1 - L’amenaça neofeixista és real
A tot Europa i al món, els partits neofeixistes estan prenent el poder. Les seves idees xenòfobes i autoritàries s’estenen per tota la societat. Però no es tracta de banalitzar allò que ens està passant. No es tracta de normalitzar un partit fundat per SS i partidaris de l’Algèria francesa.
Rassemblement National és un partit neofeixista. Fantaseja amb la puresa d’una nació tancada en ella mateixa. Una nació “blanca i catòlica” que exclou i discrimina. Promou una guerra de civilització. Exalta la virilitat, la masculinitat tòxica i la força bruta. Perpetua el racisme colonial més ranci. Estigmatitza bocs expiatoris i designa enemics interns: ahir els “judeu-bolxevics”, avui els “islamo-esquerrans”. Afirma que les desigualtats de classe, gènere i raça són “naturals”.
El RN forma part de la continuïtat històrica del feixisme del segle XX. A diferència d’Itàlia i Alemanya als anys 30, el neofeixisme no és un moviment de masses amb milícies de carrer armades. Si més no encara no. D’altra banda, s’ha enquistat profundament a l’aparell repressiu de l’Estat. Està profundament arrelat a les files de la policia i l’exèrcit.
En menys de 20 anys, ha imposat les seves idees al paisatge cultural i mediàtic, des de Bolloré TV (grup mediàtic d’extrema dreta) fins als exèrcits de trolls a les xarxes socials. De mica en mica s’ha imposat com a primera força electoral del país. Avui és a les portes del poder.
2 - L’arribada al poder dels neofeixistes és la prolongació lògica de les polítiques neoliberals i autoritàries dels governs anteriors.
Durant anys, la dreta i l’esquerra han estat preparant el terreny per als neofeixistes. Sarkozy s’ha jactat de voler “netejar amb un karcher els suburbis” i “desfer-se de la xusma”. Ha creat un Ministeri d´Identitat Nacional i ha augmentat el nombre de lleis de seguretat. Hollande va declarar l?estat d?emergència. Va llançar granades als joves per imposar la seva llei de la feina. Va voler introduir la “inhabilitació per nacionalitat” a la Constitució.
Macron va abolir el dret a terra a Mayotte. Va prohibir l’ús de la “abaia” (roba traditional a molts països àrabs) a les escoles. Ha tret endavant una llei de separatisme i una llei d’immigració que recullen les propostes de l’RN. Ha dissolt més associacions que cap altre govern. Recolza cegament l’extrema dreta israeliana i el genocidi que perpetra a Palestina. Durant 20 anys, l’esquerra i la dreta del govern s’han alineat amb les idees de l’RN. Ho han banalitzat i normalitzat. Apliquen algunes de les seves polítiques sense que RN ni tan sols governi. Organitzen l’estat d’excepció, reforcen el racisme sistèmic i anomenen els mateixos enemics interns que RN. L’esclavatge del capitalisme neoliberal i la fascització es reforcen mútuament. L’extrem centre fa el joc a l’extrema dreta. Durant molt de temps, va utilitzar l’extrema dreta com a espantaocells electoral per guanyar eleccions malgrat les seves polítiques antisocials. Ara es prepara per cedir-los el pas. En dissoldre l’Assemblea Nacional, Macron li dóna via lliure. L’extrema dreta podria tornar al poder per primer cop des del règim de Vichy.
Siguem clars: encara que els successius governs han preparat acuradament el terreny, una possible presa del poder neofeixista continuaria sent un moment decisiu. Una acceleració fulgurant de la devastació ecològica, social i colonial. Un electroshock autoritari per mantenir la dominació capitalista sigui com sigui. És difícil imaginar-se les mesures que s’adoptarien en primer lloc contra els exiliats i les persones d’origen immigrant, els musulmans i els barris obrers, les persones LGBT i els treballadors precaris, els treballadors socials i les associacions de solidaritat. És difícil imaginar la brutal ofensiva que es llençaria contra les lluites socials i ecològiques. Històricament, el feixisme sempre ha buscat aixafar tots els que s’oposen al règim, per qualsevol mitjà necessari. És impossible imaginar-se les accions d’una policia desacomplexada amb Bardella com a primer ministre.
3 - Aquestes eleccions són crucials, però les urnes per si soles no aturaran l’ascens del feixisme
No oblidem el Front Popular del 1936. Va néixer als carrers d’una manifestació antifeixista. Les mesures clau -com la introducció de les vacances pagades- van ser el resultat d’una llarga vaga general i d’ocupacions de fàbriques que van començar l’endemà de la victòria electoral. L’anunci pel Nouveau Front Populaire (NFP) d’una moratòria sobre les megabases i les autopistes al seu programa per als 15 primers dies és fruit de la relació de forces que les nostres lluites han sabut imposar en els 3 darrers anys.
El terreny i el ritme de les Sublevacions de la Terra són els de la lluita, l’autoorganització dels moviments i l’acció popular directa. Sigui el govern neofacista, macronista o d’esquerres, continuarem lluitant contra l’acaparament de terres per part de l’agronegoci i la concretització del món. Sigui quin sigui el resultat, les nostres lluites i les nostres accions han de fer un pas endavant davant les amenaces combinades de la devastació ecològica i la fascització.
Aquest és un moment històric. No n’hi ha prou de bloquejar el Rassemblement National a les urnes; hem de bloquejar físicament el pas. No ha d’arribar al poder, ni tres setmanes, ni tres anys.
Per això cridem als comitès locals de Soulèvements de la terre i als col·lectius de veïns en lluita als quals estem vinculats:
Abans de les eleccions
-
intensificar les manifestacions contra l’extrema dreta a tot França
-
unir-se a la manifestació en homenatge a Nahel (el jove assassejant per un policia l’anus passat) el 29 de juny
-
participar o iniciar assemblees i banquets populars
-
intensificar les iniciatives antifeixistes al camp per no deixar que l’extrema dreta guanyi més terreny a les zones rurals (com els nostres companys de terres de lutte ens insten a fer a les lluites locals: https://reporterre.net/Construisons -des-resistances-locals-a-l-extrem-droite ).
Després de les eleccions
Si el RN és al poder, ens hem d’assegurar immediatament que no pugui aplicar el seu programa. Vet aquí algunes propostes inicials d’acció conjunta i àmbits de convergència. Us convidem a discutir-les als vostres comitès i assemblees locals d’aquí al 30 de juny:
-
Planificar bloquejos selectius i preses de rotondes a tot França a partir del 8 de juliol. Establir bloquejos físics a l’exercici del poder i els espais d’autoorganització als carrers si els bloquejos electorals no han estat suficients.
-
Si el RN és escollit, impedir que els Jocs Olímpics consagrin un govern feixista davant dels ulls del món sencer.
-
Reunir-se en massa al poble de l’aigua contra els megacentres del 16 al 21 de juliol, primera gran mobilització estival postelectoral i lloc d’organització de la resistència. Canal Telegram : https://t.me/STOPmegabassines
Abans i després de les eleccions
construir una campanya d’acció contra el grup Bolloré, actor principal de la logística extractivista neocolonial els beneficis del qual s’utilitzen per reforçar l’hegemonia cultural neofeixista a través del seu imperi mediàtic. Aquest grup, que treballa sense parar per posar l’extrema dreta al poder, té múltiples seus a tot el país.
El moment és greu.
Ha arribat el moment de construir una xarxa de resistència, de teixir una xarxa de contrapoders populars.
Ha arribat el moment de forjar noves aliances i desplegar noves estratègies allargant la mà a nombrosos col·lectius, sindicats i organitzacions.
Això vol dir una dura lluitar sobre el terreny i lliurar una batalla cultural.
Significa fer ara els passos necessaris davant de la repressió, difonent pràctiques de seguretat i solidaritat.
Significa poder posar les bases d’una resposta en cas de gir neofeixista.
En les properes setmanes, recolzarem iniciatives per construir un front de lluita que reuneixi treballadors, estudiants, pagesos i habitants de barris populars, del camp i de les ciutats, decidits a unir-se per desarmar el feixisme.
