Serena Shim va ser assassinada avui fa un any. El 19 d’octubre de 2014 un vehicle va topar amb el seu. Va morir a l’acte. El vehicle amb el qual va topar va desaparèixer després. Així ho va denunciar la cadena iraniana per la qual treballava, “Press TV”. El sospitós accident va provocar crítiques i el governador de la província de Sanliurfa va prometre un informe per aclarir els fets. Mai s’ha fet.
Serena era de nacionalitat nord-americana, nascuda a Michigan i d’origen libanès. Tenia 29 anys quan la van matar i era mare de dos fills, una nena i un nen. Dos dies abans va denunciar públicament que els serveis secrets turcs (MIT) l’havien amenaçada. Els MIT l’acusaven d’espiar en el marc del setge de Kobanê. La ciutat kurda de Síria vivia llavors l’atac de l’Estat Islàmic i Shim va denunciar la col·laboració de les forces turques amb els fonamentalistes sunnites. La seva acusació era clara: voluntaris de l’IS arribaven a la frontera de Turquia amb Síria en camions de suposades ONGs. Aquests camions els feia arribar el govern turc que després els ajudava a creuar cap a Síria a combatre contra el moviment kurd. Dos dies abans va dir “tinc por, doncs el MIT m’ha amenaçat per desvelar-ho”.
Podríem dir que no va morir debades. Que la seva mort va servir per canviar les coses. No va ser així. L’única cosa que va canviar és que, des de llavors, cap periodista s’ha atrevit a denunciar la col·lusió del govern islamista turc de l’AKP amb l’organització islamista Estat Islàmic.
