Per fi, esports a L’ACCENT
“No s’ha de barrejar esport i política”. Segurament no hi ha una frase tant repetida com aquesta en les darreres dècades. La fan servir tant els que s’autodenominen d’esquerres com de dretes, a Madrid i a les seus dels organismes esportius internacionals… però amb un denominador comú, tenen la paella pel mànec. La paella esportiva però també la política.
>> Primer article de la secció “Més enllà del club”: El Rubin Kazan, l’equip tàtar
Afirmar que no s’ha de barrejar esport amb política és una autèntica fal·làcia. I és que ambdós elements sempre han anat junts i no es pot saber on comença un i on acaba l’altre. D’exemples a la història n’hi ha tants que destacar-ne uns per sobre altres seria injust. Això a L’ACCENT ho sabem i després d’una bona pila d’anys -a punts de celebrar els sis anys amb la nostra cita quinzenal- hem decidit introduir la secció d’esports.
Algú podria pensar que malament anem quan hom s’ha de justificar públicament per incloure una temàtica en forma de secció o subsecció. Però no es pot amagar que bona part dels militants de l’esquerra independentista i dels moviments socials viuen una relació d’amor-odi amb el món de l’esport.
Per parlar de les contradiccions entre els sentiments i la raó, de la història esportiva, de la relació entre esport i moviments d’alliberament, per conèixer clubs de nacions sense estat, redescobrir lluites obreres als estadis i molt més, senyores i senyors: “Esport és política”.
