Pujada de les pensions?
En prendre possessió del seu nou i flamant càrrec, el nou president de l’executiu es va plantar ben content i altiu davant de les Corts espanyoles a ratificar que, “complint la seva paraula”, pujaria les pensions, i va aprofitar el moment per tirar en cara a Zapatero la seva anterior congelació. La bancada “popular” es va posar en peu aplaudint ferventment al seu líder que, tot i haver de retallar per “responsabilitat” amb els mercats, mira alhora pels més humils.
En Rajoy va afirmar solemnement que aquesta seria la seva “única” política de despesa, però que els pensionistes “s’ho mereixien”, i alhora en pocs dies ha afilat les tisores, i entre d’altres mesures ha congelat el salari mínim i pujat l’IRPF. El suposat augment del poder adquisitiu dels pensionistes avalaria que el nou govern espanyol no només retalla drets i salaris, sinó que a alguns, els castigats pensionistes, també els beneficia.
Però el més sorprenent del cas és que ni tan sols aquesta única i solitària mesura beneficia als que afirma beneficiar, i ha estat un simple teatre per poder-se fer aplaudir pels fervorosos i ben pagats súbdits parlamentaris, amb transmissió en directe a totes les televisions.
Fixem-nos bé: l’any passat el govern del PSOE va congelar les pensions, i per tant durant aquest any els pensionistes no van augmentar els seus ingressos, mentre els preus van pujar entre un 2,4% i un 3% (segons les dades). Per tant, van perdre poder adquisitiu.
I el govern del PP els restituirà aquest poder adquisitiu perdut com havia promès? No, és clar. En Rajoy el que ha aprovat és una pujada finalment de l’1% de les pensions només per l’any 2012, sense cap compensació per a la pèrdua de poder adquisitiu del 2011. I aquesta nova mínima pujada farà perdre novament poder adquisitiu als pensionistes, atenent a que els preus pujaran al 2012 (segons les dades oficials, sempre més minses que les reals) pràcticament un 3% (2% més que les pensions).
Però no només això, sinó que l’executiu espanyol alhora ha aprovat l’augment de l’impost de l’IRPF, fins i tot el dels ingressos més baixos. Resultat, que fins i tot aquest 1% de pujada de les pensions se l’ha menjat l’augment de l’IRPF, i novament tenim les pensions congelades i sense cap augment real. Tantes paraules i discursos per deixar-ho tot ben igual.
Mirant els aplaudiments dels congressistes, un es podria preguntar si la seva disbauxa no l’havia provocat l’anunci de Rajoy, sinó el saber-se beneficiaris del 80% de la pensió màxima per estar només 7 anys de diputats, o del 100% d’aquesta pensió màxima (més de 2.500 euros mensuals en 14 pagues) per “servir” de parlamentari 11 anys. Mentrestant, els afectats no estan de festa, doncs el 55% dels pensionistes no arriben al pírric i congelat salari mínim interprofessional de 641 euros, i tres de cada quatre no són ni tan sols mileuristes. I ja portem dos anys de congelació. Però sembla clar que no són bones èpoques pel rubor, senyories, i si pels que no tenen cap vergonya.
