Quan el feixisme enarbora la bandera d’Israel

El passat 20 de març van tenir lloc a Bolton (Greater Manchester) dues manifestacions d’ideologia contraposada. D’una banda, l’English Defence League havia convocat dos mil dels seus seguidors per protestar contra el perill que segons ells representa l’Islam per a la identitat anglesa; de l’altra,  mil cinc centes persones convocades per l’United Against Fascim s’aplegaven per protestar en contra. Tots dos grups s’aplegaven davant la casa consistorial, a Victoria Square, separats per una línia de polícia, en un gir pervers de la noció de democràcia i llibertat d’expressió per part de les autoritats angleses. Però a diferència de les manifestacions anteriors, a més de les habituals pancartes i crits d’odi alertant contra el perill d’islamificació d’Europa i la profusió de banderes angleses, l’English Defeance League va desplegar també banderes d’Israel, Estats Units i fins i tot una bandera amb l’esvàstica barrada i triangles roses, el que contrastava amb els braços alçats amb què alguns dels seus seguidors ‘saludaven’ als antifeixistes.

L’immens dispositiu policial, que comptava amb unitats a cavall, gossos entrenats per atacar i barreres metàl·liques de contenció es va acarnissar amb els antifeixistes. Abans de què arribessin els manifestants islamòfobs a la plaça, ja s’havien produït més d’una cinquantena de detencions entre els assistents a la convocatòria antifeixista. Les detencions es van produir sense que hi hagués cap incident que les justifiqués i es van dirigir principalment contra els organitzadors de la protesta, malgrat haver estat autoritzada. Així, per exemple el dirigent d’United Against Fascism fou arrestat acusat de conspiració per cometre desordres violents, igual que altres dirigents del Socialist Worker Party i altres organitzacions d’esquerres.  

Què és l’English Defence League?
Aquesta és la pregunta que porta de cap a les organitzacions antifeixistes i antiracistes que es plantegen com reaccionar davant un nou moviment islamòfob que es declara multi-racial, patriòtic i fins i tot antifeixista, malgrat molts dels seus integrants són propers al partit d’extrema dreta British National Party. L’origen de l’EDL data de març de 2009 arran de la convocatòria d’una manifestació a Luton (Bedfordshire) convocada per grups islamistes contra el retorn del regiment Royal Anglia destacat a la guerra d’Afganistan. La manifestació va enervar els ànims de les diferents firms de hooligans locals que van convocar una contramanifestació sota el nom d'”United Peoples of Luton” enfront el que consideraven un atemptat a l’orgull patriòtic britànic.

Aquest fet va servir d’espurna per què diferents firms que s’articulen en el moviment Casuals United UK s’organitzessin per crear un moviment de defensa de la identitat anglesa i occidental que ells consideren amenaçades per l’Islam. Des d’aleshores ençà, l’EDL ha seguit l’estratègia d’organitzar diferents protestes a ciutats i pobles on ells consideren que hi ha un perill d’islamificació: Birminghan, Manchester, Lancaster, Leeds,… algunes de les quals han acabat amb atacs contra comerços regentat per immigrants i enfrontaments amb les organitzacions antifeixistes.

La base mobilitzadora d’aquest col·lectiu es troba principalment en el moviment causal que infesta el futbol britànic i que fou utilitzat com a estratègia de reconversió dels skinheads a fi de camuflar la seva estètica per evitar la pressió policial. La convocatòria de manifestacions nacionals ha diferents zones ‘sensibles’ tindria com objectiu atreure l’atenció dels mitjans de comunicació enfront ‘l’amenaça’ que representaria la població musulmana.

Arran d’aquests fets, United Against Fascism, organització creada el 2003 per frenar l’ascens electoral del British National Party i que agrupa representants de sindicats i organitzacions polítiques d’esquerres ha començat a contestar el caràcter xenòfob organitzant contramanifestacions i denunciant els vincles d’aquest col·lectiu amb l’extrema dreta. La reacció de l’English Defence League enfront aquestes acusacions ha estat accentuar el seu caràcter prooccidental, radicalment antipalestí i la incorporació de simbologia impensable uns anys abans en l’extrema dreta a fi de negar les acusacions de racisme. Aquest fet ha comportat un xoc públic amb alguns representants del BNP que acusen l’EDL de formar part d’un complot sionista que pretén portar la guerra racial al Regne Unit i ha prohibit als seus membres implicar-s’hi. Tanmateix, tal i com ha denunciat la revista Searchlight especialitzada en el seguiment de l’activitat de grups d’extrema dreta existeixen evidents vincles entre les seccions de l’EDL i militants del BNP.

*Jordi Bonet resideix a Manchester (Anglaterra)