il·legal de Beit El que va ferir un colon israelià.
El dimecres 12 d’octubre, Osama Mahmoud Adawi, de 17 anys, va ser assassinat quan les forces israelianes li van disparar a l’abdomen fora del camp de refugiats d’Arroub, al sud de Betlem, a Cisjordània.
A mesura que l’exèrcit, la policia i els serveis d’intel·ligència israelians, a instàncies del primer ministre israelià Yair Lapid, intensifiquen la seva darrera campanya, la resistència palestina a les tàctiques d’ocupació ha augmentat, juntament amb els temors palestins a la violència israeliana.
Durant les últimes dues setmanes, dos soldats israelians van morir en diferents operacions de tiroteig: un en un control militar fora del camp de refugiats de Shu’fat a Jerusalem, i un altre en un post de l’exèrcit a la zona de Nablus, al nord de Cisjordània.
En particular, els dos tiradors van sortir amb vida, un fet poc freqüent a la llum de la política de disparar a matar de l’exèrcit israelià al territori ocupat, que les autoritats israelianes es neguen activament a canviar enmig de les pressions internacionals. El primer ministre israelià Yair Lapid havia assenyalat que cap soldat serà processat “només perquè puguem rebre aplaudiments a l’estranger”, a principis de setembre.
En la cacera de l’home per trobar els combatents palestins, les forces israelianes han promulgat una sèrie de mesures de càstig col·lectiu, com ara el tancament generalitzat de carreteres que afecten tot el districte de Nablus i el bloqueig de barris sencers com Shuafat i la propera Anata. El bloqueig de Shu’fat i els barris circumdants va provocar una campanya de desobediència civil generalitzada als barris de Jerusalem.
Les protestes de suport a la campanya de desobediència civil a Jerusalem han crescut a l’assetjada Franja de Gaza, on els palestins s’han sumat a les crides per continuar l’enfrontament amb l’aparell militar israelià.
Al mateix temps, enmig de la temporada de festes jueves, els colons israelians han intensificat els seus atacs contra els palestins i les seves propietats a Cisjordània, sota la supervisió i protecció de les forces israelianes.
Les incursions gairebé cada nit, la repressió mortífera de les protestes, les polítiques de càstig col·lectiu i l’augment de la violència dels colons no han pogut sufocar la resistència palestina. Han persistit els informes de protestes i enfrontaments diaris amb les forces israelianes a Jerusalem i Cisjordània, mentre que el grup de resistència palestí amb seu a Nablus, Areen Al-Usud (El Cau dels Lleons), ha continuat guanyant el favor entre el públic, ja que reivindica la seva responsabilitat en l’augment de les operacions armades contra les posicions militars israelianes a Cisjordània.
Què significa per als palestins “l’Operació trencar l’onada”?
Joves s’enfronten a l’ocupació israeliana a Jenin
La campanya a gran escala coordinada per l’exèrcit i la intel·ligència israeliana contra els palestins se centra en Nablus i Jenin a Cisjordània, i la ciutat de Jerusalem. No és sorprenent per als palestins, aquesta recent intensificació de l’assalt per part d’Israel es basa en accions d’anys anteriors.
“La [Ciutat Vella] és com ha estat”, ha comentat Basil Kittaneh, investigador i resident de la Ciutat Vella de Nablus, on els creixents grups de resistència armada, liderats principalment per joves no afiliats a cap partit polític, han fet casa seva.
“Cada dia els residents es preparen per a l’expectativa d’alguna cosa. Cada nit, els sons dels drons fan el seu brunzit i la gent no dorm i està en un estat de por”, declara.
Després del punt àlgid de la Intifada de la Unitat de l’estiu de l’any passat, va néixer un canvi imprevist per la unificació dels palestins a través de les fronteres, els efectes de la qual continuen produint-se en el moment actual.
Quan els palestins es van aixecar col·lectivament l’any passat, també van ser castigats col·lectivament, inclosos els palestins amb ciutadania israeliana. El maig de 2021, la policia israeliana va llançar l’ “Operació Llei i ordre”, que va dirigir-se contra els palestins amb ciutadania israeliana que van participar en les activitats de la Intifada d’Unitat, en particular els que van obrir foc contra els linxadors israelians que havien envaït els barris palestins i atacat els seus residents. Durant la nit, milers de palestins amb ciutadania israeliana van ser arrestats com una forma de càstig col·lectiu, i el que l’aparell de seguretat israelià denomina “dissuasió”.
L’operació “Trencar l’Onada” es va llançar el març d’aquest any per sufocar els creixents grups de resistència armada, principalment a ciutats com Nablus i Jenin, però és important veure-la com una continuació de l’ “Operació Llei i ordre” de la palestina ocupada el 1948, afegida a més a més. a l’operació “Trenc d’Alba” a Gaza.
Encapçalada pel cap d’estat major de l’exèrcit israelià, Aviv Kochavi, juntament amb el primer ministre israelià, la campanya “Trencar l’Onada” que s’ha allargat durant mesos és la clau de volta del que estem presenciant avui a la Palestina ocupada. Kochavi ha desplegat soldats israelians no només a Cisjordània, sinó que també ha ampliat la jurisdicció militar més enllà de la Línia Verda, a ciutats sota la jurisdicció de la policia israeliana. Els palestins amb ciutadania israeliana estaven sota domini militar de facto fins als anys setanta.
Les implicacions de l’escalada actual d’Israel formen part del projecte colonial israelià més ampli, impulsat per una ideologia sionista de dreta. En les incursions diàries a ciutats i pobles palestins, les forces israelianes han arrestat més de 1.500 palestins, segons el cap militar israelià.
“Arribarem a totes les ciutats, barris, carrerons, cases o soterranis amb aquesta finalitat”, va dir Kochavi al setembre. No obstant això, les xifres són molt superiors a les informades per Kochavi, fet que ha provocat un atac sistemàtic a la sensació d’estabilitat i seguretat dels palestins, ja que implica que les forces israelianes no es limiten a un únic espai geogràfic, sinó que apunten a tothom, no només els que resisteixen, sinó els que mostren possibles signes potencials de resistència.
“La gent [de la Ciutat Vella] està alerta tota la nit”, ha explicat Kittaneh a Mondoweiss. “En general, arreu hi ha un suport a la resistència, però el càstig col·lectiu s’està aplicant a tot Nablus”.
Resistència sense comunicació organitzada
Membres del batalló de Jenin de la resistència armada palestina
De la mateixa manera que l’exèrcit israelià no està limitat per la geografia, tampoc ho està la confrontació palestina. Aquest agost va ser testimoni d’una nova dinàmica entre Gaza i Cisjordània, on a diferència de l’última dècada, Gaza es va convertir en una força mediadora per a la desescalada de la resistència a Cisjordània.
“Qualsevol persona lliure digna del món estarà amb nosaltres”, va dir el lluitador de la resistència “S.” a Mondoweiss al setembre mentre s’escoltaven en la llunyania els sorolls de trets de les forces de l’Autoritat Palestina, que s’han desplegat simultàniament per sufocar els creixents grups de resistència a Nablus.
Tot i que algunes ciutats palestines s’han convertit en objectius principals de la darrera campanya d’Israel, l’atac de l’exèrcit i la intel·ligència israeliana és col·lectiu. Més de 5.292 palestins han estat detinguts des del gener, segons la Societat de Presos Palestins. De cada 100 detencions, 14 són de nens i menors, 766 d’ells detinguts des del gener.
La resistència palestina oscil·la entre la resistència armada i la resistència popular no armada, que s’ha estès fins al compromís dels palestins a la diàspora i a l’exili. D’aquesta manera, la fragmentació que intenta Israel de la identitat palestina continua sent desafiada i interrompuda.
Atès que aquest any ha estat un dels més mortals en termes de violència de colons per als palestins des del 2005, els palestins s’enfronten ara a un calidoscopi de repressió.
Paral·lelament a la intensificació de les detencions, l’exèrcit israelià està augmentant intencionadament els assassinats extrajudicials específics de palestins, és a dir, els combatents de la resistència. Això s’ha traduït en la mort de més de 160 palestins només a Cisjordània (altres 49 morts a Gaza durant la matança d’agost).
El paper de l’Autoritat Palestina en la repressió de la resistència
Enfrontaments amb les forces d’ocupació a Jerusalem, capital palestina
Mentre Israel continua la seva campanya contra els grups de resistència palestins, el govern i les forces armades israelianes han trobat un soci provat i veritable per a la seva repressió: l’Autoritat Palestina.
El 19 de setembre, les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina (AP), que mantenen la polèmica política de coordinació de seguretat amb els israelians, havien atacat la ciutat de Nablus i van arrestar dos resistents palestins, Musaab Shtayyeh, de 30 anys, i Ameed Tbeileh, de 21, el primer convertit en el successor no oficial d’Ibrahim al-Nabulsi, el “Lleó de Nablus”, després del seu assassinat a principis d’estiu.
En el procés de les incursions, que van provocar forts enfrontaments a Nablus i clams contra l’AP a tota Cisjordània, les forces de seguretat de l’AP van matar Firas Yaish, de 55 anys. Per a bona part del públic palestí, l’atac de l’Autoritat Palestina contra els combatents a Nablus va ser un atac a la resistència palestina i només va ser un exemple més de l’Autoritat Palestina fent la feina bruta a Israel.
L’atac dirigit a la resistència a Nablus es va produir gairebé una setmana després que Lapid i Kochavi parlessin sobre l’augment de les comunicacions amb l’exèrcit israelià i les forces de seguretat de l’AP per atacar a la resistència palestina. La dominació israeliana a Cisjordània depèn en gran mesura de la col·laboració proporcionada per l’Autoritat Palestina en la vigilància, l’assenyalament, la detenció d’activistes i la reorientació de la participació política palestina lluny del discurs d’alliberament.
Durant els últims mesos del 2021 i els primers d’aquest any, l’Autoritat Palestina havia dut a terme una campanya a gran escala contra l’oposició política, inclosa dirigida a estudiants universitaris i joves que mostren crítiques o s’enfronten a la legitimitat de l’Autoritat Palestina.
Tot just l’any passat, el 24 de juny de 2021, les forces de seguretat de l’AP havien envaït la casa del candidat al Consell Legislatiu Palestí Nizar Banat, apallissant-lo fins a mort davant la seva dona, Jihan, i els seus quatre fills. No hi ha hagut cap responsabilitat per aquest delicte d’assassinat extrajudicial, que la seva dona va descriure a Mondoweiss com “més a prop de la tortura”.
Mentre Kochavi prometia una escalada, el primer ministre Yair Lapid parlava a les Nacions Unides suggerint un renaixement de la solució dels dos estats, dirigint el seu discurs al poble palestí, dient: “podem construir el vostre futur junts, tant a Gaza com a la Cisjordània”, però només si els palestins estan desarmats i “proven que Hamàs i la Gihad Islàmica no es faran càrrec de l’estat palestí [que l’AP] vol crear”.
El juliol d’aquest any, abans que el president dels Estats Units, Joe Biden, visités la regió, alts diplomàtics del Departament d’Estat van fer visites freqüents a la regió. Tanmateix, la majoria de reunions amb representants palestins es van centrar en Majed Faraj i Hussein Al-Sheikh. Tots dos són comandants en els assumptes de seguretat preventiva i d’administració civil palestina, i encara que són àmpliament impopulars entre el públic palestí, s’estan posicionant com a successors potencials de l’envellit president, Mahmoud Abbas.
Als 20 anys, ‘S.’ només havia conegut la brutalitat del segon aixecament, o el fracàs de l’AP en la prestació de serveis i protecció als palestins. “Aquí vivim sota dues ocupacions”, diu amb ressentiment.
Indicacions del que vindrà
Vaga general contra el setge al camp de refugiats de Shufat, a Jerusalem, capital Palestina. Octubre 2022
El discurs israelià actual indica la probabilitat no només d’escalar la violència contra els palestins d’una manera similar a l’operació “Escut defensiu” a principis dels anys 2000, sinó també el paternalisme de la percepció d’Israel cap als palestins.
Lapid va dir que Israel ajudarà els palestins a construir el seu futur. La declaració està envoltada per una negació colonial paternalista del dret palestí a l’autodeterminació i la sobirania, ja que subratlla la necessitat de desarmar els palestins.
De fet, Cisjordània ha estat desmilitaritzada sota l’AP des del final de la Segona Intifada, però ara sembla que només va ser temporal. A mesura que grups com Areen al-Usud continuen guanyant poder i influència populars, probablement l’AP intensificarà la seva coordinació de seguretat amb Israel per assegurar-se que les armes que s’utilitzen contra l’ocupació israeliana no es tornen demà contra l’AP.
Queda per veure si el públic palestí més ampli decideix reunir-se al voltant d’aquests grups de resistència armats emergents i convertir aquest moment actual en un aixecament en tota regla. Però els efectes que aquests grups estan tenint sens dubte es fan sentir, tant a les xarxes socials com al carrer.
Sense cap canvi a la vista pel que fa a l’expansió dels colons i el robatori de vides, terres i recursos palestins, la realitat actual de Palestina ha donat lloc, per necessitat, a nous modes de pensament i acció.
Mentre els palestins romanguin sota la bota del colonialisme israelià, continuaran resistint i creant nous espais que els permetin cridar col·lectivament “ja n’hi ha prou”.
Nota: Article de Mariam Barghouti i Yumna Patel publicat a Mondoweiss el 17 d’octubre de 2022. Després de la publicació d’aquest article, ha continuat l’escalada de la violència de l’ocupació israeliana i la violència dels colons contra la població palestina. També ha continuat la resistència armada i popular palestina.
