Quan la protesta indigna més que el feminicidi

Una concentració de denúncia dels feminicidis acaba sobtadament per l’actitud violenta d’un conductor que intenta atropellar manifestants. L’agressió remata la memòria de les dones, en posar en primer pla l’anècdota en lloc de l’assassinat estructural.

Aquest diumenge 25 d’octubre va tenir lloc una nova concentració de denúncia dels femincidis. Convocada pel col·lectiu de dones feministes Guerrilla Uterina, de Nou Barris, era la segona mobilització en 48 hores, ja que divendres n’havia tingut lloc una altra. El motiu: denunciar dos nous assassinats masclistes a l’Estat espanyol. Un home ha pretès atropellar cinc manifestants i després n’ha volgut agredir un.

Passades les vuit del vespre, hora de mobilització segons la convocatòria que corria per xarxes socials, una trentena de persones ha tallat el carril de sortida de l’Avinguda Meridiana a l’alçada de Fabra i Puig. A la pancarta s’hi podia llegir “No són morts aïllades, és un feminicidi”. Aquesta era la segona mobilització en 48 hores que convocava Guerrilla Uterina, col·lectiu de dones feministes de Nou Barris. Des de la darrera, divendres 23, havien estat assassinades dues dones més a l’Estat espanyol, miut de la nova protesta.

Els crits i càntics de la convocatòria, així com a la pròpia pancarta, deixaven clars els motius de la mobilització. Aquest fet no evitava que alguns clàxons sonessin com a queixa i que alguns vehicles s’escolessin pel carril contrari i sortegessin el tall.

Quan no es portaven ni deu minuts de protesta, un home ha volgut creuar la concentració. S’ha endut cinc persones per davant, ja que el cotxe no ha frenat tot i que elles eren allà dempeus. Només s’ha aturat quan s’ha volgut queixar per suposats desperfectes al vehicle; l’importava més el retrovisar que les dones assassinades o les manifestants atropellades. Ha començat una persecució d’un manifestant a qui acusava d’haver-li provocat desperfectes; ha fet algunes agressions verbals i físiques lleus, així com amenaces de tot tipus a diverses manifestants. Només s’ha calmat quan han arribat els Mossos d’Esquadra. Ara hi ha denúncies creuades.

Aleshores s’ha viscut una situació prou esperpèntica: persones que feia un moment no podien perdre cinc minuts per una concentració, en passaven a perdre més de trenta per pròpia culpa. D’altres persones que acusaven les manifestants de mobilització il·legal defensaven entre línies l’actuació de super-home de l’agressor del cotxe, esdevenint un contrasentit respecte qui ha de fer complir la llei, segons el seu punt de vista. Les manifestants, per la seva banda, s’esmerçaven a posar el centre de la discussió en allò important: l’assassinat constant de dones en una societat que, en el millor dels casos, mira cap a una altra banda o, encara pitjor, en critica la protesta.

Les concentrades han començat a marxar vora les nou del vespre. L’actitud no era pas la de tirar la tovallola sinó ben al contrari, la de seguir denunciant els feminicidis costi el que costi per tal que aquesta societat obri els ulls i reaccioni. Segons el web Feminicido.net, a data d’avui a l’Estat espanyol ja són 72 les dones assassinades; d’aquestes, vint-i-nou correspon als Països Catalans: catorze a Catalunya, tretze al País Valencià i dues a les Illes Balears i Pitiüses.

A l’hora d’acabar la redacció d’aquesta notícia, ens assabentem d’un nou possible cas de violència masclista a Manresa (el Bages).