>> Entrevista a Xavier Herrero, artista faller
En anys anteriors, L’ACCENT hem prestat atenció al món de les Falles des de l’òptica dels fallers o els estudiosos de la festa. Enguany, però, hem volgut anar una mica més enllà i endinsar-nos en un taller artístic per conèixer com és el dia a dia en la construcció dels monuments fallers. Entre el polsim i l’olor de vernís i pintura, els artistes fallers ultimen la seua feina aquests dies abans de la plantà del 15.
Tot i el gran volum de feina, el xativí Xavier Herrero ens ha dedicat una estona i ens ha resolt alguns dubtes sobre el procés de creació d’una falla. I és que sense ells, la gran festa valenciana no tindria cap sentit.
Des de quan et dediques a construir falles i fogueres? Per què et dediques a açò?
La primera falla infantil la vaig fer el 1985 als 14 anys. Professionalment vaig començar el 1990 i vaig triar aquesta professió perquè des de xicotet sempre era el que volia ser, així que és vocacional.
I quins són els requisits per poder ser artista faller i foguerer?
Per poder ser artista faller el principal requisit és que t’agrade i tenir aptituds artístiques. És una professió prou vocacional, així que resulta prou important el fet d’agradar-te l’ofici. Acadèmicament no és necessària cap titulació, encara que qualsevol estudi artístic sempre ve bé.
Per a quines falles i fogueres has treballat i treballes?
En la meua carrera professional he fet més de cent monuments fallers, així que enumerar-los és un poc difícil. Cada un en el seu moment ha tingut la seua importància. Enguany, quant a falles, només en fem dues a València: una en secció 1a A, que és la de Sant Vicent- Periodista Azzati, i una altra en 1a B, que és la de Ribera-Convent Santa Clara.
Quant de temps tarda de fer-se una falla com, per exemple, alguna de les de secció especial?
Per fer-les, el temps depèn del seu pressupost i dificultat de creació però en el cas d’una especial es podria dir que pots dedicar de mitjana uns sis o set mesos.
I quan comenceu a fer-la i quins són els passos?
El taller no para (només per a les vacances), com en qualsevol treball. Així que res més passen falles ens posem a treballar; per exemple, enguany començarem el dia 23 de març la nova temporada. Els passos són els següents: primer s’estableix contacte amb el possible client, després es realitza l’esbós, una vegada aprovat es firma contracte i es comença a treballar la maqueta, el modelatge, l’empaperat, el màstic, la imprimació, l’escatat, el pintat, el transport a l’emplaçament i el muntatge. Això seria ràpidament la descripció del treball que fem.
Enguany s’ha notat la crisi econòmica a l’hora dels pressupostos de les falles?
Encara no. Això es notarà en les pròximes contractacions.
D’acord, més coses. Com ha evolucionat en el temps la construcció de les falles (materials, noves tecnologies, pintura…?
El canvi ha sigut a tots els nivells, ja siga en qüestions tècniques com estètiques. Quant a les tècniques els més notables són la utilització de poliestirè expandit per al modelatge i l’escànner en 3D per a la maquetació.
Però… un artista faller és més pintor que escultor, o totes dues coses alhora?
Un artista faller ha de ser un Leonardo Da Vinci, és a dir, dominar totes les arts possibles i, a més de ser un poc enginyer, l’artista faller ha de ser coneixedor de tot el que és necessari per a la realització d’una falla. És a dir, encara que es domine més un aspecte del treball, has de saber un poc de tot.
Què pretens expressar en els teus ninots i els teus monuments?
En les meues falles sempre tracte d’expressar el que crec que les falles deuen ser, és a dir, sàtira i crítica actual de la societat en la qual vivim. Per tant, sota un concepte general intente desgranar en les escenes temes actuals que puguen arribar a la gent que ens observa, intente crear un diàleg amb el públic.
I de què parlen les falles que has fet enguany?
Les meues falles d’enguany parlen de futbol i de les prediccions de futur.
Vius les falles després de la plantà, o ja te n’oblides?
Després de la plantà, en el meu cas participe un poc en la festa, però no sóc faller, així que em limite a visitar clients i a veure les falles d’alguns companys.
Els jurats que deliberen els premis de les falles, creus que realment valoren l’esforç?
Els jurats tenen una labor complicada i mai ben valorada, però a vegades es deixen influir per amistats i releguen falles immerescudament a premis inferiors sense pensar que darrere d’una falla està un artista amb la seua família, a qui li compliquen les posteriors contractacions. Uns resultats roïns o injustos en les teues falles es noten a l’hora de contractar.
Hi ha futur al vostre taller? Hi ha artistes joves que volen continuar amb aquesta feina?
En el meu taller no hi ha de moment ningú que desitge ser artista faller, però en general crec que és una professió prou atractiva. Per això crec que el recanvi generacional està assegurat.
Per últim, una pregunta tòpica. Com se sent un artista en veure la nit del 19 de març tot el seu treball entre flames?
El dia de la cremà és el millor dia per a mi: la falla només és un projecte fins a eixe dia, la falla és falla només quan està en flames. D’una banda et sents alliberat perquè s’acaba una temporada, i d’altra, en comença una nova que sempre et pot portar a fer coses millors, així que és una nit que es viu amb il·lusió.
