El 24 de juliol, a les onze del vespre, l’aviació Turquia anunciava l’inici d’una operació militar contra l’Estat Islàmic a Síria. Era el darrer pas d’una tàctica fredament calculada des de fa mesos. Per què ara sí i no en els darrers tres anys?
En primer lloc, el govern turc ara és provisional. Ha governat en majoria absoluta tots aquests anys ajudant a l’oposició siriana al govern de Baixar al-Àssad. Però el 7 de juny la va perdre i des de llavors, tot i que negocia amb neofeixistes (MHP) ha estat incapaç de formar nou govern.
En segon lloc, Turquia ha tingut els darrers anys l’Estat Islàmic a la frontera amb Síria. Entre mig algunes zones del nord de Síria eren controlades per milícies kurdes properes al PKK. Turquia ha anat proveint d’armes, electricitat i aliments a l’EI. En tots aquests mesos no han tingut ni un sol incident. Soldats turcs acompanyaven a voluntaris islamistes fins la frontera i els ajudaven a creuar. A canvi Ankara va demanar a l’EI que esclafés els kurds. El 15 de setembre els islamistes van iniciar un brutal assalt contra un dels tres cantons autònoms kurds de Síria: Kobanê. I gairebé el van conquerir però la resistència kurda va sorprendre el món. Des de llavors les milícies kurdes no han parat d’avançar i han conquerit 400 poblacions sirianes. El 15 de juny ho feien a Tell Abyad tallant un dels dos cordons umbilicals que usava Turquia per ajudar l’EI. Ara preparava l’atac sobre el segon: Jarablus. És en aquest moment, quan Turquia ha dit que ajudaria en la lluita contra l’EI. La realitat és tot el contrari.
En tercer lloc la legitimitat del moviment kurd és creixent. Cada setmana apareixen reportatges lloant la integritat ètica de les milícies kurdes (YPG i YPJ) a Síria. A més són creixents les veus que indiquen que cal reconèixer que el PKK i el seu moviment afí és, hores d’ara, la força més efectiva, potser l’única, contra l’EI.
La trampa política del govern turc, perversa, consisteix en fer veure que ataca l’EI, grup que practica el terror de forma ostensible. La realitat, però, és just el contrari. Des de dijous l’aviació turca no ha realitzat ni cinc bombardeigs contra les posicions de l’EI a Síria. En canvi ha bombardejat 400 punts de la milícia kurda del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a l’Iraq violant l’espai aeri de l’estat veí. Al mateix temps ha llençat una macro operació repressiva contra l’Estat Islàmic. Ara bé, hi va afegir que també seria contra “qualsevol terrorisme”. De les prop de 600 detencions, quatre cinquenes parts són DE persones vinculades al moviment kurd o a l’esquerra turca. Dues persones han estat assassinades extra judicialment. Com s’entén si la prioritat era l’EI? S’entén mentint i fent una trampa política.
Caure en el parany de que “Turquia s’ha afegit a la lluita contra l’Estat Islàmic” és fer el joc al govern islamista turc. La cortina de fum consisteix en un petit xoc a Kilis dijous 23 i un bombardeig a territori sirià i algunes detencions. El foc, una veritable flamarada, és incendiar el Kurdistan. Obligar el PKK a respondre, i ningú pot dubtar de l’enorme capacitat de la milícia kurda. Turquia cerca provocar l’acció militar del PKK bombardejant-lo 400 vegades. Així, quan el PKK respongui, podrà equiparar, l’Estat Islàmic i el PKK. És el seu únic objectiu: tornar-ho tot molt fosc fins que la lluna sembli el sol.
