La destitució de Guillermo Zapata, regidor de cultura de Madrid des del passat dissabte, per uns tuits polèmics a la xarxa, ha donat via lliure a la dreta per llançar-se a una campanya de denúncies contra candidats.
Aquesta campanya ha arribat també als Països Catalans. ACVOT, una associació que pretén representar políticament algunes de les víctimes de la violència política, ha presentat una denúncia contra la regidora de la CUP a Barcelona, Maria José Lecha. L’acusen d’enaltiment del terrorisme per haver acabat el seu discurs d’investidura amb el crit de “Visca la terra lliure!”. També el polèmic exregidor del PP de Berga pretén que l’alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós (CUP), destitueixi Francesc Ribera per un seguit de tuits on feia mofa del ministre de l’interior espanyol o de José Ramon Bauzá. Però sembla evident que la determinació política de la CUP poc té a veure amb la determinació de Manuela Carmena de plegar-se a l’agenda marcada per la premsa de dretes.
Per contra, des de les files del PP, alguns representants electes han traspassat les línies de les declaracions desafortunades per incórrer en molts casos en delictes greus contra els drets civils. A diferència de la capacitat de la premsa de dretes per a marcar l’agenda política de l’esquerra estatal -sobretot a partir de l’estratègia de tensionament “antiterrorista” posada en marxa per Aznar-, el PP ha estat immune a les pressions d’aquesta esquerra cada vegada que s’ha relacionat algun càrrec públic seu amb posicions d’extrema dreta.
En aquest recull us mostrem tres dels casos més greus de vinculació de càrrecs electes PP amb l’extrema dreta que han quedat totalment impunes, tant penalment com políticament.
L’alcalde que negava l’holocaust
Clica damunt per ampliar l’article.
César Augusto Asencio Adsuar és alcalde de Crevillent des de 1995. Aquell any aconseguí l’alcaldia gràcies al suport de l’únic regidor de Falange Española. El suport falangista a aquest històric militant del PP no era tan estrany si llegim algun dels articles que publicava a la premsa alacantina el 1979. Asencio, en un article titulat “Explosión de pro-judaismo” feia afirmacions com que “molt hi hauria a dir sobre els camps d’extermini alemanys i el mite dels sis milions de jueus exterminats. Un estudi detallat ens demostra que tot això és fals”. La retòrica negacionista l’amania l’actual alcalde de Crevillent amb antisemitisme pel broc gros. “El jueu durant tota la seva vida s’ha dedicat a viure a costa dels demés amb la usura i les finances. Sempre d’intermediari-paràsit i mai com element productiu”.
Asencio no és un militant qualsevol del Partit Popular. Va arribar a ocupar la secretaria general del partit al País Valencià durant unes setmanes de la tardor de 2009 després de la destitució de Ricardo Costa. Enguany ha pogut mantenir l’alcaldia gràcies als vots de Ciutadans, que ha preferit investir aquest personatge abans que l’alcaldable de Compromís, segona força en aquesta localitat del Baix Vinalopó.
El candidat del PP en el grup que va fer la salutació feixista al Parlament
Francisco Ribas va saltar a la fama el 29 d’octubre de l’any passat per ser un dels sis espanyolistes que van ser expulsats del Parlament de Catalunya. Aquest grup va marxar de l’hemicicle cridant “Viva España!” i un dels seus membres va aixecar el braç fent una salutació feixista. Aquest grup havia estat convidat a l’hemicicle pel PP.
El partit, lluny de prendre mesures disciplinàries, va confiar la candidatura de Tona a Ribas. El seu cert ressò mediàtic, però, no va ser suficient perquè el PP entrés al consistori. 149 vots li van valer només el 4,49%.
L’alcalde del PP que considerava que els homosexuals eren “tarats”
En plena polèmica el 2005 per la llei sobre el matrimoni homosexual, l’alcalde del PP de Pontons va pretendre encapçalar un moviment de càrrecs elèctes i funcionaris que es neguessin a oficiar matrimonis entre persones del mateix sexe. Lluís Fernando Caldentey va afirmar en una entrevista a RAC1 que el matrimoni entre dues persones del mateix sexe era quelcom “immoral i deforme”, i va titllar els homosexuals de “tarats que tenen alguna disfunció física o psíquica”.
Davant la repulsa que van suposar aquelles paraules, el PP va sortir al pas desautoritzant l’alcalde. Fins i tot van anunciar a la premsa que seria expulsat del partit. El PP no tan sols no va expulsar el candidat, sinó que aquest tornà a ser alcalde sota les seves sigles el 2007, el 2011 i el 2015.
