Treballes durant anys en el Servei de prevenció d’accidents, salvament, socorrisme i informació a l’usuari i usuària a les platges de Barcelona. Ho fas per Creu Roja, que té el servei externalitzat per l’Institut Municipal de Parcs i jardins de l’Ajuntament de Barcelona.
T’organitzes col·lectivament i sindicalment, en aquest cas, a la CGT, i realitzes diferent acció sindical per millorar les condicions laborals. Ho aconsegueixes.
Després d’anys veus que Creu Roja perd, voluntàriament, la licitació i passa a mans de Pro-Activa, que la guanya, mantenint l’externalització per part de l’Ajuntament i precaritzant les condicions laborals.
Preguntes sobre com quedarà la feina, no reps respostes, no saps si et quedes sense feina i si no és el cas no saps com queden els drets laborals i les condicions econòmiques.
Convoqueu i assisteixes a una protesta davant de l’Ajuntament el passat dimarts 8 de març per que aclareixin que passa amb els llocs de treball. La responsable política de Parcs i Jardins, Janet Sanz, ve a dir que la licitació és correcte i que la subrogació no és obligatòria legalment.
Marxes de Plaça Sant Jaume tal com has arribat i a cada dia que passa s’apropa més l’ERO de Creu Roja.
Tornes amb altres companys i companyes el divendres 11 de març a les 9 del matí a les portes de l’Ajuntament, veus passar l’Alcaldessa, Ada Colau, per dintre de l’edifici i aconsegueixes entrar i parlar amb ella, que et deriva a Janet Sanz i Sant tornem-hi.
La responsable política de Parcs i Jardins et parla d’un informe jurídic sobre la licitació. Et diu que us donarà una còpia, esperes dintre de l’Ajuntament amb una vintena de socorristes més.
Casualitats de la vida institucional, a les 12h surten quasi tots els i les polítiques a les portes de l’Ajuntament per fer un minut de silenci per les víctimes del terrorisme. O això diu Ciutadans.
La gent de la CUP Capgirem Barcelona no surt, està amb els socorristes des de bon matí.
Colau evita els socorristes tancats a L’Ajuntament reclamant el lloc de feina.
A la tornada del minut de silenci dels i les polítiques només dos (Alfred Bosch i Marilen Barceló) es paren a parlar amb els socorristes. I mira que vas amb una samarreta blanca que indica que podeu perdre els llocs de treball. Per allà passen regidors i regidores de Barcelona en Comú, PSC, CiU i PP i res de res. L’humanisme abstracte sembla que és més portable que l’humanisme concret.
Com sembla un dia de casualitats per allà passa també el cap de llista d’En Comú Podem al Congrés del Diputats i Diputades espanyol i, sorpresa, sorpresa, tampoc s’atura. I això que aquest anava a les llistes de la CGT a la UAB. Coses de l’alta política suposo…
Al migdia, a l’espera d’una còpia de l’informe dineu entrepans a l’entrada de l’Ajuntament i tot indica que la cosa anirà per llarg. La Guàrdia Urbana rep ordres i a partir de llavors per entrar t’has d’identificar amb el DNI.
A la tarda, la responsable política de Parcs i Jardins us informa que la còpia de l’informe jurídic no podrà ser, per que els tècnics ja han marxat. Llavors apareix la possibilitat de tenir el resum de l’informe jurídic. A continuar esperant.
A la tarda, i una mica més tard, la mateixa responsable acompanyada pel regidor Eloi Badia informa que el resum tampoc podrà ser, però que si marxeu dilluns a les 20h us podran atendre. Mentrestant, a la subrogació i a les condicions de treball ni estan, ni se les espera.
A les 21h, tornen a baixar les mateixes dues regidores més Manu Simarro, Cap de premsa d’Alcaldia, i et comuniquen que avancen la reunió de dilluns de les 20h a les 8h però que no us podeu quedar a dormir a l’Ajuntament. Si ho feu, la reunió de dilluns podria quedar sense efecte. Noves ordres de la Guàrdia Urbana, ja no pot entrar ningú, ni ensenyant el DNI.
I en aquest punt, Eloi Badia remarca que no us podeu quedar a dormir, que això no ha passat mai. Quan se li qüestiona què pensa fer, si està pensant enviar als UPAS de la Guàrdia Urbana, ell respon: “alguns és el que voldríeu”. S’equivoca de ple, el que volen els i les socorristes és el seu lloc de feina en les mateixes condicions. Tampoc és tan difícil d’entendre.
Assemblea de socorristes i es comença a muntar el campament base per passar la nit a l’Ajuntament. Arriben sacs de dormir, menjar, cartrons per posar al terra i aïllar-se del fred i anar fent.
Els UPAS es presenten al consistori i per ordres sempre superiors (Evelio? Amadeu? Ada?) decideixen que al despatx de la CUP Capgirem Barcelona, on per cert s’està més calentó, només hi poden entrar les regidores. Doncs res, tothom a dormir a l’entrada on aparquen els cotxes oficials.
A les 00h tornen a baixar els responsables polítics abans mencionats i comencen les negociacions. A les 3:45 s’arriba a un acord on l’Ajuntament es compromet a garantir els llocs de treball, a treballar i vetllar per mantenir les condicions laborals actuals i a supervisar les converses entre l’empresa adjudicatària i els treballadors i treballadores.
Un cop signat tothom, Jordi Martí, Gerent Municipal, inclòs, cap a casa o cap on cadascú decideixi. La nit es llarga, com llarga és l’estona que han fet esperar aquest acord.
La reunió del dilluns de la setmana següent acaba passant al dimecres i una nova reunió el divendres de la mateixa setmana. Continues veient que la temporada de platges s’apropa i malgrat tot encara no està gaire clar com serà la vostra feina.
Les misèries polítiques i humanes semblen tatuades en segons quins càrrecs de govern i d’oposició.
El teatre de les aparences, també conegut com Ajuntament, necessita un tractament de socorrisme humà el més aviat possible. I a poder ser que sigui de propietat i gestió municipal. Ja només faltaria que també estigues externalitzat.
*Josep Garganté és conductor d’autobusos de TMB i regidor de CUP Capgirem Barcelona.
