Crònica de la cloenda del III Fòrum Social de les Amèriques a Ciutat de Guatemala.
“Tornaré i seré milions”. Aquesta frase, atribuïda al líder inca Tupac Amaru, abans de morir a mans dels invasors, augurava el retorn de la massa que es rebel·laria contra l´opressió. Més de dos segles després, una maputxe del costat argentí pronunciava aquesta mateixa promesa davant de, potser no milions, però si milers de persones concentrades a Zócalo de Ciudad de Guatemala, després de la gran manifestació que tancava el III Fòrum Social de les Amèriques. I amb aquesta frase de Tupac Amaru iniciava la Declaratòria dels Pobles i les Nacionalitats d´Abya Yala, nom amb què es designava el continent americà abans de l´arribada de la invasió espanyola.
Fins a 8.000 persones, no només d´Abya Yala sinó també d´altres continents, s´han trobat en aquesta tercera edició del Fòrum Social de les Amèriques (FSA), que s´ha celebrat a la capital de Guatemala del 7 al 12 d´octubre. El FSA es perfila com una oportunitat i una necessitat d´articular resistències i compartir experiències d´arreu del continent, per poder fer front als embats del neoliberalisme més depredador, que cada cop amb més intensitat, s´instal·la a la regió.
Han estat 4 dies, fins a 369 activitats, en les quals, amb ponències, taules rodones, tallers i actes culturals s´han debatut temes al voltant dels sis eixos principals proposats pel FSA: abast i desafiaments del canvi a l´hemisferi, pobles en resistència davant el neoliberalisme i la dominació imperial, defensa de les condicions de vida front el capitalisme depredador, les diversitats i la igualtat, la comunicació i la cultura com a reivindicacions de l´autonomia dels pobles i els pobles i nacionalitats indígenes originaris i afrodescendents. Les activitats es van dur a terme a les instal·lacions de la Universitat San Carlos, es convertí el campus en una espècie de ciutat – laboratori de l´expressió de nous pensaments i noves pràctiques.
Cada dia, a les 6 del matí, una cerimònia ancestral, guiada per un dels pobles originaris d´Abya Yala, encetava la jornada d´activitats a la Universidad de San Carlos. A un continent amb gairebé un centenar de pobles originaris (existents abans de l´arribada dels espanyols), la seva presència ha estat la més nombrosa i representativa al Fòrum Social. Domingo Hernández, del poble quiche de Guatemala, parla de la situació de ´neocolonialisme´ que viu el continent, ja que considera que s´està portant a terme una “nova invasió a les nostres terres”. “Tenim propostes molt clares com a pobles indígenes, que es concreten en el ´bon viure´ i la necessitat de construir els estats plurinacionals”, diu Domingo al concloure la Declaratòria dels Pobles i Nacionalitats Indígenes d´Abya Yala.
Els moviments socials a Guatemala, país que va patir una guerra civil que va durar 36 anys (en fa només 12 va concloure) i el pitjor genocidi contra els pobles indígenes, encara estan en procés de rearticulació. “Després del conflicte armat ens vam veure en la necessitat de reconstruir el lideratge indígena”, comenta Domingo. Espais com el Fòrum Social de les Amèriques contribueixen a aquest procés de reorganització de les lluites indígenes, ja que suposen una oportunitat de compartir experiències amb altres pobles originaris del continent i construir conjuntament alternatives.
Centenars de papallones violetes de paper ens reben a l´entrada del “Territorio de las Mujeres: Mi Cuerpo, Mi Tierra”, un espai promogut pel Sector de Dones, una coordinadora d´organitzacions -fins a 39- de dones a Guatemala. En aquesta carpa dones de tot el continent, dones indígenes, urbanes, estudiants, lesbianes, han compartit les seves experiències durant els dies del FSA.
Rosario Escobedo, del col·lectiu lèsbic Todas Somos, organització membre del Sector de Dones, explica que el Territorio de las Mujeres “és un espai que vam pensar com a lloc de convergència de totes les propostes i lluites de les dones a Amèrica, i ho vam concebre així perquè pensem que en el Fòrum calia un espai per donar a conèixer les nostres demandes i reivindicacions”. Quan se li pregunta sobre com transcorre la relació entre sectors de dones organitzades, com les indígenes o de les zones rurals, que potser no tenen tan articulat el discurs feminista, i les organitzacions més urbanes, la Rosario ens diu que això no ha estat cap barrera, ja que el principi bàsic de la carpa és “la teva lluita és la meva lluita”. “Potser encara no ens posem d´acord, ara és el moment d´aprendre a escoltar-nos”, diu la Rosario.
“Una revolució sense art és com voler canviar el sistema amb diners, poder, violència i cobdícia”. Aquesta frase, escrita a un dels murs de la Universitat al costat del dibuix d´una ballarina amb un passamuntanyes, resumeix molt bé el perquè de la presència de tantes activitats culturals durant el FSA. Grups de teatre, cinefòrum, músics i músiques, artistes plàstics escampen El Otro Arte, com ho han volgut anomenar, per tots els racons del campus. “Vam pensar que el Fòrum Social havia de donar cabuda a aquest tipus d´art, l´art contestatari, que denuncia i allibera”, diu Sandy Hernández, membre d´un grup guatemalenc de teatre social, “l´objectiu és que la gent surti de l´espectacle amb un missatge”.
Tot i la diversitat dels moviments que van confluir durant els dies de l´encontre, les diferents organitzacions van fer un esforç per redactar manifestos on es concretessin les seves demandes i propostes. A la seva declaratòria l´Assemblea dels Moviments Socials va parlar de l´actual evidència del “fracàs del sistema capitalista” i va enumerar les diferents resistències que estan rebent una nova empenta des dels moviments socials. També els i les representants dels pobles i nacionalitats indígenes d´Abya Yala van emetre un comunicat on afirmaven que en aquesta edició del FSA havien trobat com a pobles originaris un espai “per coordinar les nostres lluites, enfortir les nostres organitzacions i reconstituir les nostres Cosmovisions mil·lenàries com a alternativa per fer front al sistema capitalista que amenaça el futur de la nostra Mare Terra”.
El III Fòrum Social de les Amèriques va concloure amb una gran manifestació, el dia 12 d´aquest mes, Dia de la Resistència Indígena, on milers de persones del color de la terra van cridar pels carrers de Ciutat de Guatemala, Ixim Ulew, que “aquí, una altra Amèrica és possible”.
MÉS INFO:
ENCUENTRO.DESMILITARIZACION.INFO
WWW.FSM2009AMAZONIA.ORG.BR
Els pobles de l´Amèrica Llatina prenen la paraula Els dies previs a que s´iniciés el III Fòrum Social de les Amèriques es va realitzar a la ciutat de La Esperanza, Hondures, el II Encontre Hemisfèric per fer front a la Militarització. Aquesta trobada, que forma part del procés del Fòrum Social, es va perfilar com a una oportunitat per compartir experiències de lluita i articular alternatives de resistència a nivell de l´Amèrica Llatina davant els nous embats de la ingerència dels Estats Units en matèria de militarisme a la regió. Amb l´objectiu de tractar el tema des de totes les seves vessants es van desenvolupar al llarg dels dies que va durar l´Encontre fins a 19 taules de treball, on van concórrer els i les participants per parlar i debatre eixos molt diversos però tots ells connectats, d´una o una altra manera, amb la militarització: drets humans i impunitat, patriarcat, pobles indígenes i negres, moviment camperol i reforma agrària, criminalització de les lluites socials, comunicació i terrorisme mediàtic… Quatre dies de treball on delegats i delegades de 26 països van treballar sota la consigna “Per fer callar les armes, parlem els pobles”.
Propera cita: Belén de Pará, Brasil. Des del 27 de gener fins a l´1 de febrer de 2009, aquesta ciutat, principal porta d´entrada a l´Amazònia brasilera, serà la casa del V Fòrum Social Mundial. El Consell Internacional del FSM, compost per 150 entitats del món, ha optat en aquesta cinquena edició per la Pan Amazònia per l´acollida del fòrum, i així reconèixer el seu paper estratègic per a tota la humanitat. La regió és una de les poques zones del planeta que resta encara relativament preservada, amb una riquíssima biodiversitat.
Les tres primeres edicions del FSM, també la cinquena, ja van tenir lloc a Brasil, a la ciutat de Porto Alegre. En aquesta ocasió, Belén de Pará assumeix la responsabilitat d´acollir la trobada antiglobalització.
New layer.
