Tothom està contra la guerra fins que comença la propaganda de guerra. Ningú es considera un belicista, però aleshores la maquinària es posa en marxa i, abans que te n’adonis, ja han triat els eslògans que han estat programats per cridar i agiten les banderes que han estat programades per onejar i combreguen amb tot el que la màquina de guerra imperial vol en aquell moment.
Pràcticament tothom us dirà que els agrada la pau i que odia la guerra quan els ho pregunteu; La guerra és la pitjor cosa del món, i a cap persona sana li agrada pensar-hi. Però quan les rodes es troben amb el camí i és hora d’oposar-se a la guerra i impulsar la pau, aquells que anteriorment s’havien proclamat “anti-guerra” estan a l’altra banda cridant perquè s’aboquin més armes en una guerra per delegació que el seu govern deliberadament ha provocat.
Això es deu al fet que la teoria de ser anti-guerra és molt diferent de la pràctica. En teoria, la gent només s’oposa a la idea de fer esclatar altres persones sense una bona raó. A la pràctica, sempre reben una gran quantitat de missatges multimèdia que els donen raons molt bones perquè aquestes persones han d’esclatar.
Ser veritablement contra la guerra no és fàcil. No sembla que la gent se’n faci la idea en la seva imaginació. és com ser arrossegat per un diluvi d’informació dissenyat per manipular, confondre i treballar-hi mentre et criden els que han caigut en el rentat de cervell. No és maco. No és divertit. No és el moment de poder de les flors, de sentir-se bé, que la gent intueix que és quan mira la part de si mateixa que busca la pau. És enfrontar-se a la maquinària de propaganda més sofisticada que mai ha existit mentre se’ls ofereixen totes les raons per no fer-ho.
Quan la gent es considera “anti-guerra”, acostuma a imaginar-se com a contrari a una altra guerra de l’Iraq, o en contrari a algun president teòricament semblant a Hitler que comenca una guerra perquè li agrada matar gent. No s’imaginen la realitat del que és ser anti-guerra a la pràctica.
Com que vendre la guerra al públic és un component integral de tota estratègia bèl·lica, la guerra sempre semblarà necessària des de la perspectiva general i no semblarà com aquelles altres guerres que ara sabem en retrospectiva van ser errors. Sempre està dissenyada per semblar atractiva. Mai no hi haurà propaganda de les pròpies atrocitats. Mai no hi deixarà d’haver motius per vendre aquesta intervenció militar com a especial i completament necessària. Aquest serà el cas cada cop, perquè així s’empaqueten i es presenten les guerres modernes.
És per això que sempre veuràs algusn autoproclamats esquerrans o antiimperialistes que es defineixen a si mateixos animant l’últim projecte de guerra dels Estats Units. En teoria s’oposen ideològicament a la idea de la guerra, però la manera en què es manifesta a la pràctica sempre és diferent del que s’havien imaginat.
Tota la nostra civilització està modelada per la propaganda domèstica, però l’única vegada que escolteu aquesta paraula en el discurs dominant és quan s’utilitza per discutir la influència relativament gairebé inexistent de la propaganda russa en la nostra societat. Tota l’alarma general que sona sobre la propaganda russa dóna la impressió que comprèn prop del 100 per cent de la propaganda total que consumeixen els occidentals, quan en realitat és una petita fracció de l’u per cent de la propaganda total que consumeixen els occidentals. Gairebé tota prové de fonts occidentals.
La propaganda és l’aspecte més ignorat i menys valorat de la nostra societat. Té molta més influència sobre com pensa, actua i vota el públic que qualsevol dels nostres mecanismes oficials per fer-ho, però amb prou feines es discuteix, no s’ensenya a les escoles, i fins i tot les millors ideologies polítiques amb prou feines ho toquen en relació amb altres àrees d’atenció.
Tota la preocupació per la propaganda russa dels responsables de la narrativa de l’establishment s’acosta molt a revelar el seu secret: que saben que és possible manipular la manera com el públic pensa, actua i vota utilitzant els mitjans. Simplement no admeten que són ells els que ho estan fent.
De fet, és la cosa més estranya del món que hi hagi alguna cosa que hagi estat afectant directament les nostres ments durant tota la vida, i que afecta directament la manera com s’organitza tota la nostra societat, però no en parlem constantment. Hauria d’estar al davant i al centre de la nostra atenció.
Però, per descomptat, aquesta és tota la idea. La propaganda només funciona amb aquells que no saben que estan rebent propaganda. La capacitat de l’imperi centralitzat dels Estats Units d’amagar la seva màquina de propaganda és un element fonamental de la seva brillantor.
Ser veritablement anti-guerra és necessàriament un compromís per esbrinar no només què és cert sobre totes les narracions de guerra que actualment promulga la màquina de guerra imperial, sinó totes les narracions que t’han alimentat sobre el món des que eres jove. És un compromís amb la veritat que adquireix una qualitat gairebé espiritual en la manera com informa tots els aspectes de la teva vida quan estàs compromès de veritat.
És important investigar i aprendre coses noves sobre el món, però el que és igualment important i que no s’emfatitza prou és la pràctica d’examinar les creences que ja teniu sobre la vostra societat, el vostre govern, la vostra nació i el vostre món. Pregunteu si són realment veritables i qui podria beneficiar-se de que els cregueu.
No cometis l’error de suposar que seràs prou conscient i estaràs prou informat per detectar totes les mentides immediatament. Estàs davant de la màquina de propaganda més avançada i poderosa que hagi existit mai, i has estat immers en els seus efectes tota la vida. Es necessita una mica de temps. Fins i tot els més conscients d’entre nosaltres van ser adoctrinats a la visió del món dominant fins a cert punt abans de les seves vides, i fins avui la majoria de la informació que obtenen sobre el món té algunes de les seves arrels i branques en parts de la matriu de propaganda.
Cal treballar per veure les coses amb prou claredat per formar una visió del món realment basada en la veritat. Però si no ho feu, és impossible ser realment esteu contra la guerra, perquè no us podeu oposar hàbilment a una cosa que no enteneu. Lluitar contra la màquina de guerra imperial és lluitar contra la màquina de propaganda imperial.
* Caitlin A. Johnstone és una periodista per lliure, socialista australiana, publica a Medium, Steemit i el seu web.
