Recta final per al IV Aplec de Camp de Túria

El canvi havia arribat a la la comarca valenciana de Camp de Túria molt abans que el 24-M: en plena hegemonia blava, l’any 2012, els joves de la comarca van impulsar una trobada per reunir i reviscolar la comarca, i fou tot un èxit. Quatre anys després, l’Aplec continua creixent, i com ens explica Marta Martin, membre de l’assemblea comarcal d’Arran i del grup promotor de l’Aplec, aquesta edició “és la de la consolidació del projecte de l’Aplec.”

Una comarca oblidada

La comarca de Camp de Túria, malgrat la seua proximitat a l’àrea metropolitana de València, és, com quasi totes les comarques d’interior, víctima de la marginació per l’administració: els 130.000 habitants viuen en 16 municipis gairebé incomunicats a causa d’un deficitari transport públic comarcal. Els serveis públics són deficitaris i com a màxim exponent,l’Hospital de Llíria, que s’ha inaugurat enguany després de més de 12 anys de protestes, (ja en el seu moment ho va denunciar Arran).

Com assegura Marta M., és precisament la proximitat a València la que actua com a fre ja que la gent s’hi desplaça per suplir les mancances locals. Així mateix, la manca “d’oportunitats laborals és una constant a tota la comarca”, ens diu Marta. Llíria, la capital, té una població de poc més de 20.000 habitants i és la més gran de la comarca, mentre que Gàtova, amb poc més de 500, n’és el poble més xicotet.

Un Aplec per teixir la comarca

L’Aplec és una iniciativa itinerant. La primera edició es va celebrar a Bétera i, posteriorment, l’Eliana i Nàquera, n’han recollit el testimoni. Enguany és el torn de la capital, Llíria, i potser per això el repte és major. “Major no, diferent”, ens corregeix Marta, “allò interessant del projecte és que cada any és un nou repte ja que el fet que la ubicació siga rotatòria per la comarca ens fa assumir nous i diferents reptes cada any. Donar-nos a conèixer, crear lligams amb el teixit associatiu i cultural de cada poble, treballar les relacions amb les institucions i els govern pertinents, buscar localitzacions per a cada acte. Tots els anys és un nou repte.”

Una de les característiques de l’Aplec és que hi treballen col·lectius de tota la comarca, no només de la ciutat que l’acull. Com explica Marta M., “tots els col·lectius treballem plegats per tirar avant l’Aplec i paral·lelament cadascú treballa amb els seus propis projectes (ateneus, casals, defensa del territori, AMPEs, organitzacions juvenils, associacions culturals, etc.); tenim la ferma convicció que Camp de Túria pot esdevenir una comarca referent pel que fa a la defensa de la nostra cultura i de totes aquelles lluites socials que milloren la nostra realitat. I l’Aplec, pensem, és una peça fonamental en aquest procés de vertebració i treball comarcal”. De fet, enguany destaca el nombre de col·lectius que hi treballen, que és major que en edicions anteriors. I la programació recull aquesta diversitat, que “van més enllà del concert en gran format de dissabte i pretén visibilitzar les diferents lluites i els molts projectes polítics a través, per exemple, de la taula rodona que organitzem cada any i -ens assegura Marta M.- és un acte clau de la programació”.

La ja gairebé tradicional Fira d’Entitats i d’Artesania serà una bona mostra d’aquesta diversitat de la comarca. A més a més, Llíria també acollirà una nova Fira Agroecològica que pretén donar a conèixer i revaloritzar els productes del camp de la zona.

Una nova manera de finançar-se

Una altra diferencia de l’edició d’enguany és el recurs al micromecenatge per finançar l’Aplec. Tot i que les activitats que s’hi celebren són autogestionades, sempre existeix una necessitat de recursos previs per permetre abordar l’esdeveniment amb garanties. De fet, al llarg de l’any s’organitzen activitats de tot tipus que permeten recollir fons per a l’Aplec. Enguany, per exemple es va celebrar la I Calçotada de Camp de Túria a Benaguasil que fou tot un èxit. Per a Marta M., “el micromecentatge a través de Verkami era, aquest any, una prioritat: ens permet obrir el projecte encara més i donar l’opció a que gent de tot arreu puga col·laborar amb nosaltres”.

Però a més a més, des de l’organització remarquen que cada any pugen els costs a causa de la pujada de l’IVA, de l’enduriment dels requisits administratius com les assegurances, de la seguretat privada, dels plans d’evacuació, dels serveis sanitaris i d’urgència i un llarg etcètera. I això els obliga a explorar noves fórmules de finançament.

En el moment d’escriure aquest article, resten deu dies per a la cloenda del Verkami i poc més de 1000 euros per recollir. L’organització ha assegurat en un comunicat que “estem contentes de l’acollida que està tenint el Verkami i esperem que el 26 de juliol, últim dia abans de tancar el projecte, hagem superat la quantitat marcada sense massa problemes”. Perquè aquests projectes són necessaris, hi coincidim plenament.

Podeu col·laborar en el Verkami ací.