Una gegantina mobilització va omplir tots els trams de la cadena humana convocada per l’ANC en favor de la independència aquest Onze de setembre. Centenars de milers de persones, 1.600.000 persones segons els convocants i el departament d’Interior de la Generalitat, i en tot cas moltes més de les 400.000 inscrites, xifra que donà el ministeri de l’interior espanyol, s’afegiren a la iniciativa que recorregué el llarg del Principat de Catalunya, a més de dos trams, a la Catalunya del Nord i al País Valencià, que aplegaren també milers de persones.
Els organitzadors es congratularen per l’èxit de la mobilització i alertaren al govern autonòmic que no acceptaran que s’ajorni la convocatòria d’un referèndum més enllà de 2014. Així, la presidenta de l’ANC Carme Forcadell reclamà que “La pregunta ha de ser clara, per a una resposta clara: independència sí o no”, Junqueras, d’ERC, afirmà que la mobilització demostra que “la majoria dels catalans vol la consulta”, i David Fernàndez, de la CUP, que va ser al tram 410 a Can Vidalet, a l’Hospitalet de Llobregat, per participar després en la manifestació de l’Esquerra independentista a Barcelona, hi afegí que “no es poden posar portes al mar”, en el que es pot entendre com un avís al govern Mas, que en les darreres setmanes havia anunciat la possibilitat d’allargar el procés fins a 2016, sense fer la consulta si no és amb el permís del govern espanyol. En declaracions fetes en un acte a Ripoll, Mas no es donava per al·ludit i emplaçava el govern espanyol a “escoltar el poble català”.
Els dubtes respecte al capteniment del govern autonòmic han pres força aquest estiu, quan Mas incomplí un dels acords del seu pacte amb ERC que establia que el mes de juliol s’havia de fer pública la data i la pregunta de la consulta, i van intensificar-se els últims dies amb les recents declaracions reclamant ‘posar seny’ en el procés, i amb les informacions de negociacions amb Rajoy de cara a encarrilar el procés cap a nou pacte amb l’estat o una consulta tolerada sense una opció independentista clara.
Representants de CiU, ERC i la CUP, que donaven suport a la convocatòria, prengueren part en la cadena, així com també membres d’ICV i fins i tot del PSC foren presents a la cadena, tot i que alguns volgueren fer-ho en un sentit diferent del de la convocatòria, afirmant que ells hi eren ‘pel dret a decidir’.
**
Més enllà dels límits autonòmics**
La presència d’un fort despelgament d’agents de la Guàrdia civil no impedí que méds de 3000 persones s’aplegaren entre Vinaròs i Alcanar, desobeint la prohibició anunciada el dia abans. Hi foren presents el músic Lluís Llach i Carles Santos, així com la diputada de la CUP-Alternativa d’esquerres Isabell Vallet i l’exparlamentari de SI Alfons López Tena que fou retingut en intentar travessar el cordó policial. A Palma, fins a 3000 persones participaren en una cadena que dibuixà els Països Catalans i reclamà la independència “de Salses a guardamar i de Fraga a Maó”. Justament a Maó centenars de persones també es van voler manifestar. Unes mobilitzacions que desbordaven els límits establerts pel discurs oficialista que sovint presenta el conjunt de la nació catalana com un llast per al procés.
Desenes de milers de persones a les mobilitzacions de l’Esquerra Independentista.
L’Esquerra Independentista va voler mantenir les mobilitzacions pròpies després de la cadena, per fer explícita la reivindicació del seu projecte independentista i socialista per als Països Catalans.
Les manifestacions convocades experimentaren un nou increment d’assistència, fins i tot respecte a les de l’any anterior, amb més de 20.000 persones a Barcelona i 7.000 a Reus, que reivindicaren la independència per canviar-ho tot per al conjunt de la nació catalana. Les manifestacions han estat precedides per més d’un centenar d’actes celebrats els darrers dies arreu del Principat.
+ L’Esquerra Independentista mobilitza desenes de milers de persones ‘per canviar-ho tot’
També milers de persones encerclaren l’edifici de La Caixa a la Diagonal de Barcelona reclamant igualment unir la reivindicació independentista amb els drets socials.
Reaccions de l’espanyolisme i l’extrema dreta
L’espanyolisme, per la seva banda, no aconseguí aplegar més d’uns centenars de persones en actes convocats pel PP i Ciutadans en contra els drets nacionals catalans. A Madrid, un grup de feixistes, integrants de partits com Alianza Nacional i la Falange, agrediren als assistents a un acte de la Diada celebrat a la delegació del Govern de la Generalitat a Madrid.
