>> Entrevista a Ada Colau, membre de l’Assemblea d’Afectats per les Hipoteques
L’ACCENT inicia una sèrie d’entrevistes a col·lectius i entitats que en aquests temps de crisi plantegen alternatives. Arreu del territori, sindicats, plataformes veïnals i múltiples moviments socials es plantegen com afrontar el nou context d’agudització de la precarietat per a àmplies capes de la societat, tant a nivell laboral, com en el terreny de l’habitatge, els serveis públics o els drets socials.
Hem volgut iniciar aquesta ronda d’entrevistes amb Ada Colau, membre de la recentment estrenada Assemblea d’Afectats per les Hipoteques, que es va constituir a Barcelona i Terrassa el passat 22 de febrer.
Primerament, d’on surt la iniciativa d’agrupar als afectats per les hipoteques? Que aportarà als afectats el fet d’organitzar-se?
Diversos col·lectius que portem anys en la defensa dels drets socials i en particular del dret a l’habitatge vam detectar l’augment de les persones amb greus dificultats per fer front al pagament de les hipoteques. A través d’internet vam entrar en contacte amb un grup d’afectats de Madrid (denominats Ahorcados por la Hipoteca) i els vam convidar a fer una xerrada a Barcelona. Vam decidir fer una convocatòria d’afectats a Barcelona i Terrassa i la resposta massiva que va tenir ens va confirmar la necessitat de la iniciativa.
Quantes persones calculeu que poden estar afectades, i quantes s’han adreçat a l’Assemblea? Les persones afectades sabem que són molts milers. A l’Assemblea s’hi han adreçat, presencialment, prop d’un centenar. Però via telèfon i internet moltes més.
Heu detectat que hi ha un perfil determinat o més comú entre els afectats?
La gent més afectada és la que va contractar hipoteques a partir del 2006, moment àlgid del boom immobiliari. El perfil per tant és molt variat però, com sempre, afecta amb més duresa a les capes més vulnerables de la societat, especialment als milers de persones que s’han quedat a l’atur.
Quines solucions concretes han sorgit d’entre els afectats per aquesta problemàtica?
D’una banda demanem respostes immediates d’urgència, com aturar els desnonaments i garantir l’accés a justícia gratuïta. D’altra banda proposem solucions que considerem justes i viables, ja que s’estan aplicant a altres llocs, bàsicament dues: igual que als Estats Units d’Amèrica i altres països d’Europa, exigim el que s’anomena “dació en pagament”, és a dir, que si tornes les claus de la casa hipotecada al banc, el deute queda liquidat: és un abús i un exemple de cobdícia màxima que, a l’Estat espanyol, els bancs puguin quedar-se el teu pis, subhastar-lo per la meitat de preu (el preu inicial sobrevalorat que ells mateixos van fixar) i et reclamin l’altra meitat com a deute pendent; hi ha gent que el banc l’ha fet fora de casa i encara li reclama el pagament de 100.000 euros.
Una altra proposta és que l’administració forci als bancs a renunciar a una part significativa del deute i, a preus de protecció oficial, es quedi els habitatges hipotecats per reconvertir-los en pisos de lloguer social, de manera que l’afectat s’allibera del deute i la societat guanya pisos de lloguer social.
Finalment, exigim una auditoria social i independent sobre el funcionament del mercat hipotecari. Hi ha prou indicis que indiquen que la ciutadania ha estat víctima d’un frau generalitzat i caldrà aclarir on han anat a parar els beneficis astronòmics generats durant el boom immobiliari.
S’ha destacat des de diversos mitjans de comunicació que la problemàtica de les hipoteques ha afectat especialment a les persones immigrades, amb una situació també precària a nivell legal, i moltes vegades a nivell laboral, com creieu que poden afrontar col·lectivament aquesta realitat des d’aquesta situació? Des de l’assemblea veiem amb molta desconfiança el missatge en el que insisteixen alguns mitjans de comunicació segons el qual “el problema d’hipoteques és un problema d’immigrants”. En realitat el problema de les hipoteques és un problema generat per bancs i immobiliàries amb la complicitat de l’administració, i les víctimes són persones que necessitaven habitatge i van trobar totes les facilitats per comprar i cap per llogar. Per tant els afectats són immigrants i autòctons.
Dit això, és cert que moltes persones immigrades estan patint especialment, ja que pateixen discriminació a diferents nivells i són dels col·lectius que més pateix l’atur. Però crec que la millor forma de fer front a això és com es fa, no permetent que s’estigmatitzi com un “problema d’immigrants”, i unir-nos afectats autòctons i immigrants per denunciar que bancs i caixes han estafat i pretenen seguir l’estafa a la població.
Teniu constància de l’existència d’altres iniciatives anàlogues en altres ciutats de l’Estat o d’Europa?
Sí, s’estan constituint grups d’afectats per tot l’Estat (Madrid, Elx, la Rioja…) i ens estem intentant coordinar. A Europa de moment no tenim notícies, però no és estrany, ja que l’Estat espanyol és el cas europeu més similars als EUA en la liberalització del mercat de l’habitatge amb les nefastes conseqüències que això comporta.
Com valoreu els plans especials anticrisi que ha anunciat el govern de Rodríguez Zapatero en aquest àmbit?
En poques paraules: una presa de pèl. L’única mesura plantejada per Zapatero ha estat l’anomenada “moratòria ICO” que, amb grans dosi de propaganda, va anunciar com una rebaixa de la meitat de la quota hipotecària durant dos anys. Però en realitat aquesta mesura està pensada un cop més per a les entitats financeres, i no per a les famílies, ja que són les entitats les que voluntàriament decideixen acollir-s’hi o no. A més té requisits que deixen fora a les famílies en situació de major vulnerabilitat i en qualsevol cas suposen aplaçar i agreujar el problema, ja que la quantitat aplaçada s’haurà de pagar després de dos anys afegint-t’hi interessos.
Aquesta nova plataforma ciutadana té evidents nexes amb moviments socials ja existents amb antelació a la crisi, com el moviment per un habitatge digne. Perquè ha calgut crear un nou espai i quines relacions teniu la intenció de mantenir amb la resta de moviments socials?
Com ja he dit, persones i col·lectius vinculats al moviment per un habitatge digne estem entre els impulsors d’aquesta iniciativa, així que relació n’hi ha molta. Però ha calgut un nou espai perquè la problemàtica específica de les hipoteques és ara molt punyent i alhora complexa.
Finalment, quines són les properes mobilitzacions que teniu programades?
A la darrera assemblea del 22 de març vam acordar diverses mobilitzacions. El proper 28 de març ens sumarem a la manifestació convocada per la Campanya Que la crisi la paguin els rics. I farem una primera convocatòria pròpia, específica pel tema de les hipoteques, el 25 d’abril a les quatre de la tarda a plaça Catalunya. En breu també preveiem fer algun tipus d’acció de pressió als bancs i caixes que a dia d’avui segueixen intentant aprofitar-se de la gent, amenaçant de treure’ls la casa per forçar-los a endeutar-se encara més.
MÉS INFO:
WWW.AFECTADOSPORLAHIPOTECA.BLOGSPOT.COM